Novembre 2014. Turistes i muntanyencs combatent el fred i esperant l'alba al cim aplanat de Poon Hill. Ens han despertat a les quatre de la matinada i hem pujat pel sender des de Ghorepani, durant una hora i quart, salvant els 353 metres de desnivell.
Novembre 2014. Mirant cap al nord, els primers llums de la matinada comencen a daurar els cims de l'Annapurna I, l'Annapurna Sud i l'Hunchuli (6.441m), d'esquerra a dreta.
Novembre 2014. Annapurna Sud, Hiunchuli i Machapuchare. Els cims secundaris que vèiem, des del nord, del balcó de Ghyaru (Annapurna II, II i IV), no són visibles des d'aquí.
Novembre 2014. El magnífic Machapuchare, el nom del qual significa cua de peix. És una muntanya sagrada per als habitants de l'ètnia Gurung com a residència del déu Shiva i el govern nepalès mai no ha donat permís d'ascensió. Mai no ha estat escalada.
Novembre 2014. Els dos Annapurnes que es deixen veure millor. L'Annapurna Sud sembla més alt perquè és més a prop.
Novembre 2014. El complex cim de l'Annapurna I vista des del sud. El cim principal, que es pot distingir clarament al centre, se sol atacar pel vessant nord. La punta de la dreta, a la mateixa carena, ha de ser l'Annapurna Est, de 8.026 metres. Va ser el primer vuitmil, en aquell temps mai escalat, coronat per alpinistes espanyols, la cordada catalana composta per Josep Manuel Anglada, Jordi Pons i Emili Civís, l'any 1974.
Novembre 2014. En direcció oest, els primers llums arriben al cim del gegant Dhaulagiri, a l'altra banda de la àmplia vall del Khali Gandaki que hem recorregut durant els dies anteriors.
Novembre 2014. El massís del Dhaulagiri al complet: a més del cim principal, hi ha deu pics més que superen els set mil metres.
Novembre 2014. Mentre els cims es banyen en sol, la penombra de l'alba roman encara a les humides valls mig adormides.
Novembre 2014. Massissos del Dhaulagiri i Annapurnes des de Ghorepani.