Embedded Files
Un any després de primer curs d'esquí de muntanya a Soldeu, al febrer del 1993 vaig fer el curset de nivell 2. Un cap de setmana vam pujar a Beret (Val D'Aran), vam fer pràctiques de pujada, flanqueig, ràpel, rescat i vam coronar el Tuc de Costarjàs (2.337m). El segon cap de setmana vam pujar a Tavascan (Pallars Sobirà) i vam practicar el rescat i ràpel a més de coronar el Pic de la Coma del Forn (2.683m).
Un any després de primer curs d'esquí de muntanya a Soldeu, al febrer del 1993 vaig fer el curset de nivell 2. Un cap de setmana vam pujar a Beret (Val D'Aran), vam fer pràctiques de pujada, flanqueig, ràpel, rescat i vam coronar el Tuc de Costarjàs (2.337m). El segon cap de setmana vam pujar a Tavascan (Pallars Sobirà) i vam practicar el rescat i ràpel a més de coronar el Pic de la Coma del Forn (2.683m).
Febrer 1993. Pla de Beret, després de passar la nit a les tendes, remuntem per neu verge.
Febrer 1993. L'esquí de muntanya permet continuar fent muntanya a l'hivern amb neu fonda, quan caminant seria impossible.
Febrer 1993. Unes pells de foca enganxades sota els esquís permeten, amb la talonera oberta, lliscar només endavant i superar pendents moderats tot fent ziga-zagues.
Febrer 1993. Des del cim del Tuc de Costarjàs (2.337m), panoràmica sobre el massís de la Maladeta.
Febrer 1993. Refugi de la Pleta del Prat a Tavascan. Pugem amb els esquís a l'esquena fins a trobar neu contínua.
Febrer 1993. Les pràctiques també inclouen rescat amb ARVA, pala i sonda de allaus.
Febrer 1993. El pic de la Coma del Forn (2.683m), assolit sota una forta ventada.
Febrer 1993. Practicant l'esquí de muntanya a Tavascan.
Febrer 1993. Per baixar cal treure les pells, fixar la talonera i llançar-se a disfrutar per la neu verge sense ningú més al voltant, en la meravellosa solitud de l'alta muntanya.
Page updated
Google Sites
Report abuse