Tres cims de Lavaredo

Juliol 2019. Des de l'aparcament del refugi Auronzo (2.333m), mirant cap el sud-oest, vista del llac de Misurina i el grup del Cristallo (3.221m) a la dreta. Una carretera de peatge uneix el llac amb el refugi, molt freqüentat a l'estiu. 

Juliol 2019. El refugi Auronzo des del sender circular. A l'esquerra, el grup Cadini (2.839m)

Juliol 2019. Els Tres Cims vistos des del sud. Aquí es pot apreciar la curiosa morfologia de la roca dolomítica, tan diferent del granit.

Juliol 2019. El grup Cadini i el refugi Lavaredo, des de l'ampli sender circular, pujant cap el coll (forcella) Lavaredo.  

Juliol 2019. Cara est dels Tres Cims des del coll Lavaredo, per on passa la frontera entre les regions italianes de Véneto al sud i Tirol del Sud al nord. 

Juliol 2019. Des del coll, comença la suau baixada fins el refugi Locatelli. Nosaltres vam triar el sender superior, més elevat i amb menys gent, que passa al peu del Monte Paterno/Paternkofel (2.746m)

Juliol 2019. La millor vista de la cara nord. D'esquerra a dreta, la Cima Piccola/Kleine Zinne (2.857m), la Cima Grande/Grosse Zinne (2.999m) i la Cima Ovest/Westliche Zinne (2.973m). Van ser escalades per primera vegada entre 1869 i 1881 per alpinistes austríacs.  

Juliol 2019. El refugi Locatelli, bastant concorregut. Els refugis italians acostumen a ser veritables hotelets de muntanya, amb tots els serveis de qualitat.  

Juliol 2019. La cara nord de la Cima Grande, amb trams desplomats, està considerada una de les sis grans cares nord dels Alps. Va ser escalada per primera vegada per una cordada liderada per Emilio Comici l'agost del 1933. 

Juliol 2019. El llac de Misurina des del Col de Mezzo, mirant cap el sud. 

Juliol 2019. La població de Misurina (1.752m) envolta el llac homònim, a l'ombra de la cara nord del grup Marmarole.