Juliol 1995. La paret de Pineta, la més bonica del Pirineu, 1.300 metres de desnivell que es fan en unes 4 hores de pujada per un sender molt ben traçat entre cascades que es despengen de la glacera del Mont Perdut i que són l'origen del riu Cinca.
Juliol 1995. Tram final del sender que s'enfila per la zona coneguda com l'Embut.
Juliol 1995. El Balcó de Pineta (2.573m), ampli replà amb la cara nord del Mont Perdut a l'esquerra i els Astazus a la dreta. La creu metàl·lica recorda les víctimes d'un llamp del 1953.
Juliol 1995. El Gran Astazu vist des del coll Swan, entre els dos cims. La pujada al cim és fàcil i accessible en uns trenta minuts.
Juliol 1995. La vall de Gavarnie al nord, coberta de boira baixa mentre a dalt llueix un bon sol. Al fons a l'esquerra destaca la blanca gelera d'Ossue, que caracteritza el massís de Vignemale.
Juliol 1995. Pujant per sender al cim del Gran Astazu. Al darrere, el coll Swan i el cim del Petit Astazu. Al fons la cresta de Gavarnie amb el Taillon al final.
Juliol 1995. La vertical cara nord del Petit Astazu és l'escenari de famoses escalades en gel. La pujada al cim és fàcil però perillosa: es fa per una relleixa penjada al buit i una fàcil canaleta de roca.
Juliol 1995. Des del Petit Astazu, la cara nord del Mont Perdut, amb la glacera i a la dreta el Cilindre de Marboré.
Juliol 1995. Des del Petit Astazu, la cara nord de l'impressionant circ de Gavarnie. Són visibles, d'esquerra a dreta, el coll de la Cascada, la Torre de Marboré i el Casc. Al fons el Taillon.
Juliol 1995. En el camí de tornada al Balcó, la fronterera bretxa de Tucarroya, on hi ha un petit refugi-bivac, i el llac Glaçat o de Marboré. Per aquesta bretxa arribaren el 1787 els primers exploradors a la recerca del Mont Perdut, comandats per Ramond de Carbonnières.
Juliol 2002. La paret de Pineta una altra vegada al davant. Fugint de la massificació desorganitzada de la zona de càmping de la vall, és una de les pujades més agradables de tot el Pirineu.
Juliol 2002. Des del Balcó de Pineta, camí del coll Swan, entre els dos Astazus, el Petit a l'esquerra i el Gran a la dreta. El camí està fitat.
Juliol 2002. Des del cim del Gran Astazu, l'extens Balcó de Pineta i el llac Glaçat o de Marboré. Al fons la profunda vall de Pineta. En l'horitzó, el massís de Bachimala.
Juliol 2002. Des del Gran Astazu, al nord, la vall francesa de Gavarnie, un dels indrets turístics més concorreguts del Pirineu.
Juliol 2002. Mirant cap al nord-oest, el massís de Vignemale des del cim del Gran Astazu.
Juliol 2002. Mirant cap al nord, el massís de Néouvielle des dels Astazus. A la vall, el lac des Gloriettes.
Juliol 2002. La cara nord del Mont Perdut i el Cilindre des dels Astazus.
Juliol 2002. Mirant cap a l'est, la Munia i el Robiñera des del cim del Gran Astazu. Al fons, el massís del Perdiguero en un dia de gran visibilitat.