Highlands

Abril 2007. El primer pub on vam entrar a Aviemore ens va sorprendre: dues setmanes abans havia entrat en vigor la prohibició de fumar en espais interiors i el llegendari ambient nocturn que quasi es podia tallar havia canviat per sempre. Però no la gent, ni el menjar, ni la música. 

Abril 2007. Cims del Cairngorms National Park des des loch (llac) Morlich. Pertanyen el massís de les Grampian Mountains, que contenen les majors alçades de la Gran Bretanya. 

Abril 2007. Un rudimentari funicular sobre rails puja des del Glenmore Forest Park guanyant alçada progressivament entre el terreny cobert de bruc. 

Abril 2007. A una alçada de 1.100 metres, una petita i curiosa estació d'esquí anomenada Coire Cas ens espera al final del funicular. Hi ha un edifici de serveis i un pocs remuntadors senzills que la poca gent que veiem utilitza per esquiar sobre la poca neu que resta.

Abril 2007. Les muntanyes del Cairngorms National Park són de poca alçada, malgrat que el clima, atesa la latitud, és ventós i subàrtic. L'estació meteorològica ha arribat a registrar ratxes de 276 km/h. Cinc dels sis pics més alts de la Gran Bretanya es troben aquí. El major d'ells és el proper Ben Macdui, de 1.309 metres. 

Abril 2007. A una hora de lleugera pujada des de l'estació d'esquí arribem al Cairngorm, vèrtex de 1.245 metres. La part obaga de la gran fita o monjoia (cairn en anglès) encara està recoberta de neu glaçada, que el torb de la setmana passada hi va deixar. Per sort gaudim d'un dia perfecte.

Abril 2007. A la desembocadura del riu Ness s'alça Inverness, la capital de les Highlands. La tribu celta dels pictes ja dominava la zona quan varen fracassar els intents romans de colonització. El castell del rei Duncan (1010-1040) va ser immortalitzat per Shakespeare a la seva tragèdia Macbeth.

Abril 2007. Les turbulències de la història han deixat la ciutat sense monuments antics. El castell d'Inverness, del segle XIX, és avui tribunal de justícia i centre administratiu.

Abril 2007. Ruïnes del Urquhart Castle a la riba del llac Ness. El plàcid aspecte del llac no fa pensar en la possible presència de cap monstre, la llegenda del qual continua atraient turistes, que omplen un centre d'interpretació què nosaltres preferim evitar. 

Abril 2007. A la riba nord-est del llac Ness, des de l'aparcament de Bunloit, per on passa la gran ruta a peu del Great Glen Way, un dels National Trails britànics, el sender Hill Path ens indica una agradable remuntada fins al cim del turó Meall-fuarvonie, de 699m. Un esglaons enginyosos (stile) permeten seguir el sender abalisat saltant les tanques, algunes de fins a 2m, de les propietats que creuem.

Abril 2007. Caminant pel Hill Path, més enllà del bosc caducifoli encara despullat de fulles, creuem la landa de bruc guanyant alçada i ampliant la panoràmica sobre el llac Ness i la profunda vall del Great Glen, falla geològica que separa el massís de les Grampian Mountains (al fons) de les Highlands del nord-oest. 

Abril 2007. Drumnadrochit, agradable localitat on trobarem un altre dels magnífics Bed&Breakfast que fem servir per passar les nits. Els pantagruèlics esmorzars (full breakfast) als que ens estem acostumant (ous, fesols amb tomàquet, bacon, salsitxes, torrades, cereals, fruita, cafè, te, mantega, melmelada) són la sorpresa de cada matí. Ens podem saltar el dinar.

Abril 2007. Endinsant-nos en els paratges despoblats de les Northwest Highlands, un cartell a la carretera ens avisa: Last shop in 35 miles. Més enllà apareix el lluminòs loch Cluanie incrustat a la profunda vall Glen Shiel. Els cims nevats de les Five Sisters of Kintail, que arriben als 900m d'alçada, es reflecteixen a l'aigua. És aquest un indret històric, on va tenir lloc l'any 1719 una gran batalla que va posar fi a la rebel·lió jacobita.  

Abril 2007. Eilean Donan Castle, un dels castells més famosos i fotografiats d'Escòcia. Està situat a la riba del loch Alsh, connectat amb el mar. La visita inclou uns preciosos diorames històrics i una cuina que reviu amb figures, estris i fins i tot sorolls, una detallada estampa històrica del segle passat, en el estil de la millor etnografia. El pis superior correspon a l'habitatge de la família McRae, restauradors d'aquestes ruïnes durant el segle XX.