Glacera Perito Moreno

Gener 1997. La glacera Perito Moreno, que baixa del Camp de Gel Patagònic Sud cap al llac Argentino.

Gener 1997. La glacera Perito Moreno té 35 k de llarg i 5 km d'ample en el front del llac. L'any 1997 avançava a raó d'un metre diari. 

Gener 1997. La muralla de gel fa 70 metres d'alçada. L'any 1997 encara es produïen despreniments damunt del llac cada pocs minuts. 

Gener 1997. Canal de los Témpanos a punt d'obturar-se quan la glacera Perito Moreno creix i arriba a topar amb la península de Magallanes. 

Desembre 2004. El capità britànic de l'armada xilena Juan Tomàs Rogers va ser el primer que va descobrir la glacera l'any 1879. Una vegada signat el tractat de límits, el llac va quedar al costat argentí. L'any 1899 es van nomenar la glacera amb el nom de Francisco Pascasio Moreno, naturalista i explorador argentí.

Desembre 2004. La glacera topa amb la península de Magallanes. L'evacuació del Brazo Rico del llac queda obturada i el nivell d'aigua hi puja fins que la pressió trenca el mur de glaç, un espectacle excepcional. Els darrers trencaments registrats van tenir lloc els anys 2012, 2016 i 2018.

Desembre 2004. El color blavós de la glacera és degut a que, com l'aigua del mar, el gel absorbeix més altres colors de l'espectre de la llum que el blau. 

Desembre 2004. La glacera havia arribat a l'estabilització, al contrari de la majoria de les glaceres en retrocés, afectades per l'escalfament global. No vam escoltar ni veure, però, cap despreniment com l'any 1997.

Desembre 2004. Un petit vaixell de visita que navega per fes fredes aigües del llac Argentino, entre 2 i 5ºC , ens permet apropar-nos al front de glaç. 

Desembre 2004. La profunditat total del glaç és de 185 metres, 70 sobre la superfície i 115 metres submergit. La profunditat del llac és d'uns 150 metres.