Juliol 2013. Des de l'autobús arribant a Doguyabazit, el Mont Ararat domina la ciutat amb la seva silueta compacta que s'alça tres mil cinc-cents metres de desnivell per sobre. La frontera és just darrere del pic, on es troba Erevan, la capital armènia.
Juliol 2013. El centre històric de la ciutat és un bulliciós basar continu de botigues de tota mena. El menjar que trobem és especiat i picant.
Juliol 2013. n aquesta carnisseria exposen part del producte a l'aire lliure, tot i que a l'interior hi ha un moble refrigerador més adequat per conservar-lo.
Juliol 2013. La manufactura i l'artesania són molt presents als comerços. L'estil de vida ens recorda les ciutats del sud marroquí.
Juliol 2013. L'economia agrícola i ramadera de la zona és palesa en el tipus d'establiments. No hi ha gaire comerços per a turistes.
Juliol 2013. El centre de la ciutat és un petit caos de trànsit, pols, gent i vehicles on és difícil i lent desplaçar-se.
Juliol 2013. Instal·lacions militars als voltants de Doguyabazit. La frontera amb l'Iran és un punt sensible per l'OTAN, a la què pertany Turquia.
Juliol 2013. En una base militar als afores de Dogubayazit vam veure convenientment aparcats aquests tancs Leopard de fabricació alemanya.