El projecte educatiu de centre o de zona escolar rural és la màxima expressió de la seva autonomia i, d'acord amb la normativa vigent, ha d'estar orientat a afavorir una atenció educativa inclusiva i de qualitat en un context d'equitat, per afavorir l'aprenentatge dels infants de l'educació infantil.
Les escoles rurals que incorporen infants del primer cicle d'educació infantil han de donar resposta a les necessitats d'aquest grup d'infants en el marc del projecte educatiu del centre i dels documents de gestió des d'una perspectiva de conjunt, adequant l'organització a les necessitats i a les activitats quotidianes dels infants d'aquest cicle.
El projecte educatiu de centre o de zona escolar rural ha de proposar entorns d'aprenentatge flexibles i creatius que ofereixin opcions variades per donar una resposta ajustada a les necessitats educatives dels infants, cercant la personalització de l'aprenentatge, respectant els diferents ritmes maduratius i dissenyant propostes i materials que els permetin avançar.
Les mesures organitzatives, metodològiques i curriculars que s'adoptin han de personalitzar l'aprenentatge i basar-se, entre altres, en el disseny universal per a l'aprenentatge.
El projecte lingüístic s'ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística dels infants i de l'entorn, tenint en compte que la llengua catalana, i l'aranès a l'Aran, és la llengua vehicular de l'aprenentatge, d'acord amb l'article 14 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació i les disposicions reglamentàries de desplegament. Per aquesta raó, i atès el context multilingüe i multicultural actual a Catalunya, el model lingüístic del sistema educatiu català cerca fer de la llengua catalana la llengua de trobada de la població escolar per tal de bastir al seu voltant la cohesió necessària per al desenvolupament d'una comunitat integrada i solidària.
L'objectiu fonamental del projecte lingüístic és aconseguir que els infants vagin adquirint la competència comunicativa perquè puguin utilitzar normalment el català, l'aranès a l'Aran i el castellà, per comprendre i emetre missatges orals, defugint els estereotips d'un llenguatge sexista i androcèntric.
El projecte lingüístic ha de tenir en compte, quan el context sociolingüístic escolar ho permeti, poder iniciar un primer contacte amb l'ús oral d'una llengua estrangera, especialment en el darrer curs de l'etapa.
Els centres educatius i les zones escolars rurals han de donar a conèixer el seu projecte educatiu i han d'establir compromisos amb la comunitat educativa i l'entorn, per incentivar el desenvolupament i l'aprenentatge dels infants i afavorir la corresponsabilització del centre, la família i la societat respecte del seu procés educatiu.
Els centres educatius i les zones escolars rurals, en l'exercici de l'autonomia pedagògica, poden incorporar en el seu projecte educatiu objectius addicionals, projectes d'innovació pedagògica i formes organitzatives i de gestió diferenciades, per millorar i incentivar el procés d'aprenentatge dels nens i nenes de l'etapa d'educació infantil.
Els centres del sistema educatiu del mateix àmbit territorial que acullen infants de l'etapa d'educació infantil han de col·laborar per compartir coneixement, experiències i materials didàctics, amb la finalitat d'oferir una atenció educativa de qualitat a tots els infants i a les seves famílies.
Amb la finalitat d'iniciar la integració de les competències clau a l'educació infantil, els centres educatius han de planificar i portar a la pràctica estratègies i actuacions per potenciar la igualtat d'oportunitats i sensibilitzar la comunitat educativa envers aspectes com la coeducació, la perspectiva de gènere i els hàbits i valors relacionats amb l'educació per a la pau, el desenvolupament sostenible, el consum responsable, la consciència democràtica i l'educació afectivosexual, com a factors essencials que contribueixen al creixement personal i al benestar emocional, individual i col·lectiu dels infants.
Tot el temps que l'infant roman a l'escola bressol i a l'escola es considera una oportunitat educativa. L'organització de la jornada s'ha de considerar una part més de la programació educativa i s'ha d'entendre i organitzar com un element flexible que respecti el ritme natural del procés de descoberta i aprenentatge de cada infant, en un clima de confiança, tranquil·litat i seguretat.
Els diferents models organitzatius i de funcionament recollits en el projecte educatiu dels centres s'han de planificar garantint el benestar i els drets dels infants.
