Kleine Scheidegg

Juliol 1992. L'estació de Kleine Scheidegg (2.061m) des del pic Lauberhorn (2.472m) 

Juliol 1992. Mirant en direcció est, el coll Grosse Scheidegg i el pic Wetterhorn (3.702m)

Juliol 1992. Pels nombrosos senders de la zona, l'ambient pastoral de les granges és encantador.

Juliol 1992. L'Eigernordwand desde Kleine Scheidegg. La seva orientació la manté gairebé sempre a l'ombra, entapissada de neu i gel permanents.

Juliol 1992. L'històric hotel Eigernordwand, des d'on els anys 30 se seguien amb potents prismàtics l'evolució de les cordades que gosaven atacar la mítica paret encara per conquerir. 

Juliol 1992. L'Eiger (3.967m), el Monch (4.110m) i la Jungfrau (4.158m) amb l'estació de Kleine Scheidegg als peus, des del cim del Lauberhorn (2.472m)

Juliol 1992. Detall de l'Sphinx (3.571m) on hi ha l'estació subterrània de ferrocarril del Jungfraujoch.

Juliol 1992. La població de Wengen, a la vall de Lauterbrunen, des del cim del Lauberhorn mirant cap al nord-oest. 

Juliol 1992. L'Eigernordwand des del Lauberhorn. En aquesta paret, la darrera dels Alps en ser escalada, es van viure durant molts anys els intents, els rescats i les tragèdies recollides als llibres d'història.

Juliol 1992. Finalment, la cordada alemanya Heckmair i Vörg, junt amb els austríacs Harrer i Kasparek, van superar els 1.800m de desnivell entre el 21 i el 24 de juliol de 1938. La via Heckmair es va convertir en un clàsic de l'alpinisme. Els diversos trams de la via amb nom propi van esdevenir mítics i van passar a ser part de la literatura de muntanya.