Vallibierna

Agost 1988. Pics Vallibierna i Culebres des de l'entrada a la vall de Vallibierna, pujant per la pista des del Pla de Senarta, més amunt de Benasc. Les formes ondulades dels estrats a la paret occidental del Culebres li van donar el nom a la muntanya.

Agost 1988.  El Vallibierna des del refugi de Pescadors o de Corones. Només cal remuntar la vall i encarar el coll evident entre la Tuca Arnau i el Culebres. El sender és clar i està fitat.

Agost 1988. Pujant la tartera de la barrancada entre el Culebres i la Tuca Arnau. Al fons, el coll de Culebres (2.792m).  

Agost 1988. Cim del Culebres (3.062m) i Pas de Cavall des del Vallibierna. 

Agost 1988. Al cim del Vallibierna, el meu primer tresmil en solitari. Com que havia començat a fer pràctiques d'escalada, el Pas de Cavall no va ser cap obstacle.  

Agost 1988. Des del cim del Vallibierna, la cresta oriental de l'Aneto, amb el Russell a l'extrem dret. A baix a l'esquerra, l'estany de Llosás. 

Agost 1988. Baixant de tornada cap al coll de Culebres, la Tuca Arnau (2.816m) i darrere la Tuqueta Blanca de Vallibierna (2.790m).

Juny 1997. Estany de Llauset, al que s'arriba amb vehicle per pista des del poble aragonès d'Aneto, a la vall de Barravés. Per aquí passa el GR11, la Senda Pirenaica.

Juny 1997. Ruta d'ascens del vessant oriental del Vallibierna des del llac superior. 

Juny 1997. La llarga i senzilla cresta oriental del Vallhibierna. Al fons a la dreta, el massís del Posets. 

Juny 1997. Des del cim del Vallibierna, mirant cap el nord-oest, la cresta occidental de l'Aneto fins el pic Alba. Les vall de Corones i Llosàs estan separades per l'aresta sud-occidental de l'Aneto, que aplega tres tresmils secundaris: les agulles Argarot, Tchihattcheff i Franqueville.  L'Aragüells (3.037m) és a la cresta de Cregüeña que baixa del pic Maleït. El vaig fer en solitari al juny del 1991 després d'un bivac al llac de Corones. 

Juny 1997. Des del cim del Vallibierna, mirant cap el nord, la cresta oriental de l'Aneto fins el Russell. 

Juny 1997. La vall de Llauset, ruta de tornada una vegada feta la travessa Vallhibierna-pas de Cavall-Culebres. El resultat és un bonic itinerari circular.

Agost 2003. De vegades, al pas de Cavall cal esperar tanda per poder-hi passar, és un indret bastant famós i freqüentat, fàcil però objectivament perillós. S'acostuma a posar una corda d'assegurança. 

Octubre 2018. El nou refugi de Cap de Llauset, inaugurat el 2016 al peu del GR11 i en la ruta d'ascensió al Vallibierna.  

Octubre 2018. Sisena vegada que faig el Vallibierna, i segona en solitari, com a part de l'entrenament pel trekking al Camp Base de l'Everest. 

Octubre 2018. Des del cim del Vallibierna, la visió del vessant sud del massís de la Maladeta és insuperable. Una de les panoràmiques més boniques dels Pirineus. 

Juliol 2019. El famós Pas de Cavall, el petit i divertit tram de cresta entre el Vallibierna i el Culebres.