Aconcagua

Gener 1997. Antic balneari d'aigües termals de Puente del Inca, a 2.700m, situat al costat de carretera internacional Argentina-Xile. Aquí comença la ruta a peu d'aproximació al Camp Base de l'Aconcagua que s'acostuma a fer en tres dies per tal d'aclimatar-se a poc a poc a l'alçada.

Gener 1997. Vall d'Horcones i al fons el Cerro Aconcagua, vist des de Puente del Inca. El sender d'proximació remunta la vall durant 37 km.

Gener 1997. Campament Confluència, lloc on s'uneixen els barrancs d'Horcones Superior i Inferior. Està situat a 3.400m i acostuma a ser el final de la primera jornada del procés d'aclimatació. Per adaptar-se a la manca d'oxigen el cos necessita temps.

Gener 1997. La segona jornada d'aclimatació consisteix en remuntar la vall d'Horcones Inferior fins el peu de la famosa i difícil cara sud de l'Aconcagua, objectiu només a l'abast dels millors alpinistes mundials. El camp base per escalar-la, Plaça França, està situat a 4.200m. Després tornem a Confluència. 

Gener 1997. La tercera jornada remunta la vall d'Horcones Superior, travessant l'anomenada Playa Ancha, un tram de 12km gairebé pla a 3.700m d'alçada que es fa etern. El terreny és àrid, mineral i polsós. Les mules acostumen a traginar els equipatges de les expedicions camí del camp base.

Gener 1997. Tot pujant, encara que molt a poc a poc, l'horitzó de Playa Ancha està tancat pel Cerro Catedral, de 5.335m.

Gener 1997. Part alta de la vall d'Horcones Superior vista en sentit descendent des del refugi Plaza de Mulas.

Gener 1997. El gran refugi de Plaza de Mulas, a 4.370m, un fallit hotel reconvertit, més còmode que una tenda de campanya, però poc reeixit.

Gener 1997. El Cerro Cuerno, de 5.462m, envoltat de geleres, aquí anomenades ventisqueros, tanca per dalt la vall d'Horcones Superior.

Gener 1997. Des del refugi, vista de l'aglomeració de tendes de campanya que formen el Camp Base Plaza de Mulas, on comença el sender de la via normal que puja en ziga-zagues per la cara oest i després la nord de la muntanya. La llarga ascensió de 2.600 metres de desnivell requereix fer nit en dos o tres camps d'alçada intermedis per poder atacar el cim amb garanties. 

Gener 1997. Vessant oest de l'Aconcagua al capvespre des del refugi. El cim queda amagat al darrere.

10 gener 1997. Cerimònia de celebració del centenari de la primera ascensió. Al costat de la placa commemorativa, Dave Zurbriggen, besnet del homenatjat. 

Gener 1997.  L'endemà de la cerimònia, després de tres nits dolentes al refugi, el metge del camp base em diagnostica un principi d'edema pulmonar i em recomana baixar immediatament. Amb setze anys fent muntanya, va ser la primera i inesperada experiència negativa amb el mal d'altura, que em va privar d'intentar la pujada al cim, que afortunadament van aconseguir sis companys d'expedició el 20 de gener de 1997.