Grossglockner

Agost 1989. Zell am See, localitat d'estiueig situada al llac Zeller See, punt de partida de la ruta en direcció sud cap a les muntanyes del Hohe Tauern.

Agost 1989. La serpentejant carretera, tancada per la neu del novembre al maig, remunta la vall de Fauschertal fins un primer mirador a prop del cim del Edelweisspitze, a 2.577 metres.

Agost 1989. El mirador Franz-Josephs-Höhe, a 2.369 metres, situat estratègicament en un replà del vessant, després d'una sèrie de túnels. Un gran aparcament de diversos pisos en fase d'ampliació dona idea de l'afluència de visitants. 

Agost 1989. El cim del Grossglockner (3.797m) s'alça majestuós a l'atra banda de la vall, revestit de glaceres i neus perpètues. El refugi Erzherzog Johann Hütte està ancorat a les roques de l'aresta sud (esquerra) a 3.454 metres.

Agost 1989. La gelera de Pasterze, de 10 km de longitud, sota el vessant nord del Grossglockner, és la més llarga d'Àustria i dels Alps orientals. 

Agost 1989. Una escala o un funicular permet baixar 200 metres des del mirador fins una petita zona de la gelera habilitada pel passeig dels turistes.

Agost 1989. Un sender en cornisa remunta el vessant fins un salt d'aigua, proporcionant majors panoràmiques de l'entorn.

Agost 1989. El vessant nord del Grossglockner amb el començament de la gelera de Pasterze.

Agost 1989. El teleobjectiu permet observar com una cordada de tres membres supera el darrer pendent de neu abans del cim bessó del Kleinglockner (3.770m), a l'esquerra.