Educació formal: podem considerar que l’educació formal es caracteritza per uns objectius clarament intencionals, “es té la intenció d’educar”, amb una metodologia sistemàtica al llarg del temps, “disposa de tècniques i recursos específics per a arribar a aquest aprenentatges”, és, gaire bé sempre, presencial, compta amb espais propis molt institucionalitzat i marca una clara diferenciació entre el rol d’alumne i professor. En el nostre país a nivell legislatiu es defineix com l’educació reglada.
Educació no formal: l’educació no formal es caracteritza al igual que la formal per uns objectius clarament intencionals i un procés sistèmic, però a diferència de la formal els espais no es troben tant definits i institucionalitzats, la metodologia d’ensenyament aprenentatge és més oberta i interactiva, amb tècniques i estratègies pròpies, el paper educador educant no queda tant definit en algunes ocasions i pot arribar a la població al llarg de tota la seva vida. A nivell legislatiu és una educació no reglada.
Educació informal: l’educació informal respon a un procés educatiu no intencional, es a dir, l’agent, o el context educador no té, en principi, l’objectiu clar d’educar, a més no és un procés sistemàtic, ni metòdic, no existeix una planificació ni una idea d’educar amb continuïtat al llarg del temps.