Castor

Juliol 2002. Des de Gressoney-Saint-Jean (1.385m), vista cap al nord de la muralla fronterera, amb el Castor a l'esquerra, el Lyskamm al centre i la Piràmide Vincent del Mont Rosa a la dreta. 

Juliol 2002. Les vicissituds de la història han permès que també existeixi a la vall italiana de Gressoney una minoria walser de llengua alemanya i una altra de llengua francoprovençal. Tanmateix, l'estil de vida alpí és similar a altres zones de la serralada. 

Juliol 2002. Des de la localitat d'Stafal, un parell de telefèrics ens pugen fins el coll Bettaforca, a 2.700m. Aquí comença el llarg camí d'aproximació al refugi entre tarteram de roques i congestes.  

Juliol 2002. El tram final de l'aproximació és una cresta rocosa equipada amb ajudes en forma de maromes de seguretat i fins i tot un petit pont de fusta. Vam xalar fent el recorregut sota el sol. 

Juliol 2002. En cinc hores, tranquil·lament, vam arribar al refugi Quintino Sella, a 3.585m, estratègicament situat al peu de la cresta fronterera, amb el Castor a l'esquerra i el Lyskamm a la dreta. 

Juliol 2002. Al capvespre, després de sopar, la panoràmica és àmplia. Cap a l'est s'estén la colecció de cims del massís del Mont Rosa, dels quals són visibles, de dreta a esquerra: la Piràmide Vincent (4.215m), el Balmenhorn (4.167m), el Corno Nero (4.321m), el Ludwigshohe (4.343m) i la Punta Parrot (4.434m), que vam assolir els anys 1991 i 1992.  

Juliol 2002. Des del refugi, s'endivina la via normal del Castor que intentarem l'endemà. Primer remuntar la glacera Felikgletscher fins el coll i després seguir l'aresta nevada.

Juliol 2002. L'alba del dia següent ens agafa a les dues cordades, tots equipats amb piolet i grampons, pujant cap a la cresta que baixa del coll Felikjoch.  

Juliol 2002. Una vegada al coll, només hem de recórrer amb cura l'esmolada aresta ondulant, passant primer pel Felikhorn (4.174m). Per sort el dia és esplèndid. 

Juliol 2002. Cim del Castor (4.223m) des del cim nord (4.205m). Les cordades que pugen per la cara nord-est vénen des del refugi Val d'Ayas, per una via més exigent i compromesa.  

Juliol 2002. Juliol 2002. El panorama des del cim del Castor és excepcional. La cresta fronterera continua cap a l'oest: en primer terme el bessó Pollux (4.089m), a continuació la Roccia Nera (4.069m) i els Breithorns (4.160m). L'inconfusible Cerví o Matterhorn (4.478m) comença una línia de cims cap la dreta: la Dent Blanche (4.357m), l'Ober Gabelhorn (4.063m) i l'agut Zinalrothorn (4.221m) 

Juliol 2002. Des del cim del Castor, mirant cap al nord-oest, apareix la línia de quatremils que acaba amb la piràmide nevada del gegant Weisshorn (4.506m) 

Juliol 2002. Vist des d'aquí, el Cerví ensenya la seva aresta Lyon (sud-oest) accessible des de Breuil-Cervinia. A la seva dreta la Dent Blanche (4.357m). 

Juliol 2002. Cap l'oest/sud-oest apareix al fons a l'esquerra el massís del Mont Blanc (4.808m) i a la dreta el Grand Combin (4.310m). En primer terme, l'anodina Gobba di Rollin (3.898m)  

Juliol 2002. El massís de Mischabel (Dom, Täschhorn i Alphubel) es destaquen cap al nord-est. 

Juliol 2002. Des del cim del Castor, mirant cap al nord-est, el Rimpfischhorn (4.199m) i a la dreta l'Strahlhorn (4.190m), que vam assolir amb èxit l'any anterior.  El llençol blanc del Gornerglestcher baixa als seus peus. 

Juliol 2002. Des del cim del Castor, mirant cap a l'est, seguint la cresta fronterera, es poden distingir clarament els dos cims del Lyskamm, el Lyskamm occidental (4.479m) i el Lyskamm oriental (4.532m). A la dreta el Naso (4.272m). Ens havíem plantejat intentar el pic occidental, però després de veure'l des d'aquí, el vam catalogar fora de les nostres possibilitats.  

Juliol 2002. Després de més d'una hora al cim gaudint d'un dia excepcional de calma i visibilitat, donem el tomb i encarem la baixada. Tornem pel mateix camí, l'ondulada i preciosa aresta sud-est del Castor. 

Juliol 2002. Amb un panorama tan meravellós, unes condicions de neu i un temps tan propici, poques jornades alpines hem tingut més plaents que aquesta.