Bukhara

Abril 2023. La plaça Lyabi-Hauz, amb el seu estany (hauz en tadjik), és el cor del centre històric de Bukhara. Al costat oest (foto) s'alça el centre sufí de reunions Nadir Devonbegi Janaka. Al costat nord hi ha la madrassa Kukeldash, construïda al segle XVI, que en la seva època va ser la més gran d'Àsia central. Al costat sud s'obre l'entrada al Call Jueu, amb la seva sinagoga.

Abril 2023. Al costat oriental de la plaça s'aixeca la madrassa Nadir Devonbegi, que data del segle XVII. A la façana, saltant-se la norma islàmica que prohibeix les imatges, destaquen dues representacions del simurg, criatura voladora de la mitologia persa.

Abril 2023. Interior de la madrassa Nadir Devonbegi. Com la majoria de les que estan obertes al turisme, les cel·les dels estudiants han estat substituïdes per botigues de records i en aquest cas, a la nit, el pati interior és una terrassa-restaurant molt suggeridora i animada.

Abril 2023. Mesquita Magoki Attor, la més antiga d'Àsia central. La façana sud (a la foto) és del segle XII, restaurada al XVI. A les excavacions també s'han trobat restes budistes i d'un temple zoroàstric. Avui funciona com a museu de catifes.

Abril 2023. A l'Edat Mitjana, per la Ruta de la Seda, arribaven a Bukhara comerciants de la Xina, Rússia, l'Índia, Iran i de tota Àsia central. Per als intercanvis es van construir diversos basars sota complexes cúpules i múltiples voltes. El Toki Telpakfurushon, traduït com a 'cúpula de barrets i adorns', data del segle XVI.

Abril 2023. El Toki Sarrophon, construït al segle XVI, significa 'cúpula del canvi'. A les persones que intercanviaven diners se'ls deia sarrafs. Actualment, els basars venen articles d'allò més variats i d'altres de demanda turística.

Abril 2023. El complex monumental Poi Khalon és el més emblemàtic de Bukhara, presidit per l'altiu minaret Khalon, símbol de la ciutat, la gran mesquita del mateix nom (a la dreta) i a l'esquerra la madrassa Mir Arab.

Abril 2023. El minaret Kalon va ser erigit al segle XII per la dinastia Qarakhànida i amb els seus 47 metres va ser el més alt de la regió, potser per això Genguis Khan el va respectar quan va arrasar la ciutat el 1220. Va ser el primer monument de la regió on van començar a utilitzar-se les rajoles blaves que més tard es generalitzarien a tota l'Àsia central.

Abril 2023. La madrassa Mir Arab destaca per les cúpules blavoses. Va ser edificada al segle XVI per la dinastia Xaybànida, els turc-mongols uzbeks que van arrabassar la Transoxiana als timúrides i van fundar el khanat de Bukhara.

Abril 2023. La madrassa Mir Arab de Bukhara continua dedicant-se a la seva funció tradicional d'escola alcorànica. Darrere la reixa, els estudiants, tots homes, segueixen un pla d'estudis complex en règim d'internat.

Abril 2023. La gran mesquita Kalon pot acollir fins a 12.000 fidels. Va ser acabada el 1514 i va substituir una altra mesquita anterior destruïda per Genguis Khan.

Abril 2023. Tot i que els turistes puguem visitar les mesquites i mausoleus lliurement, sempre hi trobem alguns fidels que resen. Els divendres, el dia sagrat dels musulmans, l'assistència és més nombrosa.

Abril 2023. Mesquita Kalon. Les cúpules revestides de rajoles imitant el color del cel són la característica diferencial de l'art timúrida i també de l'Àsia central. Els colors dominants són el blau cobalt i el blau turquesa, el 'color dels turcs'.

Abril 2023. Muralles que envolten la fortalesa de l'Ark, el conjunt habitat més antic de Bukhara, ocupat des del segle V i on residien els emirs fins a l'ocupació soviètica el 1920.

Abril 2023. Entrada principal de la fortalesa de l'Ark, que avui és un conjunt d'estances, com ara el Pati de la Coronació, la mesquita Juma i els museus, com l'arqueològic i el d'història de la ciutat.

Abril 2023. Turistes locals que visiten els monuments més importants de la ciutat.

Abril 2023. Com en altres països de l'Àsia central, el pa uzbek és rodó, com una saborosa coca que dona gust menjar, fermentat amb llevat i cuit als tradicionals forns tandoor. Es decora amb llavors de sèsam i diverses figures punxades. S'ha de tallar només amb les mans.

Abril 2023. A la dreta, capolls de cuc de seda i troques de fil. A l'esquerra els productes naturals usats tradicionalment per tenyir el fil: ceba, safrà, panses. La indústria sedera actual d'Uzbekistan es localitza a la ciutat de Margilan, a la vall de la Ferganà, zona fèrtil i poblada regada pel riu Sir Daria, a l'extrem oriental del país.

Abril 2023. El plov, el plat nacional uzbek, un arròs amb carn i espècies, molt gustós.

Abril 2023. Saïd Alim Khan, l'últim emir de Bukhara, fotografiat el 1911, abans que el seu khanat fos integrat el 1920 a la república soviètica uzbeka.

Abril 2023. Interior del palau d'estiu de l'últim emir Saïd Alim Khan, que va portar arquitectes de Sant Petersburg per edificar-lo a l'estil dels tsars als afores de la ciutat.

Abril 2023. El complex Poi Khalon al capvespre, la postal preferida de Bukhara, que segueix conservant encara cert caràcter de ciutat caravanera.

Abril 2023. L'ambient únic de les terrasses nocturnes dels restaurants a la plaça Lyabi-Hauz, al voltant de l´estany i envoltades d´edificis històrics.