Allalinhorn

Setembre 1993.  Estació Mittelallalin del Metro Alpí a 3.457m. Vam veure molta gent jove amb uniforme d'esquí amb les banderes de Japó, Noruega, França i Austria, equips oficials que s'entrenen, sembla. 

Setembre 1993. Cara nord de l'Allalinhorn, la via normal la rodeja per l'oest en direcció al Feejoch.  

Setembre 1993. Deixem enrere l'estació de Mittelallalin. Al fons a l'esquerra el Weissmies.  

Setembre 1993. Tot i que el dia és clar bufa un vent molt fort.  

Setembre 1993. Les ràfegues del torb són tan intenses que de vegades ens hem d'aturar i agenollar-nos. Els cristalls de neu arrossegats pel vent són com agulles que castiguen la cara i la roba. La roca del cim es comença a veure.    

Setembre 1993. A poc a poc arribem al cim, marcat amb una creu metàl·lica. Amb el dia tan net, disposem d'una talaia de primera magnitud per poder identificar l'entorn.   

Setembre 1993.  Al cim de L'Allalinhorn (4.027m) 

Setembre 1993. Des del cim de l'Allalinhorn, mirant cap al sud, la propera cara nord de l'Strahlhorn, un cim encara per descobrir. 

Setembre 1993. Des del cim de l'Allalinhorn, mirant cap al sud-oest, al fons el Mont Rosa i en primer terme el Rimpfischhorn. 

Setembre 1993. Des del cim de l'Allalinhorn, mirant més al sud-oest, la cresta fronterera amb Itàlia guarnida de pics.  

Setembre 1993. Des del cim de l'Allalinhorn, mirant cap a l'oest, podem guaitar des del Cerví fins França i el Mont Blanc. 

Setembre 1993. Des del cim de l'Allalinhorn, mirant cap al nord-oest: Täschhorn, Dom i Lenzspitze. 

Setembre 1993. Des del cim de l'Allalinhorn, mirant cap al nord-est, el Lagginhorn a l'esquerra i el Weissmies a la dreta. Al fons de la vall, els edificis de Saas-Fee.

Setembre 1993. El Cerví, per segon any consecutiu, ha passat un estiu massa carregat de neu, inatacable per nosaltres. Haurem d'esperar l'any que ve.

Agost 2005. Els esquiadors d'estiu continuen pujant en el primer telefèric del matí fins els peus de la gran mola de l'Allalinhorn. A la dreta es veu el Feejoch, per on s'escola la via normal que seguirem i l'ataca pel darrere.

Agost 2005. La via normal no és complicada i està bastant freqüentada, però cal no menystenir els perills objectius com les esquerdes de la glacera, algunes poc evidents. Piolet, grampons i corda de seguretat són imprescindibles.    

Agost 2005. Al cim rocós s'hi arriba en unes dues hores i mtja. Gairebé hem de demanar tanda per fer-nos la foto de rigor amb la creu cimera.   

Agost 2005. Els núvols i la boira ens amaguen avui gran part de la panoràmica, és una pena. Les cresta fronterera dels Breithorns treu el nas per un moment entre esquinçalls de boira.  

Agost 2005. Mirant cap al nord-oest, Alphubel, Täschhorn i Dom de Mischabel. 

Agost 2005. Des de la pujada a l'Egginer, de 3.369m, magnífic panorama dels tres quatremils del massís de Mischabel situats més al sud: Allalinhorn, Rimpfischhorn i Strahlhorn. Es poden localitzar també el refugi Britanniahütte (des d'on vam atacar l'Strahlhorn l'any 2001) i les estacions superiors del telefèric de Felskinn i del Metro Alpin (Mittelallalin).