El treball cooperatiu es basa en la cooperació, la interacció i la participació (Quinquer, 2008) i representa una alternativa als mètodes tradicionals, atès que no només treballa les competències cognitives sinó també les ètiques i socials.
Com a estratègia pedagògica, parteix de l’organització de la classe en grups heterogenis petits en què els alumnes treballen de forma conjunta per completar les tasques que se’ls encomanen.
Situació d’aprenentatge en la qual els objectius dels participants estan estretament interrelacionats, de manera que cap membre del grup no pot assolir els seus objectius si els seus companys no assoleixen també els propis. (Jonhson; Johnson, 1992).
L'Aprenentatge Cooperatiu és un terme genèric usat per referir-se a un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on els alumnes treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge.
Dos autors de referència, els germans David i Roger Jonhson, ambdós psicòlegs socials, ho han definit com aquella situació d'aprenentatge en la qual els objectius dels participants estan estretament vinculats, de tal manera que cadascun d'ells "només pot assolir els seus objectius si i només si els demés aconsegueixen assolir els seus".
Fonaments:
Valorar el potencial educatiu de les relacions interpersonals existents en qualsevol grup.
Considerar els valors de socialització i integració com eficaçment educatius.
Aprenentatge per desequilibració.
Teoria del conflicte sociocognitiu.
Increment del rendiment acadèmic.
En què es distingeix del treball en grup clàssic?
En la composició dels petits grups.
En l'organització de la tasca i de les activitats. En la distribució de la tasca.
En la implicació de tots els participants.
En el grau de control mutu i en les exigències mútues.
En l'aprenentatge cooperatiu els alumnes s'ajuden entre ells per aconseguir els uns objectius individuals i col·lectius establerts prèviament. El treball cooperatiu entre els alumnes, els ha de serveir de suport mutu. Tot el que faci un component del grup en particular repercuteix de manera directa en els altres, creant una interdependència positiva. Per tant, gràcies a l'aprenentatge cooperatiu els alumnes no només aprenen allò què el mestre els hi ensenya. sinó que s'estableix una interacció entre ells. També, hem d'esmentar que en una estructura de forma cooperativa els grups són heterogenis i que, per tant, la diversitat es fa present.
La finalitat última de l'aprenentatge cooperatiu ha de ser que tots els alumnes assoleixin els objectius, cadascú al nivell que arribi, tenint en compte les seves possibilitats. Per tant, hi ha una doble responsabilitat: aprendre el que el mestre els ha ensenyat i contribuir a que els altres components del grup també ho aprenguin.
Afavoreix l'aprenentatge de tots els alumnes, no tant sols el d'aquells que mostren dificultats en l'aprenentatge, sinó també el dels que tenen més capacitats.
Afavoreix el desenvolupament de les capacitats de l'alumne respectant el ritme personal d'aprenentatge.
Ajuda als alumnes a implicar-se i a participar activament en el seu procés d'ensenyament-aprenentatge.
Desenvolupa estratègies cognitives i metacognitives per a l'autorregulació dels processos d'aprenentatge.
Afavoreix l'acceptació i el respecte de les diferències entre els alumnes de l'aula ordinària i els integrants.
Ajuda a millorar i augmentar el grau de motivació, esforç, afany de superació, autoestima, rendiment i productivitat del participants.
Fomenta l'autonomia de l'estudiant en el treball.
Desenvolupa els valors de solidaritat, cooperació i l'interacció personal.
Afavoreix a l'establiment de relacions molt més positives caracteritzades per la simpatia, l'atenció, la cortesia i el respecte mutu.
Aporta possibilitats noves al mestre: permet una atenció més individualitzada i l'entrada d'un professional nou dins l'aula (mestre de suport) que treballa conjuntament amb el tutor o mestre de l'àrea corresponent.