Tukhman

Agost 2010. De bon matí deixem enrere el campament Oroktoy i comencem a pujar muntanya amunt. El nostre jove guia intenta aplicar allò que ell anomena la marxa de l'escola russa de muntanya: cada hora, córrer 45 minuts amb la llengua fora i descansar 15 minuts. No en farem cas, anirem al nostre ritme suau i sostingut fruit de l'experiència de molts anys. 

Agost 2010. El sender que seguim té trams enfangats, segons sembla els dies anteriors ha plogut força. Per sort les nostres botes són bones, encara que costa de caminar.

Agost 2010. Un bonic exemplar d'Amanita muscaria, un bolet indigest i sicotròpic.

Agost 2010. En algunes zones el camí és un veritable rierol, per a aquesta contingència que ja ens van avisar, portem unes bones sandàlies de muntanya. L'aigua està glaçada.

Agost 2010. Travessem un bosc espès de coníferes, típic de la taigà siberiana. El nostre equip que ha recollit el campament anterior ens avança a cavall per esperar-nos al lloc acordat per al dinar.

Agost 2010. Quan portem cinc hores deixem enrere el bosc. Als 2.000m d'alçada ens aturem en una clariana per dinar. La Tània havia encès foc i ja ens tenia preparat un plat d'arròs amb patates i carn, molt saborós. La temperatura freda del matí s'ha suavitzat i és ideal per caminar, al sol hi podem portar màniga curta, a l'ombra refresca.

Agost 2010. Hem anat guanyant altura i dues hores després treu el cap a l'horitzó per primera vegada la cadena muntanyosa dels quatremils, fronterera amb el Kazakhstan. Ens estarem quasi una hora contemplant l'esplèdid panorama i fent moltes fotografies.

Agost 2010. L'anomenada Corona d'Altai està formada pel punxegut pic Belukha, de 4.506m i el cim oest, a la dreta, de 4.440m. Un gran espectacle pels nostres ulls.

Agost 2010. Vuit hores i mitja ens costarà assolir el campament Tukhman, un prat de muntanya al costat d'un rierol. El ritual d'ahir es repeteix: plantar les tendes, canviar la roba suada, rentar-se al glaçat corrent d'aigua, abrigar-se i esperar el sopar.

Agost 2010. Estem per sobre del nivell del bosc, que aquí no prospera pel clima tan extrem. Les muntanyes nevades segueixen a l'horitzó, un luxe de paisatge per a l'hora del sopar: amanida i pasta amb carn. La temperatura baixa fins als 5ºC mentre mengem al costat del foc.