Pollux

Juliol 2002. Des del Pian Superiore di Verra, el sender remunta la vall cap al nord paral·lel al ghiacciaio (glacera) de Verra. 

Juliol 2002. La llengua de la glacera de Verra presentava senyals de clar retrocés, com a tota la serralada alpina, consequència de l'escalfament global. 

Juliol 2002. Cara sud del Pollux, sobresortint de la glacera. Es pot apreciar el gran gendarme rocós que representa la principal dificultat de l'aresta sud-oest.  

Juliol 2002. A 3.036 metres es troba el refugi Mezzalama, un establiment petit i d'un agradable regust clàssic. Nosaltres seguim més amunt.  

Juliol 2002.  Seguint el sender ben marcat, superem un esglaó de roca i travessem una petita llengua de la glacera. 

Juliol 2002. El refugi Guide Val d'Ayas, a 3.420 metres d'altura, enclavat en un esperó rocós envoltat per la glacera.  

Juliol 2002. Els seracs que envolten el refugi són impressionants. 

Juliol 2002. És un refugi petit i comfortable, una meravella a aquesta alçada i envoltat de glaç. De matinada em despertaran els símptomes de la disnea, dificultat per respirar estirat, principi d'edema pulmonar. Tot i venir de fer el Castor, no m'he aclimatat a l'alçada. 

Juliol 2002. L'endemà renuncio a seguir i els meus companys ataquen el Pollux amb mal temps.  

Juliol 2002. Passaran moltes hores remuntant la glacera i l'esperó rocós fins una zona de plaques llises equipades amb cadenes que els hi costarà bastant de superar. El fred era glacial. 

Juliol 2002. Acabat el tram rocós, apareix l'estàtua de la Madonna guarnida de banderoles de glaç. Vist el mal temps i la falta absoluta de visibilitat, renuncien a seguir el petit tram restant d'aresta nevada fins al veritable cim.