Agost 2003. Remuntant el sender de la vall de Péguère i el seu rierol.
Agost 2003. Per la vall tributària de la Piarre anem guanyant alçada lentament. A dalt ja es veu la cresta i el pic, encara ben lluny.
Agost 2003. La vall de la Piarre per on puja el sender. Haurem de salvar 1.600m de desnivell per poder assolir el cim.
Agost 2003. Ens anem apropant lentament al fil de la carena. Per sort el temps és magnífic i no tenim cap pressa.
Agost 2003. Una vegada a la cresta nord-oest, es qüestió de mitja hora arribar fins el cim del Lustou per un terreny trencat però sense gaires dificultats.
Agost 2003. Fita que marca el cim del Lustou (3.023m), després de sis hores de lenta ascensió. Al darrere, Bachimala, Posets i Eristes.
Agost 2003. Cap al sud-oest, els propers pics de Culfreda, a la mateixa carena. Abans hi ha el pic de Guerreys o Bacou (2.975m).
Agost 2003. Des del cim del Lustou, mirant cap a l'est, en primer terme, el gran conjunt de pics que formen el massís del Perdiguero. Al fons, el massís de la Maladeta.
Agost 2003. Des del cim del Lustou, mirant cap al sud, en primer terme, la cresta occidental del Gran Bachimala. Al darrere s'alça el massís del Posets, on destaquen a la dreta el grup dels Eristes.
Agost 2003. Des del cim del Lustou, mirant cap a l'oest, primer el massís de la Múnia i al darrere s'alça el massís del Mont Perdut
Agost 2003. Des del cim del Lustou, mirant cap a l'oest, primer el massís de Néouvielle, a l'esquerra el Vignemale i per últim, al mig, el més llunyà, el massís del Balaitús.