El Ripollès és una comarca fronterera del Pirineu Oriental, coronada pel cim del Puigmal (2.910m) i formada per les capçaleres dels rius Ter i Freser, que s'ajunten a Ripoll, la capital comarcal. A més del paisatge de muntanya i els pobles, el principal atractiu de la zona és el ric patrimoni històric i monumental de l'art romànic. Es diu que Ripoll és el bressol de Catalunya pel comte Guifré el Pilós (840-897) fundador de la dinastia comtal de Barcelona, que va aixecar els monestirs de sant Maria de Ripoll i sant Joan de les Abadesses. Des de la primera visita l'any 1982, hi hem tornat diverses vegades.
Agost 1982. El símbol de la vila de Camprodon és el pont Nou, bastit sobre el riu Ter, originari del segle XII i restaurat en segles posteriors.
Agost 1982. El riu Ritort al seu pas per Camprodon. Desemboca al Ter al costat mateix del pont Nou.
Agost 1982. Església del monestir benedictí de sant Pere de Camprodon, edificada al segle X pel comte Guifré II de Besalú en estil romànic, amb una torre campanar damunt del cimbori.
Agost 1982. Més amunt de Camprodon i Setcases, la carretera s'enfila en direcció a Ulldeter, circ de muntanyes dominat pel pic de Bastiments (2.881m), on neix el riu Ter. El coll de la Marrana (2.530m) connecta amb la capçalera del riu Freser.
Agost 1982. La zona d'Ulldeter va ser un dels bressols de l'excursionisme català. El refugi del Centre Excursionista de Catalunya, edificat l'any 1953 a 2.236 metres d'altitud, va susbtituir el primer refugi construït l'any 1907. L'estació d'esquí Vallter 2000 va obrir l'any 1974.
Agost 1982. El poble de muntanya de Molló destaca a la vall del riu Ritort mentre la carretera continua pujant fins el coll d'Ares (1.513m), frontera amb la comarca del Vallespir, sota administració francesa. El primer poble del vessant nord és Prats de Molló.
Agost 1982. Església parroquial de santa Cecília de Molló, temple romànic dels segles XI i XII. Surt documentada a l'any 936.
Agost 1982. Beget és un petit poble solitari situat a la capçalera del riu Llierca, on destaca l'església romànica de sant Cristòfol, una obra magnífica del segle XII.
Agost 1982. Sant Joan de les Abadesses és una vila situada a la riba del riu Ter i famosa pel seu monestir. En primer terme destaca el pont modern per on passa la carretera i al darrere sobresurt el pont Vell, del segle XII i reconstruït després de la destrucció de la guerra civil.
Agost 1982. Claustre gòtic de l'antic monestir de sant Joan de les Abadesses, fundat l'any 885 pel comte Guifré el Pilós. Primer monestir femení de Catalunya, la seva filla Emma fou la primera abadessa. Ara funciona com a parròquia i està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Agost 1982. El monestir de santa Maria de Ripoll va ser fundat l'any 880 per Guifré el Pilós, comte de Barcelona, d'Osona, de Girona, d'Urgell, de Cerdanya i de Conflent. Sota les dues torres campanars que flanquejen la nau hi ha el porxo gòtic que protegeix la portalada central i que l'any 1973 es va tancar amb vidres per protegir les escultures del pòrtic.
Agost 1982. El pòrtic de Ripoll en forma d'arc de triomf es va afegir el segle XII per decorar l'entrada de l'església. És un dels exemples més monumentals de decoració escultòrica del romànic català, feta per artistes anònims, amb escenes bíbliques de l'Antic Testament.
Agost 1982. L'església de cinc naus té 60 metres de llargària per 40 d'amplada. Acull els sepulcres dels comtes de Barcelona Guifré el Pilós, Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV, a més de Bernat Tallaferro, comte de Besalú i Randulf de Barcelona, fill de Guifré el Pilós i abat de Ripoll.
Agost 1982. El claustre de sant Maria de Ripoll consta de quatre galeries de dos pisos sostingudes per dobles columnes. El claustre baix es va començar al segle XII i acabar al XVI. El de dalt és dels segles XV i XVI. El terratrèmol del 1428 va afectar la construcció del claustre.
Agost 1982. Capçalera amb els set absis de santa Maria de Ripoll, el cimbori i el campanar dret. El monestir medieval va ser un important centre cultural. Els abats Arnulf (?-970) i Oliba (972-1046), aquest darrer també abat de sant Miquel de Cuixà, crearen i engrandiren una gran biblioteca i scriptorium. Alguns incunables expoliats ha acabat en museus estrangers: la Bíblia de Rodes (1010-1015) al Museu Nacional de París i la Bíblia de Ripoll (1015-1020) a la Biblioteca Vaticana.
Agost 1982. Queralbs és un poble de muntanya de la vall del riu Freser situat a 1.236 metres d'altitud. El seu nom ja apareix l'any 836 a l'acta de consagració de l'església de la Seu d'Urgell. Actualment viu de la ramaderia i el turisme.
Agost 1982. Església romànica de sant Jaume de Queralbs, edificada el segle X. És característic el seu nàrtex amb sis columnes.
Agost 1982. El ferrocarril de cremallera de Núria es va inaugurar l'any 1931. Surt de Ribes de Freser i té una parada a Queralbs. La línia té 12km de longitud i salva un desnivell de 1.059 metres. Un antic camí excursionista i de peregrinació al santuari de Núria coincideix amb la via fèrria.
Agost 1982. La vall fronterera de Núria (1.964m) éstà situada al terme de Queralbs, envoltada d'un circ de muntanyes dominades pel Puigmal (2.910m). El santuari de la Mare de Déu de Núria és un lloc de pelegrinatge des de l'època medieval, l'església actual és del 1911. La zona és un dels bressols de l'excursionisme català. L'estació d'esquí s'inaugurà l'any 1953.
Febrer 1983. El santuari de Núria a l'hivern. Tornaríem a pujar fins a cinc hiverns més (1984, 1991, 1992, 1996, 2006) a fer campaments d'iglús amb la família i els amics de muntanya. Veure: Pirineus/Pica d'Estats/Puigmal
Gener 2004. El pic de Bastiments (2.881m), mirant des del coll de la Marrana en direcció nord. El coll separa les capçaleres dels rius Ter (dreta) i del Freser (esquerra), que s'ajuntaran a Ripoll. Pel cim del Bastiments passa la línia fronterera.
Gener 2004. La capçalera del riu Fresser, mirant des del cim del Bastiments en direcció sud. Aquesta zona és molt popular com a destí d'esquí de muntanya a l'hivern i de senderisme a l'estiu.
Desembre 2011. L'edifici actual del monestir de santa Maria de Ripoll és fruit de la restauració de finals del segle XIX després de l'incendi i saqueig del 1835. Va ser declarat Bé d'Interès Cultural l'any 1931.
Agost 2018. El centre de la vila de Camprodon, el pont Nou i el riu Ter en un tranquil capvespre d'estiu.