Gourdon-Spijeoles

Juliol 1995. Sortint des del refugi del Portillon,  en direcció oest, des del coll del Pluviòmetre són perfectament identificables els nostres objectius: a l'esquerra el pic Gourdon (3.034m) i a la dreta l'Spijeoles (3.065m). L'estratègia consisteix en guanyar el coll de Gourgs-Blancs (esquerra) i seguir la cresta per fer primer un i després l'altre. 

Juliol 1995. Cim del Gourdon, al darrere, els pics Jean Arlaud i Gourgs-Blancs, que ja vam aconseguir al 1991. 

Juliol 1995. Des del cim del Gourdon, l'aspecte del llac Glaçat o del Port d'Oô impressiona, estem en ple estiu i la quantitat de neu i gel és encara molt gran.  

Juliol 1995. Des del cim del Gourdon, mirant cap a l'est, es veu entre boires la cresta Lliterola- Royo que vam fer ahir. 

Juliol 1995. Des del cim del Gourdon, mirant cap al sud-est, la cresta del Seil dera Baquo que pensem fer demà si el temps ho permet. 

Juliol 1995. Des del cim del Gourdon, mirant cap al nord, la cresta que pretenem segueix fins l'Spijeoles i el Belloc (a l'esquerra). Però el temps empitjora, esperarem més d'una hora i davant la possibilitat de trobar-nos atrapats en un itinerari aeri i exposat, decidim renunciar.  Farem bé, una hora més tard es desferma una nevada que durarà tota la nit. 

Juliol 1995. L'endemà continua nevant i ens veiem obligats a romandre al petit refugi esperant una millora, pensant que a casa nostra la gent s'estarà rostint al sol amb temperatures de més de 30ºC.

Juliol 1995. Mentre dura la nevada, els hostes ajudem com podem en les feines del refugi.

Juliol 2007. Aparcament de les Granges d'Astau, punt de partida de la ruta a peu que remunta de la vall, seguint el GR10.

Juliol 2007. El sender de pujada travessa un fresc i bonic bosc caducifoli que cobreix la primera part de la vall. En ple estiu s'agraeix l'ombra. 

Juliol 2007. El llac i el refugi d'Espingo, molt freqüentat, al peu del GR10.

Juliol 2007. Deixant el sender que puja al refugi del Portillon, prenem un corriol fitat que s'enfila fortament fins el coll a l'esquerra de l'Spijoles. 

Juliol 2007. El tram superior és un gran pedregar que cal negociar amb paciència. En un moment donat, trenquem a la dreta per una canal fàcil que ens col·loca al peu del cim de l'Spijoles. Ha estat una bona pallissa de quasi dos mil metres de desnivell. 

Juliol 2007. Des del cim de l'Spijoles, mirant cap a l'est, la cresta, encara pendent, que comença al Gran Quayrat i el Lezat, passant pels Crabioules i al darrere, ja fora de la vista, el Maupas i el Boum. Al sud del coll inferior de Lliterola, comença la cresta Lliterola-Royo.

Juliol 2007. Des del cim de l'Spijoles, mirant cap al sud-est, el gegant Perdiguero i la cresta Portillon-Seil dera Baquo-Cap dera Baquo-Audoubert, que ja vam fer al 1996. A baix, el llac Glaçat o del Port d'Oô. 

Juliol 2007. Des del cim de l'Spijoles, mirant cap al sud-sud-est, el fronterer Port d'Oô, que baixa a la vall d'Estós. A esquerra i dreta, els pics que ja tenim a la nostra llibreta.  

Juliol 2007. Des del cim de l'Spijoles, mirant cap al sud, primer el Gourdon i darrere la cresta Jean Arlaud-Saint Saud, que vam recórrer l'any 1991.