Embedded Files
El Canigó és una muntanya de 2.784 metres d'altura que s'alça entre les comarques nord-catalanes del Conflent al nord i el Vallespir al sud. És la darrera muntanya important de la serralada pirinenca oriental. Situada només a 50km de la mar Mediterrània, per la seva prominència destaca fortament sobre la plana del Rosselló.
Fra Salimbene, monjo italià del segle XIII, atribueix en la seva crònica la primera ascensió al rei Pere el Gran l'any 1285. La existència al vessant nord dels monestirs medievals de sant Martí del Canigó i sant Miquel de Cuixà i la publicació el 1885 del poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer han propiciat que sigui considerada la muntanya simbòlica dels catalans.
Modernament, Henry Russell assolí el cim l'any 1860. Nosaltres vam pujar al Canigó al juny del 1999, coincidint amb el solstici d'estiu, envoltats de centenars de persones que celebraven la festa de la Flama del Canigó, aplec reivindicatiu iniciat pels nord-catalans l'any 1955.
Juny 1999. Acampats a prop del refugi dels Cortalets (2.150m), al vessant nord del Canigó, quan encara es podia pujar amb vehicle pels 22 km de pista des de la localitat de Villerac, a tocar de Prada de Conflent.
Juny 1999. Un sender ample i ben fressat s'enfila pel Pla dels Estanyols fins la cresta del Pic Jofre, per seguir en direcció sud, sota la carena, en una pujada còmoda.
Juny 1999. Una creu de ferro marca el cim del Canigó (2.784m). Va ser portada acabada la segona guerra mundial per escoltes de Perpinyà. La trobem mig amagada sota feixos de llenya preparats per ser encesos la nit del 22 i subministrar la flama que encendrà les fogueres de sant Joan arreu dels Països Catalans. La festa ha congregat centenars de persones que atapeeixen el cim.
Juny 1999. Al cim del Canigó. Dues hores ens ha costat pujar des del refugi dels Cortalets.
Juny 1999. Xemeneia de baixada pel vessant sud o de Marialles. Cal parar atenció en una petita desgrimpada.
Juny 1999. Canal de baixada al vessant de Marialles. Per tornar a Cortalets cal remuntar fins la portella de Valmanya i agafar el sender que baixa per la cresta de Barbet.
Juny 1999. Magnífica visió de la cara est del Canigó.
Juny 1999. Sender de baixada cap el refugi dels Cortalets, que es veu al mig del bosc.
Gener 2002. Aspecte hivernal del Canigó alçant-se sobre la plana de vinyes del Rosselló.
Octubre 2025. El Canigó des de Prada, la capital de la comarca del Conflent
Page updated
Google Sites
Report abuse