Posets

Juliol 1986. El poble d'Eriste, al costat de l'embassament de Linsoles, per on passa la carretera que va a Benasc. Aquí comença l'aproximació al Posets pel vessant sud. 

Juliol 1986. Cascada d'Espiantosa, de 30m d'alçada, al costat de l'aparcament on acaba la pista i hem de començar a caminar. 

Juliol 1986. Enmig d'un bosc ufanós de pins, roures, pollancres i avellaners, al costat de nombrosos rierols i cascades que desemboquen a l'Aigüeta d'Eriste, la vall d'Eriste és una de les més boniques del Pirineu. Un sender ben traçat la remunta. 

Juliol 1986. Refugi de Forcau o Àngel Orús (2.150m) llavors de 30 places. 

Juliol 1986.  La Canal Fonda, a la via normal del Posets des del sud. Cal fer servir piolet i grampons per progressar amb seguretat per la dura congesta. 

Juliol 1986. Quan s'acaba la Canal Fonda pugem a l'Esquena de Posets, cresta rocosa final abans del cim. 

Juliol 1986. Cim del Posets (3.375m). Trobem glaç entre les pedres i el vent és molt fred. 

Juliol 1986. Sort del kagul del meu amic Joan, la meva roba era massa lleugera. Al cim del Posets vaig aprendre que, al Pirineu, tot i ser ple estiu i lluir el sol, pot fer fred.

Juliol 1986. Des del cim del Posets, mirant cap al sud-oest, la cresta d'Espases, itinerari famós, aeri i compromès.  Conté 6 tresmils. 

Juliol 1986. Des del cim del Posets, mirant capa l'est, el massís de la Maldeta.

Juliol 1986. Des del cim del Posets, mirant cap al nord-est, el massís del Perdiguero. 

Juliol 1986. Des del cim del Posets, mirant capa l'oest, els massissos del Mont Perdut i Vignemale i la Múnia

Desembre 1986. Intentem una travessa nord-sud, sortim del refugi d'Estós (1.890m) i flanquegem amb piolet i grampons per un terreny delicat l'Agulla de la Paül. És una zona desconeguda per tots nosaltres.  

Desembre 1986. La Coma de la Paül s'endinsa en el massís. És llarga i dreta, ens passen les hores i l'esforç és gran.

Desembre 1986. Tot i haver matinat, l'itinerari és molt llarg i pugem molt lentament, són gairebé les dues de la tarda quan arribem al coll de la Paül (3.010m).

Desembre 1986. Glacera de Posets. Hem de localitzar la canal fàcil que segons les resenyes, està marcada i puja directa al Posets. Anem estudiant la cresta. 

Desembre 1986. El nostre guia escull una canal que sembla de tercer grau i ens assegura amb la corda. L'escalada és molt lenta. Després sabrem que ens vam equivocar de canal.

Desembre 1986. Una vegada dalt de l'aresta oriental del Posets, la recorrem amb precaució en direcció al cim. Abans d'arribar-hi conflueix amb l'aresta nord.

Desembre 1986. Mirant cap a l'est, el massís de la Maladeta i la bellesa del Pirineu nevat. Hem tingut la sort d'un dia plàcid, sense vent i no gaire fred.

Desembre 1986. Arribem al cim del Posets quan el sol es pon. Ens tocarà baixar a les fosques pel vessant sud fins trobar el refugi Forcau. Per sort fa cinc mesos que vaig estar aquí i m'oriento bé. Arribarem al refugi a les deu de la nit, quinze hores i mitja després de sortir. Una petita odissea.