Juliol 1989. Des del turó de Kapuzinerberg, al nord del riu, s'obtè la millor panoràmica de la ciutat. amb la catedral en primer terme i el castell a dalt.
Juliol 1989. Des del castell, vista de la ciutat i el riu Salzach. El Dom (catedral) destaca en primer terme. És un gran edifici del segle XVII en estil barroc.
Juliol 1989. Interior de la catedral, que sorprén per les dimensions i la riquesa dels marbres, estucs i pintures. Mozart hi va ser batejat el 1756.
Juliol 1989. El castell (Hohensalzburg) antiga residència dels prínceps-arquebisbes. Es va començar a construir l'any 1077 i va ser ampliat i reforçat en èpoques posteriors.
Juliol 1989. La Getreidegasse, una de les principals artèries comercials del vell Salzburg. Nombroses ensenyes de ferro forjat guarneixen les façanes.
Juliol 1989. Jardins del castell-palau de Mirabell, construït a principis del segle XVII per l'arquebisbe Von Raitenau per tal d'allotjar la seva amant jueva Salomé Alt i els quinze fills comuns.
Juliol 1989. L'antic abeurador dels cavalls de l'arquebisbe és una font ornamental.
Juliol 1993. En la segona visita a la ciutat, vam afegir a la llista la casa natal de Mozart (Mozarts Geburtshaus), un museu molt visitat.
Juliol 1993. Escoltar la música del geni musical de Salzburg en una sala del palau de Hellbrunn és un plaer no gaire habitual, una experiència immersiva.
Juliol 2006. Panorama nocturn del castell des de la riba del riu Salzach, en la tercera visita a la ciutat.
Juliol 2006. L'estreta, atapeïda i colorista Getreidegasse continuava atraient gernacions de visitants.
Juliol 2006. Interior de l'església de St Peter, que es va fundar com a monestir al segle VII i que al llarg dels segles ha estat reconstruïda en estil gòtic, barroc i rococó.
Juliol 2006. Museu de la casa familiar de Mozart, on va viure entre els 17 i els 25 anys.
Juliol 2006. Palau de Hellbrunn, al sud de la ciutat, construït al segle XVII pel príncep-arquebisbe Marcus Sittikus i envoltat de grans jardins.
Juliol 2006. Palau de Leopoldskron, també a les afores, aixecat al segle XVIII com a residència familiar del príncep-arquebisbe Leopold Anton Freiherr von Firmian.