Mulleres

Febrer 1987. Des de la carretera al costat de la boca sud del túnel de Viella (1.620m), ja es pot veure el cim del Mulleres. 

Febrer 1987. Remuntant la vall de Mulleres en ple hivern, tot un espectacle boreal de gran bellesa. 

Febrer 1987.  Refugi metàl·lic de Mulleres, a 2.390 metres. Hem d'apartar la neu per tal d'alliberar la porta. És una cabana amb capacitat per a 12 places. Hi passarem la nit junt amb 4 esquiadors. 

Febrer 1987. Passar la nit enterrats a la neu i sense deixar de nevar, amb perill de bloqueig de la porta, és una experiència nova i estimulant. 

Febrer 1987. Des del refugi, massís de Besiberri mirant cap a l'est. S'ha passat tota la nit nevant. Encara que el temps ha millorat com deia la previsió, el gruix de neu pols és considerable, més amunt del genoll, impossible progressar a peu. Les raquetes de neu encara no es coneixen.  

Febrer 1987.  Els esquiadors sí que poden tirar amunt, quina sort. Nosaltres baixarem amb precaució, distanciats, per tal de no provocar cap allau, aquesta vall en té mala fama.  

Maig 1993.  Intent pel vessant occidental. La Forcanada (2.882m) es retalla a l'horitzó de la vall de l'Escaleta, més amunt de Benasc i el pla de la Besurta, la neu arribava fins el Forau d'Aigualluts. 

Maig 1993. Foquejant per la vall de l'Escaleta. Havíem deixat a la dreta la vall de Barrancs. La neu és fonda i abundant, però nosaltres progressem sense problemes damunt els nostre esquís. Avantatges de l'esquí de muntanya que fa un any que practiquem.  

Maig 1993. El cim del Mulleres el tenim al davant. Anirem per l'esquerra fins el coll Alfred i d'allí al cim amb els esquís a l'esquena. Trobarem a dalt uns coneguts de Tarragona. 

Maig 1993. La baixada de mil metres de desnivell és llarga i perfecta, la neu està en immillorables condicions. Un company esquia amb el mètode telemark.  

Juny 2007. Per tercera vegada intentem l'ascensió al Mulleres pel seu vessant oriental, des de la boca sud del túnel de Viella, des d'on es veu perfectament, 1.400 metres de desnivell més amunt.

Juny 2007. El torrent i les cascades que a l'hivern es veien mig congelats, al final de la primavera baixen alegres i cabalosos pel desgel. 

Juny 2007. El refugi metàl·lic que al 1987 estava enterrat a la neu i on vam passar una nit memorable. 

Juny 2007. Anem remuntant amb paciència la vall, deixant enrere els quatre estanys de Mulleres, encara bastant glaçats. 

Juny 2007. Encarem la pala de neu que ens portarà directes al coll de Mulleres, a la dreta del cim. Aprofitem les traces obertes en la neu, que costa de superar. 

Juny 2007. Una vegada al coll, el travessem i guanyem el cim pel vessant occidental. Des del cim del Mulleres, en primer terme l'avantcim, i al darrere els pics fronterers amb la Vall d'Aran, el Cap de Toro (2.975m) i el doble cim de la Forcanada o Malh des Pois (2.882m)

Juny 2007. Per segona vegada al cim del Mulleres, després de quatre intents. La muntanya sempre mana. 

Juny 2007. Des del cim del Mulleres, mirant cap el sud-oest, els cims de Vallibierna i Culebres.

Juny 2007. Des del cim del Mulleres, mirant cap a l'oest, l'Aneto, la Maladeta i els cims satèl·lits. La cresta Tempestats-Margalida roman coberta pels núvols. 

Juny 2007. Des del cim del Mulleres, mirant cap a l'est, la cresta dels Besiberris.