Mont Rosa

Juliol 1991. Alagna Valsesia, bonic poble a 1.191m a la banda italiana del massís. El plat típic és el capriolo amb polenta. Un telefèric ens puja fins la Punta Indren. 

Juliol 1991. Una petita estació d'esquí a la glacera Indren, a 3.153m, activa també en ple estiu, una veritable sorpresa pels nostres ulls mediterranis.

Juliol 1991. Refugi Gnifetti (3.647m), un clàssic de fusta, encimbellat en una roca damunt la glacera de Lys. 

Juliol 1991. La Piràmide Vincent (4.215m) des del refugi Gnifetti. 

Juliol 1991. A punta de dia ja estem atacant la Punta Giordani (4.046m) que es veu al fons.

Juliol 1991. Aresta SE de la Piràmide Vincent, que escalarem des de la Punta Giordani. 

Juliol 1991. El petit Balmenhorn (4.167m), el Corno Nero/Schwarzhorn (4.321m) i el Ludwigshöhe (4.341m) des de l'aresta SE de la Vincent. La paret oriental cau directament a pic sobre la Val Sesia. Tots els cims fronterers tenen nom en italià i en alemany. 

Juliol 1991. La glacera de Lys mostra i de vegades amaga perilloses esquerdes que cal evitar. Per això és obligatori anar encordats i conèixer la tècnica de rescat en una esquerda.

Juliol 1991. El Corno Nero (4.321m) mostra una exigent rampa de neu glaçada fins l'estret cim.

Juliol 1991. Escalant amb piolet, grampons i corda el relliscós pendent del Corno Nero.

Juliol 1991. A l'esquerra la Punta Dufour/Dufourspitze (4.634m) y a la dreta la Zumsteinspitze (4.563m), des del Lysjoch o coll de Lys, a la ratlla fronterera entre Itàlia i Suïssa. 

Juliol 1991.  Des del cim del Ludwigshöhe (4.341m) es veu la traça que ataca la Punta Parrot/Parrotspitze (4.436m) i al darrere la Signalkuppe o Punta Gnifetti, amb el refugi Regina Margherita al cim. 

Juliol 1991. Mirant cap al nord-oest, la glacera Grenzgletscher, que baixa des del Lysjoch en direcció a Zermatt (Suïssa). 

Juliol 1991. La claror de la matinada des del refugi Regina Margherita: La Punta Zumstein/Zumsteinspitze (4.563m), la Punta Dufour/Dufourspitze (4.634m) i el Nordend (4.608m) a la dreta. 

Juliol 1991. Cornises espectaculars i perilloses tot pujant cap a la Zumstein. 

Juliol 1991. Des del cim de la Zumstein, la Signalkuppe o Punta Gnifetti (4.556m) amb el refugi més alt d'Europa, la Capanna Regina Margherita, també centre d'investigació sobre l'alçada. 

Juliol 1991. Des del cim de la Zumstein, les primeres llums del sol il·luminen: al fons a l'esquerra el Mont Blanc, al centre la propera cresta dels Breithorns i a la dreta el Cerví o Matterhorn. Els Alps ens mostren tota la seva bellesa incomparable.

Juliol 1991. Aresta SE del Grenzgipfel (4.618m), que haurem d'escalar per terreny mixt. 

Juliol 1991. Assegurant els meus companys amb la corda. La cresta és aèria i mixta, cal fer-la amb grampons, que xerriquen en contacte amb la roca.

Juliol 1991. Escalada final de la cresta fins el cim de la Punta Dufour (4.634m) el pic més alt del massís del Mont Rosa i el tercer de tota la serralada dels Alps. Al fons el Mont Blanc.

Juliol 1991. Des del cim de la Punta Dufour, mirant cap a l'est: l'Ostspitze (4.630m), que hem travessat tot fent la cresta i que haurem de creuar a la tornada. Al 2014 va ser reanomenat com a Dunantspitze. 

Juliol 1991. Des del cim de la Punta Dufour, mirant cap al sud-est: la Zumstein primer i al fons la Signalkuppe amb el refugi Margherita. 

Juliol 1991. Des del cim de la Punta Dufour, mirant cap a l'est: la paret nord del Lyskamm (4.479m), d'extrema dificultat i compromís. L'esmolada aresta del Lyskamm també és mítica per la seva perillositat. 

Juliol 1991. Des del cim de la Punta Dufour, mirant cap al nord-oest: La glacera Gornergletscher (dreta) desemboca en la Grenzgletscher camí de Zermatt. Al fons a l'esquerra destaca la Dent Blanche (4.358m) 

Juliol 1991. A l'esquerra el grup del Dom de Mischabel, a la dreta en primer terme el Nordend (4.608m).  

Juliol 1992. Repetint el mateix itinerari, la Piràmide Vincent i a la dreta la Punta Giordani, des de la Punta Indren on arriba el telefèric.

Juliol 1992. El Balmenhorn (4.167m) una roca que sobresurt de la neu i que cal grimpar. 

Juliol 1992. Des del cim del Corno Nero, primer el Ludwigshöhe (4.341m), darrere la Punta Parrot i al fons la Signalkuppe amb el refugi. 

Juliol 1992. Juliol 1992. Des del Lysjoch, mirant cap a l'oest, es pot apreciar l'elegància i la bellesa de l'aresta oriental del Lyskamm, un itinerari catalogat com a molt perillós per les cornises. A la dreta la Dent Blanche (4.357m), ja a la zona francòfona del Valais.  

Juliol 1992. Remuntant l'aresta cimera de la Punta Parrot, elegant i aèria. Recordava vagament la del Mont Blanc. Un mocador substituïa el meu barret blanc que una ventada s'havia emportat. La reverberació solar era molt acusada.  

Juliol 1992. La Parrotspitze o Punta Parrot (4.436m) des del cim de la Zumstein, l'endemà al matí.

Juliol 1996. Tercera vegada a la zona. Cara sud del Lyskamm i el Naso (nas) (4.272m) des del refugi Città di Mantova, mirant cap al nord.

Juliol 1996. El llac Gabiet i la vall italiana de Gressoney des del refugi Gnifetti (3.647m), mirant cap al sud. 

Juliol 1996. Diverses cordades sota els grans seracs penjants, en la transitada ruta del refugi Margherita, al fons. 

Juliol 1996. La Punta Dufour i la Punta Zumstein des del Lysjoch fronterer.