Veteranos

Octubre 2004. La vall d'Estós llueix tots els colors de la tardor mentre remuntem còmodament des de l'aparcament fins el refugi. 

Octubre 2004. El refugi d'Estós, un dels més antics i ben dotats dels Pirineus. 

Octubre 2004. Coll de Gistaín o Chistau, per passa el GR11 pujant des del refugi d'Estós. Des del coll, un ampli llom en direcció sud suposa el començament de l'aresta nord del Posets. No hi ha pèrdua possible.

Octubre 2004. Més endavant, la cresta es redreça i cal fer servir les mans en algun pas senzill. Deixem a l'esquerra uns petits ibons on hi gent acampada. 

Octubre 2004. Tram final de cresta fins el pic dels Veteranos. Trepitgem un terreny desconegut i tenim dificultats per identificar les diferents puntes i bretxes. El Posets sempre el fons.  

Octubre 2004. Des del cim de Veteranos (3.125m), la cresta s'ondula en una nova bretxa, puja fins el pic Gemelos Ravier (3.160m), darrere del qual s'obre la difícil bretxa Carrive, a penes visible des d'aquí. La cresta s'aixeca finalment cap a la punta nord del Posets i el cim principal que queda al darrere. 

Octubre 2004. Des del cim del Veteranos, mirant cap al nord, la zona occidental del massís del Perdiguero, amb uns quants tresmils fàcilment identificables. 

Octubre 2004. Des del cim del Veteranos, mirant cap al nord-est, la zona central del massís del Perdiguero, amb els tresmils més importants.