En aquests moments és el terme que millor descriu el perfil de l’alumnat que s’ha incorporat al sistema educatiu català i que procedeix de sistemes educatius estrangers.
Aquest terme apareix al Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.
Concretament al capítol 1, article 3, apartat b es cita:
b) Els alumnes d'origen estranger amb necessitats educatives derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu, de la falta de domini de la llengua vehicular dels aprenentatges i de l'escolaritat prèvia deficitària.
També apareix a l’article 9, apartat 3a quan parla de les mesures i suports addicionals:
3. Les mesures i els suports addicionals es determinen: a) A partir de la detecció de les necessitats dels alumnes per part del tutor, la família i l'equip docent. Si la CAD ho determina, l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògic (EAP) a l'educació infantil i primària, i l'EAP o l'orientador a l'educació secundària obligatòria, han de fer una avaluació psicopedagògica. En el cas dels alumnes d'origen estranger, els equips d'assessorament i suport en llengua, interculturalitat i cohesió social (ELIC) poden col·laborar, si escau, en aquesta detecció.
El terme “alumnat d’origen estranger” es pot concretar en dos perfils d’alumnes, els quals fan referència al moment d’arribada al sistema educatiu i al domini i ús de la llengua. En aquest sentit s’utilitzen els termes “alumnat nouvingut” i “alumnat que requereix de suport lingüístic i social”