Vall d'Oô

Agost 2008. Al fons les Granges d'Astau (1.150m), on acaba la carretera que ve de Luchon i comença la ruta a peu, marcada com a GR10, sender pirinenc, que anem pujant entre bosc.

Agost 2008. El llac d'Oô (1.507m) i la seva cascada, el punt més conegut i concorregut de la vall, a l'abast de tothom. És d'origen glacial i va ser ampliat mitjançant la construcció d'una presa l'any 1921.

Agost 2008. Al costat de la presa del llac d'Oô, un establiment permet a l'estiu oferir un refrigeri als caminants. És una zona bastant freqüentada. 

Agost 2008. El sender, ara amb més pendent, remunta la vall en direcció sud enmig d'un bonic bosc de faig i d'altres espècies caducifòlies.

Agost 2008. El bosc va quedant enrere i podem gaudir de la millor panoràmica del llac d'Oô. 

Agost 2008. El sender és ample i d'un traçat molt progressiu i ben estudiat, fruit dels treballs de principis del segle passat per l'aprofitament hidroelèctric dels diferents llacs de la vall.

Agost 2008. El refugi d'Espingo (1.967m) al costat del llac homònim. Aquí deixem el GR10 que gira en direcció est cap a Superbagnères. 

Agost 2008. El camí encara unes pronunciades ziga-zagues per tal de salvar el següent esglaó de la vall, l'anomenat circ d'Espingo. Hem deixat enrere els llac d'Espingo i Saussat. 

Agost 2008. Deixem a la dreta (oest) els cims del Gourdon i l'Spijeoles, al peu dels qual s'obre la vall on hi ha el llac Glacé o del Port d'Oô. 

Agost 2008. Després dels últims revolts, apareix el Portillon d'Oô, una mossegada a la cresta fronterera. A l'altra banda s'obre la vall aragonesa d'Estós. Al seus peus veiem l'edifici gris del refugi del Portillon, mimetitzat amb l'entorn, al costat del llac homònim.   

Agost 2008. El llac del Portillon, sota l'arrodonit cim del Perdiguero (3.222m), el punt culminant d'aquest massís pirinenc. Malauradament el dia no acompanya i una boira alta entela la bellesa de l'indret.  

Agost 2008. L'actual refugi del Portillon (2.570m) va ser inaugurat a l'estiu del 1996. 

Agost 2008. A l'emplaçament del vell refugi on hi vam estar al 1995 només queden els fonaments i un parell d'edificis auxiliars. 

Agost 2008. L'endemà al matí, el cim del Gran Quayrat (3.060m) ens saluda treient el cap entre les boires.