Constructivisme

Aprendre, segons les teories de Piaget —creador del corrent— i els seus seguidors, és un procés d'intercanvi constant amb el medi, que permet al nen integrar coneixements, adequant les noves adquisicions a la seva estructura mental, que al mateix temps s'anirà modificant, en la mesura en què vaja aprenent.

Segons el constructivisme, l'educació ha de promoure en els alumnes la creació d'estructures mentals actives que s'han de configurar, a la vegada, com a esquemes de coneixement. Perquè es realitzen tals esquemes de coneixement cal que l'aprenentatge sigui significatiu i funcional

i que, a més, es produeixi a partir d'una memorització comprensiva. La intervenció pedagògica ha de consistir, per tant, a afavorir l'elaboració dels citats esquemes de coneixement. Es tracta que l'alumne, fent ús dels propis esquemes de coneixement, siga capaç de generar aprenentatges significatius en una àmplia varietat de situacions o circumstàncies.

L'aprenentatge constructivista es planteja, per tant, en termes d'adquisició de capacitats i no com una retenció passiva de continguts disciplinaris.

En un aprenentatge constructivista:

• L’alumne:
  • És qui construeix el seu propi aprenentatge.
  • Construeix els procediment d’aprenentatge.
  • Parteix dels coneixements adquirits.
  • Ha de fer reflexió activa i conscient del seu propi aprenentatge.
  • Combina l’aprenentatge cooperatiu i individual.
• El professor:
  • És qui ha de planificar unes activitats que tinguin per objectiu facilitar les experiències d’aprenentatge de l'alumne.
  • Ha d’avaluar la seua pròpia actuació docent.
  • És qui pren decisions sobre el desplegament general de la sessió.
• El context: L’aprenentatge es dóna en contextos reals.
• Les tasques: Han de ser complexes i autèntiques.