Mesura el nivell de partida de l’alumne a partir d’una avaluació diagnòstica inicial.
Marca uns objectius d’aprenentatge personalitzats i uns criteris d’avaluació coherents amb aquests objectius. Els objectius van més enllà del rendiment acadèmic i abasten, per exemple, les habilitats no cognitives.
És autoreferencial. Posa el focus en mesurar el progrés de l‘alumne respecte al seu punt de partida i els seus objectius personalitzats, per sobre de la comparació amb els companys.
És facilitadora i motivadora. Acompanya l’alumnat en la identificació dels errors i li dona pistes per resoldre’ls o millorar-los. L’avaluació que només verifica (correcte/incorrecte), puntua, premia o castiga té menys impacte.
Està adaptada a l’alumne. La comunicació ha d’estar formulada en un llenguatge adequat al seu nivell de comprensió. L’alumnat amb més dificultats es beneficia més del feedback immediat, i el més avançat millora més quan és diferit.
És global i integrada. S’enfoca en l’aprenentatge en conjunt i no en el rendiment en un exercici concret.
Combina avaluació del docent amb autoavaluació i coavaluació. Aquesta combinació té impactes positius, si bé ha de comptar amb l’acompanyament docent.
Es recolza en eines digitals. Són una eina complementària útil especialment per a fer proves de diagnosi inicial, facilitar l’autoavaluació o ampliar el feedback d’educadors i companys.
És continuada. S’inicia des de les primeres etapes d’escolarització i acompanya tot el procés d’aprenentatge.