Currículum - BATX Llengua Castellana i Literatura Llengua Catalana i Literatura

Torna a Matèries comunes i de modalitat

Llengua Castellana i Literatura Llengua Catalana i Literatura BATX

Competències específiques

1, Explicar i apreciar la diversitat lingüística del món a partir del coneixement de la realitat plurilingüe i pluricultural de Catalunya i d’Espanya, i les seves varietats dialectals, així com de la reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, per afavorir el raonament interlingüístic, refutar els estereotips i prejudicis lingüístics i valorar aquesta diversitat com a font de patrimoni cultural.

La diversitat lingüística és una característica fonamental de Catalunya i d’Espanya. A aquesta realitat s’afegeix el fet que a les nostres aules conviuen joves que parlen llengües o varietats dialectals diferents del català i del castellà. Les classes de llengües han d’acollir aquesta diversitat lingüística tant per valorar els significats culturals que se’n deriven i evitar els prejudicis lingüístics com per aprofundir en el coneixement del funcionament de les llengües i les seves varietats. El desenvolupament d’aquesta competència a l’aula va, per tant, molt més enllà de situar en un mapa les llengües i els dialectes del nostre territori, o d’estudiar les raons històriques del seu plurilingüisme com a finalitat última de l’aprenentatge. Ben al contrari, aquest apropament s’ha de nodrir de l’anàlisi i el diàleg sobre textos orals, escrits i multimodals de caràcter social i cultural, que reflecteixin aquesta pluralitat lingüística i dialectal. A més, l’alumnat ha d’aprendre a distingir els trets que obeeixen a la diversitat geogràfica de les llengües, i d’altres de relacionats amb el sociolecte o amb els diversos registres amb què un parlant s’adequa a diferents situacions comunicatives.

Finalment, s’ha de propiciar que tot aquest aprenentatge se sustenti en una comprensió crítica dels fenòmens que es produeixen en el marc del contacte entre llengües i de les conseqüències que puguin tenir a aquest respecte als diferents models de convivència lingüística. Tot això amb la finalitat última de promoure l’exercici d’una ciutadania sensibilitzada, informada i compromesa amb els drets lingüístics individuals i col·lectius.

2. Comprendre i interpretar textos orals i multimodals, amb especial atenció als textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, mitjançant la captació del sentit general i la informació rellevant, de la identificació del punt de vista i la intenció de l’emissor, i la valoració de la fiabilitat, la forma i el contingut, per construir coneixement, formar-se opinió i eixamplar críticament les possibilitats de gaudi i lleure.

Desenvolupar les estratègies de comprensió oral implica entendre la comunicació com un constant procés d’interpretació d’intencions en el qual entren en joc el coneixement compartit entre interlocutors i tots els elements contextuals i cotextuals que permeten anar més enllà del significat del text i interpretar-ne el sentit. La comprensió i la interpretació de missatges orals requereix destreses específiques que han de ser objecte d’ensenyament i aprenentatge, des de les més bàsiques (anticipar el contingut, retenir informació rellevant en funció del propi objectiu, distingir entre fets i opinions o captar el sentit global i la relació entre les parts del discurs), a les més avançades (identificar la intenció de l’emissor; analitzar procediments retòrics; detectar fal·làcies argumentatives o valorar la fiabilitat, la forma i el contingut del text, entre d’altres).

L’atenció al desenvolupament d’estratègies de comprensió oral es desplaça en aquesta etapa a textos de caràcter acadèmic i dels mitjans de comunicació amb més grau d’especialització. Això implica el contacte amb nous gèneres discursius, el desplegament d’estratègies que permetin salvar la distància entre els coneixements previs i els requerits per a la comprensió del text, així com la familiarització amb un lèxic caracteritzat per més abundància de tecnicismes, préstecs i estrangerismes. La incorporació de discursos orals que aborden temes de rellevància social, científica i cultural és essencial per preparar l’alumnat tant per a la participació activa en la vida social com per al desenvolupament acadèmic i professional posterior.

3. Produir textos orals i multimodals, amb atenció preferent als textos acadèmics, amb el rigor, la coherència, la fluïdesa i el registre adequats, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius, i participar en interaccions orals amb una actitud cooperativa i respectuosa, tant per construir coneixement i establir vincles personals, com per intervenir de manera activa i informada en diferents contextos socials.

En aquesta etapa es pararà especial atenció a situacions de caràcter públic, amb més distància social entre els interlocutors, que exigeixen usos lingüístics més elaborats, registres formals i un control conscient de la comunicació no verbal. Les destreses vinculades a la producció oral de caràcter formal seran essencials per al desenvolupament acadèmic i professional ulterior. Requereixen conèixer les claus dels gèneres discursius específics i dissenyar situacions d’aprenentatge que incorporin de manera periòdica produccions orals a càrrec de l’alumnat sobre temes de rellevància ciutadana, científica o cultural o vinculats als continguts curriculars. Aquestes seqüències didàctiques atendran de manera recursiva i col·laborativa les successives fases del procés (planificació, producció, esborrany i revisió) fins a arribar al producte final.

