La comarca fronterera dels Pallars Sobirà conté la zona més escarpada i de major altitud del Pirineu català, amb el massís de la Pica d'Estats (3.143m), a més de la part oriental del parc nacional d'Aigüestortes i estany de sant Maurici. És un conjunt de valls, rius i barrancs que conflueixen en la Noguera Pallaresa, que passa per Sort, la capital de la comarca. La vam visitar per primera vegada l'estiu del 1979 atrets pel parc nacional. Hi hem tornat més vegades, pels cims i els bonics pobles de muntanya.
Agost 1979. Plana al·luvial on s'assenta Esterri d'Àneu, vila pirinenca a la riba del riu Noguera Pallaresa, al centre de la vall d'Àneu.
Desembre 1981. Rialb, població a 4km al nord de Sort, a la vora de la Noguera Pallaresa. El seu origen és un antic castell medieval pertanyent al vescomtat de Castellbó.
Desembre 1981. La vall de la Noguera Pallaresa, d'orientació nord-sud, que servei d'eix de comunicació amb la carretera C-13. En primer terme, Rialb.
Gener 1982. Església romànica de sant Iscle i santa Victòria, al petit poble de Surp, agregat del municipi de Rialb.
Gener 1982. Llessui, a la vall d'Àssua, poble agregat a Sort, on fins l'any 1987 va funcionar una estació d'esports d'hivern del mateix nom, fundada l'any 1960.