Embedded Files
Muntanya de 4.061m situada a la Val d'Aosta, al nord-oest d'Itàlia. El seu entorn és parc nacional des del 1922. Està catalogat com un cim sense dificultats tècniques i accessible amb esquís. És una ascensió clàssica. Al maig del 1993 hi vam fer un intent llampec que va ser exitós. Va ser el meu primer quatremil amb esquís. Fent nit a l'autopista francesa, al migdia vam arribar a Chamonix, mirem la meteo, travessem el flamant túnel del Mont Blanc i entrem a la Val d'Aosta.
Muntanya de 4.061m situada a la Val d'Aosta, al nord-oest d'Itàlia. El seu entorn és parc nacional des del 1922. Està catalogat com un cim sense dificultats tècniques i accessible amb esquís. És una ascensió clàssica. Al maig del 1993 hi vam fer un intent llampec que va ser exitós. Va ser el meu primer quatremil amb esquís. Fent nit a l'autopista francesa, al migdia vam arribar a Chamonix, mirem la meteo, travessem el flamant túnel del Mont Blanc i entrem a la Val d'Aosta.
Maig 1993. Per Valsavarenche arribem al poblet de Pont, on s'acaba la carretera. Amb els esquís a l'esquena hem de remuntar els 700m de desnivell fins al refugi. El camí està molt ben traçat.
Maig 1993. Els darrers 100m ens vam poder calçar els esquís fins el refugi Vitorio Emanuele II, situat a 2.732m, una gran instal·lació ben atesa i amb un menjar excel·lent.
Maig 1993. A les 5 de la matinada sortim amb els esquís als peus. Fa fred, a l'ombra la neu està molt dura i cal posar les ganivetes per guanyar adherència i evitar relliscades perilloses.
Maig 1993. El Mont Blanc destaca sobre tots a l'altra banda de la Val d'Aosta. A la dreta es perfila l'aresta de Rochefort, entre la Dent du Géant i les Grands Jorasses.
Maig 1993. En trams molt drets i a l'ombra, ens hem de treure els esquís i fer servir grampons i piolet per tal d'anar més segurs. Quan el sol ens arriba les condicions de la neu milloren.
Maig 1993. El plató superior ens apropa al cim que ja s'intueix.
Maig 1993. Hem hagut de superar 1.700m de desnivell per arribar al coll on deixem els esquís.
Maig 1993. Amb piolet i grampons, grimpem el promontori de neu i roca que constitueix el cim. Cal salvar un pas curt i fàcil però molt penjat. Al vèrtex hi ha un pilar amb una estàtua de la Madonna.
Maig 1993. Bufa un vent glaçat i la temperatura és de -5ºC. Ens ha costat 5,30h des del refugi. La panoràmica és fabulosa.
Maig 1993. La baixada de 1.700m fins el refugi és la més llarga que he fet mai. Al principi la neu està molt dura i glaçada, però trobem pales suficients per gaudir d'un descens inoblidable.
Page updated
Google Sites
Report abuse