Els equips educatius d'educació infantil han d'organitzar la jornada educativa de manera flexible, en funció d'una programació pedagògica globalitzada i significativa, de les característiques i necessitats dels infants, del respecte als diferents ritmes tant individuals com col·lectius, de les necessitats bàsiques, de les estones de descans dels infants i dels recursos humans i materials disponibles.
Cada grup d'infants té una tutora o tutor responsable de l'acompanyament tant individual com de grup, amb l'objectiu que tots els infants se sentin acollits, segurs i amb expectatives d'aprenentatge. També té la responsabilitat del seguiment del procés de desenvolupament i aprenentatge de cada infant.
La tutora o tutor ha de coordinar l'acció del conjunt de persones del centre que intervenen en el grup d'infants, vehicular la informació, la relació i la participació amb les famílies i, si escau, coordinar-se amb els serveis externs al centre educatiu.
L'equip educatiu, format per les persones educadores que interaccionen amb els infants, és responsable de l'atenció dels infants i ha d'establir les mesures necessàries per a la millora i el creixement de l'aprenentatge, d'acord amb el currículum i amb el projecte educatiu del centre, establint canals de comunicació i col·laboració amb altres agents educatius, també externs, com a mesura de prevenció, detecció i intervenció en les necessitats educatives dels infants.
L'equip educatiu ha de contribuir a crear un clima de respecte, tolerància, participació i llibertat, que fomenti entre els infants els valors propis de la Convenció sobre els Drets de l'Infant i els d'una societat democràtica.
En coherència amb el currículum que estableix aquest Decret i els criteris acordats en el projecte educatiu de centre, han d'elaborar, desenvolupar i avaluar les planificacions o programacions didàctiques, les persones de l'equip educatiu que tenen en les seves funcions aquestes tasques.
Les planificacions o programacions didàctiques han d'oferir un tractament globalitzat perquè els infants puguin desenvolupar les competències i han de respondre a les seves necessitats educatives i socioafectives. Han de respectar els diferents ritmes de desenvolupament, d'aprenentatge, de joc i de descans i també s'han de dissenyar des de la perspectiva de la igualtat i la no-discriminació.
La tutora o tutor, juntament amb l'equip educatiu, han d'elaborar els registres que recullin diferents aspectes de l'evolució de cada infant per, a partir de les informacions obtingudes, avaluar les planificacions o programacions realitzades. Les conclusions que se'n derivin han de ser el punt de partida per a la reformulació de propostes que afavoreixin la qualitat i la millora contínua del centre.
La tutora o tutor, amb la col·laboració de l'equip educatiu, ha de prevenir i detectar les dificultats de desenvolupament i aprenentatge que puguin presentar-se i intervenir-hi i compartir la informació necessària amb altres agents educatius implicats per treballar de manera coordinada.
La tutora o tutor i l'equip educatiu de referència de cada grup han d'adaptar la seva pràctica educativa a les característiques de cada cicle i a les necessitats específiques dels infants.
El treball en equip ha de garantir la coherència educativa tant en les seves propostes, com en l'organització i el funcionament del centre i en la relació amb els infants i les seves famílies.
La direcció del primer cicle i l'equip directiu del segon cicle han de promoure el treball col·laboratiu de l'equip educatiu, potenciar la pràctica reflexiva i la recerca educativa. Les reunions de coordinació són un instrument clau per dur a terme aquesta acció. Així mateix, han de participar en propostes de formació i innovació per a la reflexió i la millora de les pràctiques educatives.
Per tal d'assegurar una transició adequada i positiva dels infants i facilitar la continuïtat del procés educatiu, s'han d'establir mecanismes de cooperació entre els i les professionals que intervenen en el primer i el segon cicle d'educació infantil, i entre els que intervenen en el segon cicle d'educació infantil i l'educació primària.
Les famílies i els centres educatius han de cooperar estretament en l'educació dels infants, en un exercici de corresponsabilitat, coherència i compromís comú, per contribuir al seu benestar i creixement harmònic.
El centre ha d'establir mecanismes i espais de trobada participatius amb les famílies, com les reunions de classe i les entrevistes, per tal que puguin conèixer les orientacions educatives del centre pel que fa al desenvolupament i l'aprenentatge dels infants i que ofereixin diferents formes d'implicació i col·laboració de manera natural i coordinada.
