Les necessitats educatives especials són necessitats d’atenció educativa adaptada, temporal o permanent, que pot tenir un alumne per a assolir, al màxim possible, els objectius establerts en el currículum de l’educació obligatòria per al conjunt de l’alumnat.
Les necessitats educatives especials poden ser derivades de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, de malalties greus —transitòries o permanents— que interfereixen en el procés d’aprenentatge, de condicions personals de sobredotació o de causes associades a la història educativa i escolar. L’alumnat amb necessitats educatives especials s’escolaritza, en principi, en centres docents ordinaris. Tanmateix, si es considera que, per l’especificitat dels recursos que requereix, no pot ésser atès en un centre docent ordinari, l’escolarització es duu a terme en centres específics o en unitats d’educació especial creades als centres ordinaris.
L'atenció a les necessitats educatives de tots els alumnes és responsabilitat de tots els professors. Aquesta atenció implica la personalització i l'acompanyament dels processos d'ensenyament i aprenentatge a través del disseny d'entorns d'aprenentatge afavoridors d'una resposta educativa singularitzada per a tots els alumnes dins el marc educatiu d'un sistema inclusiu.