Cresta de Bachimala

Juny 1996.  La ruta per arribar als Ibons de Bachimala és molt poc freqüentada, no té descripcions clares i és molt perdedora. Per postres, el temps ens l'acaba jugant i ens hem de retirar. 

Agost 2001.  La cresta de Bachimala des de la zona dels ibons. Després d'acampar la nit anterior, el nostre atac va ser directe, pujant pel pedregar i les congestes fins un punt que semblava accessible. A la dreta, la cara nord del Gran Bachimala. 

Agost 2001.  Des de la Punta del Ibón (3.097m) seguirem la cresta cap al sud per coronar la propera Punta Ledormeur (3.120m). Al final, la paret nord del Gran Bachimala. 

Agost 2001.  Cara nord del Gran Bachimala des de la Punta Ledormeur. Girem cua i continuem.

Agost 2001.  La cresta és llarga, trencada i entretinguda, amb alguns passos aeris. Al fons, el Petit Bachimala (3.052m)

Agost 2001.  Darrere el pic Marcos Feliu (3.054m), el tram final de cresta fins l'Abeillé (3.029m) sembla massa exposat pel nostre grup, nombrós i heterogeni. 

Agost 2001.  Ibons de Bachimala en la baixada des del pic Marcos Feliu. Recollim les tendes i emprenem el camí de tornada amb quatre tresmils a la butxaca. 

Agost 2001.  Des de la cresta de Bachimala, mirant cap a l'est, el proper massís del Perdiguero i al fons el massís de la Maladeta. 

Agost 2001.  Des de la cresta de Bachimala, mirant cap al sud, el massís del Posets, el segon en alçada dels Pirineus.

Agost 2001.  Des de la cresta de Bachimala, mirant cap a l'oest, els massissos del Mont Perdut, la Múnia i Vignemale al fons, amb la glacera d'Ossue característica.

Agost 2001.  Des de la cresta de Bachimala, mirant cap a l'oest, els pics de Culfreda s'alcen en primer terme, a l'altra banda de la vall del riu Cinqueta de la Pez.