L’avaluació tradicional està en crisi
Tant si es practica aprenentatge servei com si no, els sistemes tradicionals d’avaluació fa temps que estan obsolets. Al segle XXI l’educació no pot avançar amb avaluacions:
• basades únicament en la certificació dels coneixements adquirits;
• concretades en proves o exàmens que no mostren els aprenentatges competencials, tot i que aquests formin part dels currículums;
• on l’alumnat desconeix els criteris d’avaluació definits pel docent.
L’avaluació tradicional es considera com una activitat al final d’un procés d’aprenentatge, independent d’aquest i orientada a acreditar, qualificar, orientar o seleccionar els nois i noies. Sota aquesta perspectiva, qui avalua és el mestre i l’alumne endevina el que es valuós per al professorat a partir de les proves o exàmens que ha de superar.
Sovint l’alumne també desconeix d’entrada quins han estat els objectius d’aprenentatge que perseguia el mestre, és a dir, els que havia d’assolir al llarg del procés d’aprenentatge. No sap en què està fluix, què ha de millorar ni per què.
És evident que aquest sistema d’avaluació ja no respon a les necessitats educatives actuals. No fa més competents ni autònoms els alumnes, en no motivar-los ni ensenyar-los a traçar el propi itinerari de formació.
Cal canviar el model d’avaluació.
L’avaluació ha de servir a l’alumne per aprendre i ha de formar part del mateix procés d’aprenentatge, en comptes de ser un apèndix al final. L’alumne ha de ser protagonista, capaç d’identificar què és el que no li surt bé, el que no ha entès, el que li manca i per què, ha de ser capaç de corregir-se ell mateix i aportar les seves valoracions també als seus companys. Per tant, l’avaluació mateixa ha d’estimular la competència d’aprendre a aprendre.
Això implica que, abans de l’avalució, l’alumne ha de conèixer —o fins i tot dissenyar— els objectius d’aprenentatge, fer-los seus, pensar com assolir-los, traçar estratègies... Es tracta, doncs, d’una avaluació formadora, en la qual qui pren les decisions és fonamentalment l’alumne.
Aquesta avaluació formadora es complementa amb l’avaluació formativa, que inexcusablement ha de fer el professorat. Ambdues s’orienten a regular les dificultats i els errors al llarg del procés d’aprenentatge, a diferència de l’avaluació qualificadora tradicional que es limita a valorar-ne els resultats al final. Actualment cal combinar les dues finalitats: regular els aprenentatges i valorar els resultats.
En definitiva, en canviar l’avaluació perquè sigui realment competencial, estem contribuint també a canviar el currículum.