Per facilitar informació a les famílies sobre el seguiment i l'evolució educativa dels infants, a començament de curs cada centre ha d'establir el calendari de reunions i entrevistes. S'han de garantir, com a mínim, una entrevista al llarg de cada curs escolar i una reunió col·lectiva a l'inici de curs, així com aquells mecanismes de relació periòdica que permetin compartir informació sobre l'evolució i les experiències dels infants, tant al centre com a casa.
En el moment de la incorporació de l'infant a cada cicle, abans que comenci el curs, s'ha de garantir com a mínim una entrevista individual per compartir informació que ajudi a generar confiança per a una bona adaptació de l'infant.
Cada centre ha d'elaborar la carta de compromís educatiu de manera participada entre els diferents membres de la comunitat educativa per tal de potenciar la comunicació, la participació, la implicació, el compromís i la corresponsabilitat entre els centres i la família en l'educació dels infants.
L'atenció personalitzada ha de ser el principi comú de l'acció educativa per part de tot l'equip educatiu que atén els infants de l'educació infantil, tenint en compte els ritmes de desenvolupament i d'aprenentatge i les singularitats de cada infant.
Al segon cicle de l'educació infantil, la comissió d'atenció educativa inclusiva ha de garantir l'atenció als infants que presentin necessitats específiques.
Cada equip educatiu ha de preveure el grau d'intensitat de les mesures i els suports universals, addicionals i intensius, segons el cas, per garantir la presència i la participació dels infants i assolir el màxim desenvolupament de les seves capacitats.
Les mesures i els suports per a l'atenció educativa als infants s'han de preveure al projecte educatiu de centre i a les normes d'organització i funcionament de centre i s'han de concretar en la programació general anual, i avaluar-se en la memòria anual i en les programacions o planificacions didàctiques.
S'han de considerar de forma significativa les necessitats dels infants en el moment en què es detectin. S'han de determinar actuacions per a la detecció precoç de les necessitats específiques de suport educatiu que pugui presentar l'infant, a fi i efecte de prendre les decisions essencials per a una intervenció i atenció primerenca afavoridores d'un progrés en desenvolupament maduratiu i en l'aprenentatge.
El pla de suport individualitzat ha de recollir la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a les necessitats educatives d'aquells infants del segon cicle d'educació infantil que ho necessitin, en tots els contextos en què es desplega el projecte educatiu.
El responsable de coordinar l'elaboració d'aquest pla i de fer-ne el seguiment és el tutor o tutora de l'infant i s'ha de comptar amb la participació dels pares, mares o tutors o tutores legals, se'ls ha d'escoltar durant el procés de presa de decisions i s'ha de considerar el seu acord en les decisions finals.
Tots els espais de l'escola són educatius. Han de ser acollidors, dinàmics, flexibles i estar ordenats. Així mateix, han d'afavorir l'autonomia dels infants, la llibertat de moviment, la comunicació i les relacions.
Els diferents recursos i materials didàctics que s'utilitzin en els centres educatius han de respondre als principis d'equitat, d'inclusió i de cohesió social com a base d'una escola per a tothom i ajustar-se a les necessitats educatives dels nens i les nenes en el context educatiu.
Els materials i l'equipament dels espais han de despertar la curiositat dels infants i han d'afavorir, a través del joc, la manipulació, l'experimentació, la creativitat, la descoberta i l'autoregulació. Han d'estar pensats i seleccionats acuradament per l'equip educatiu segons uns criteris de seguretat, qualitat, sostenibilitat, estètica i sense estereotips de gènere.
El disseny i la creació dels diferents recursos i materials didàctics han de permetre l'avenç de tots i cadascun dels infants, oferint propostes diversificades en la representació, l'expressió i el compromís, i s'han d'ajustar als criteris següents:
la personalització dels aprenentatges;
la variabilitat dels processos d'aprenentatge;
l'accessibilitat dels materials;
la diversitat de materials;
la perspectiva de gènere;
la mirada global i multicultural;
l'eliminació, o minimització, de les barreres d'accés per a l'aprenentatge i la comunicació.