Setembre 2007. Des de la vora del cràter, on s'ubiquen els allotjaments per a visitants, amb prou feines s'entreveuen els 20 km de diàmetre que té la caldera on conviuen estretament uns 25.00 grans animals. El gran llac salat Magadi es dibuixa al centre.
Setembre 2007. Un ramat de nyus, una de les espècies més nombroses del cràter.
Setembre 2007. Les zebres són una altra espècie ben representada a la zona, amb les ratlles de dibuix personalitzat. No hi ha dos dibuixos idèntics, diuen els experts.
Setembre 2007. Els afloraments d'aigua potable són un pol d'atracció.
Setembre 2007. Els 600 metres d'alçada de les parets del cràter són una barrera infranquejable per a molts animals que estan atrapats al fons. Una mena de jardí de l'Edèn amb una bona representació de la fauna africana.
Setembre 2007. La massificació turística també ha arribat aquí. Un nombre excessiu de vehicles es disputaven els polsosos camins a la caça fotogràfica de la fauna.
Setembre 2007. El rinoceront negre, símbol del parc per ser tan escàs, amb només 18 exemplars, era objecte d'una persecució implacable. Només el vam poder fotografiar a llarga distància.
Setembre 2007. Les zebres prenen el seu bany al costat dels nyus, antílops, búfals, hienes i xacals. Girafes no hi ha ja que a l'interior del cràter amb prou feines hi ha arbres.
Setembre 2007. A aquest lleó mascle assegut a la vora del camí no semblava importar-li la riuada de turistes que el fotografiaven.
Setembre 2007. Vam menjar el nostre pícnic en una zona tranquil·la al costat d'un petit llac.