La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (LEC), estableix com a eixos principals del sistema educatiu l’equitat, la inclusió escolar i la cohesió social (art. 2). En aquest sentit, es refereix a l’obligació de produir la distribució adequada i equilibrada dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu entre tots els centres (art. 46.2.b).
Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) són aquells que per raons socioeconòmiques o socioculturals requereixen una atenció educativa específica; els de nova incorporació al sistema educatiu, en el cas que per la seva competència lingüística o pel seu nivell de coneixements bàsics requereixi una atenció educativa específica; i aquell que té necessitats educatives especials, és a dir, l’alumnat afectat per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, o que manifesta trastorns greus de personalitat o de conducta, o malalties degeneratives greus.
L’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu ho pot ser:
per raons socioeconòmiques o socioculturals, especialment desafavorides (NESE B),
per raons d’origen (NESE C). (Els alumnes d'origen estranger amb necessitats educatives derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu, de la falta de domini de la llengua vehicular dels aprenentatges i de l'escolaritat prèvia deficitària.)
amb trastorns d'aprenentatge o de comunicació, entesos aquests últims com a trastorns que afecten l'adquisició i l'ús funcional del llenguatge;
amb altes capacitats derivades de la superdotació intel·lectual, els talents simples i complexos i la precocitat;
amb risc d'abandonament escolar prematur.