Delhi

Juliol 2008. La boirina que cobreix la ciutat no només és deguda a la humitat del període monsònic, sinó també a la forta contaminació ambiental produïda per trànsit i indústries. Delhi és una de les ciutats més contaminades del món.

Juliol 2008. Old Delhi, el laberíntic nucli de la ciutat vella, un veritable caos bigarrat i colorista que no és possible explicar amb paraules. La densitat de població és altíssima.

Juliol 2008. Una carnisseria al mig del carrer d'Old Delhi, on les mesures higièniques a què estem acostumats brillen per la seva absència. Els comerços responen a allò que hem vist en altres països pobres d'Àfrica i Amèrica del Sud.

Juliol 2008. El trànsit a Delhi supera tots els qualificatius imaginables. La pretesa autovia de quatre carrils entre Agra i Delhi té 200 km i ens va costar 6 hores transitar-la, amb vaques que pasturaven a la mitjana, carros manuals i vehicles de tracció animal, d'allò més inimaginable.

Juliol 2008. India Gate, conjunt monumental d'estil colonial, edificat el 1931 com a memorial dels 90.000 soldats indis que van morir a la Primera Guerra Mundial i les guerres anglo-afganeses. Des del 1971 una flama eterna crema en memòria del soldat desconegut.

Juliol 2008. Els costums anglesos com el criquet van quedar arrelats com a propis a la població índia després de la descolonització de 1947. El 15 d'agost d'aquell any, el govern britànic va concedir la independència a la seva principal colònia, dividint-la en dos països: Pakistan, de majoria musulmana, i l'Índia, de majoria hindú, que segueixen enfrontats després de diverses guerres per la delimitació de les fronteres, sobretot al nord, al Caixmir.

Juliol 2008. L'època monsònica, a més de temperatures altes i una humitat asfixiant, produeix fortes pluges que alimenten una vegetació exuberant i uns colors brillants que embelleixen els nombrosos jardins de Nova Delhi. La ciutat té un clima subtropical semiàrid, amb estació plujosa entre l'abril i l'octubre, temperatures que superen els 40ºC i 700mm de precipitacions, la majoria durant el monsó, al juliol i l'agost.

Juliol 2008. Raj Ghat, memorial en record de Mahatma Gandhi, líder per la independència de l'Índia i la no-violència. Sempre es va oposar a la divisió del país per motius religiosos. En aquest lloc al costat del riu Yamuna va ser incinerat el 31 de gener de 1948 després del seu assassinat per un hinduista radical.

Juliol 2008. matges impactants que et pots trobar a qualsevol carrer d'Old Delhi.

Juliol 2008. Cúpules de la mesquita Jama Masjid, vistes des de la part del darrere. A diferència de les mesquites estrictes que coneixíem de països àrabs com el Marroc, l'islam aquí és més tolerant i vam poder visitar sense problemes l'interior i la sala de pregària, en un recinte que té capacitat per a 25.000 persones, un dels més grans de l'Índia.

Juliol 2008. omba d'Humayun, segon emperador de la dinastia mogol, que va regnar entre 1530 i 1556. Era fill de Babur, fundador de la dinastia i descendent de Genguis Khan. És un magnífic edifici del 1570 de gres vermell amb detalls de marbre blanc i negre. El seu estil barreja la influència persa, amb pishtaqs i iwans, portades i arcs, amb els típics chattri, templets hindús. La simetria perfecta a les façanes i jardins l'ha portat a ser considerat el precursor arquitectònic del Taj Mahal. El 1993 va ser declarat patrimoni Unesco.

Juliol 2008. Tomba d'Isa Khan, noble afganès de la cort de la dinastia Suri, edificat el 1547.

Juliol 2008. Qutab Minar, minaret de maó, el més alt de món, amb 72,5m i 14,3m de diàmetre a la base. L'escala interior té 399 graons. És el monument islàmic més antic de Delhi, iniciat l'any 1193 pel fundador de la dinastia dels Mamelucs i acabat el 1368.

Juliol 2008. El complex del Qutab Minar va ser declarat patrimoni Unesco el 1993.

Juliol 2008. L'arquitectura del complex Qutab Minar mostra la barreja de l'estil tradicional islàmic i l'estil propi del sud-est asiàtic.