Chamje

Octubre 2014. Quatre hores ens va costar recórrer els 176km entre Katmandú i Besi Sahar, a 760 metres d'alçada, la població on s'acaba l'asfalt. Aquí canviem el bus pels jeeps.

Octubre 2014. El Dal Bhat, el plat típic que és la base de l'alimentació dels nepalesos. Consta d'arròs bullit, sopa de llenties i algunes verdures condimentades. Rarament inclou carn. En aquest plat per a turistes hi ha una mica de pa tibetà i una cullera, que ells no fan servir.

Octubre 2014. El punt de control assenyala l'accés a l'àrea protegida dels Annapurnes, on només es pot entrar amb un permís obtingut prèviament.

Octubre 2014. La pista oberta els darrers anys està en obres i en molt mal estat per circular. Per sort gairebé no hi ha trànsit. Però ens costarà quatre hores més fer els 39km fins a Chamje, una velocitat de 10km/h que ho diu tot sobre el mal estat de la pista.

Octubre 2014. La pista que seguim remunta la profunda vall del riu Marsyangdi, envoltats de vegetació i camps d'arròs cultivats en terrasses. Més amunt hi ha el bosc i la roca nua.

Octubre 2014. El llogaret de Chamje és un conjunt de senzills edificis a banda i banda del camí. La majoria són lodges que ofereixen allotjament i menjar per als caminants.

Octubre 2014. Alguna casa tradicional mostra la collita de blat de moro posada a assecar.

Octubre 2014. Els lodges són senzills i bàsics: menjador i habitacions. Uns quants ofereixen dutxa calenta solar. Això sí, hi ha un wifi molt lent, quelcom imprescindible que tothom fa servir.

Octubre 2014. Les habitacions dobles són senzilles però suficients, sense bany. Però no hi ha cap calefació, el sac de dormir personal és obligat.