D’altra banda, un grau més alt de consciència lingüística en les interaccions orals és un requisit indispensable per participar de manera activa, compromesa i ètica en societats democràtiques. Adequar els usos orals al propòsit comunicatiu i calibrar-ne els efectes en l’interlocutor és essencial per a una comunicació eficaç, basada en el respecte recíproc. Les classes de llengües han de procurar accedir a contextos participatius propis dels àmbits social o educatiu, en què l’alumnat pugui prendre la paraula i desenvolupar estratègies d’escolta activa, cooperació conversacional i cortesia lingüística. Les tecnologies de la informació i la comunicació proporcionen nous formats per a la comunicació oral multimodal, síncrona o asíncrona, i permeten registrar les produccions orals de l’alumnat per a la difusió en contextos reals i la posterior anàlisi i revisió.

4. Comprendre, interpretar i valorar, amb sentit crític i diferents propòsits de lectura, textos escrits i multimodals, amb especial atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, reconeixent el sentit global i les idees principals i secundàries, integrant la informació explícita i fent les inferències necessàries, identificant la intenció de l’emissor, reflexionant sobre el contingut i la forma, i avaluant-ne la qualitat i fiabilitat per tal de construir coneixement i donar resposta a necessitats i interessos comunicatius diversos.

L’atenció al desenvolupament d’estratègies de comprensió lectora es desplaça en aquesta etapa a textos de caràcter acadèmic amb un grau alt d’especialització, així com a textos dels mitjans de comunicació que aborden temes de rellevància social, científica i cultural. La lectura i la interpretació de textos acadèmics implica el contacte amb nous gèneres discursius, el desplegament d’estratègies que permetin salvar la distància entre els coneixements previs i els aportats pel text, així com la familiarització amb un lèxic sovint tècnic i amb presència abundant de préstecs i estrangerismes.

D’altra banda, la lectura, la interpretació i la valoració de textos periodístics pressuposa el coneixement de les claus contextuals que permeten conferir-los sentit i detectar-ne els biaixos ideològics. Si no és així, el lector queda limitat a la interpretació literal del que s’ha dit, incapaç de captar ironies, al·lusions o dobles sentits, o de calibrar la intenció comunicativa de l’autor. Per aquest motiu el desenvolupament de la competència lectora a batxillerat implica incidir en la motivació, el compromís i les pràctiques de lectura, juntament amb el coneixement i l’ús de les estratègies que s’han de desplegar abans, durant i després de l’acte lector, atenent de manera especial el desenvolupament de l’agilitat en el maneig de fonts diverses que permeti compensar la falta dels coneixements previs requerits per un determinat text, així com garantir-ne la fiabilitat o aclarir la finalitat amb la qual ha estat escrit.

5. Produir textos escrits i multimodals coherents, cohesionats, adequats i correctes, amb especial atenció als gèneres discursius de l’àmbit acadèmic i amb regulació dels iguals i autoregulació autònoma, per construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a propòsits comunicatius concrets.

Saber escriure vol dir avui saber fer-ho en diferents suports i formats, molts d’ells de caràcter hipertextual i multimodal, i requereix el coneixement i l’apropiació dels “motlles” en què han cristal·litzat les pràctiques comunicatives escrites pròpies dels diferents àmbits d’ús: els gèneres discursius. A batxillerat prenen especial rellevància els gèneres acadèmics (dissertacions, assaigs, informes o comentaris crítics, entre d’altres) que reclamen la integració de diferents mirades, àrees del saber o disciplines. L’estudiant, per tant, ha de manejar amb soltesa l’alternança d’informació i opinió, consignar les fonts consultades i procurar mantenir una claredat expositiva adequada amb certa vocació d’estil. Ha de prendre consciència, finalment, de la responsabilitat de formar part en la construcció col·lectiva de sentits, des dels punts de vista cultural i ètic.

La composició d’un text escrit ha d’atendre tant a la coherència, a la cohesió i a l’adequació del registre, com a la propietat lèxica i a la correcció gramatical i ortogràfica. Requereix també adoptar decisions sobre el to del discurs i la identificació de les persones (emissor i destinataris). A més, és essencial posar la màxima atenció en el llenguatge i l’estil, per la qual cosa la vinculació entre la reflexió explícita sobre el funcionament de la llengua i la seva projecció en els usos textuals és inseparable. Per això el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’escriptura reclama una intervenció acurada i sostinguda a l’aula.

6. Seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts, avaluant-ne la fiabilitat i la pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació, i integrar-la i transformar-la en coneixement per comunicar-la adoptant un punt de vista crític i personal alhora que respectuós amb la propietat intel·lectual, especialment en el marc de la realització de treballs d’investigació sobre temes del currículum.

La producció, la multiplicació i la distribució de la informació és el principi constitutiu de les societats actuals, però l’accés a la informació no garanteix per si mateix el coneixement. Per això és imprescindible que l’alumnat adquireixi habilitats i destreses per transformar la informació en coneixement, reconeixent el moment en què es necessita, on cercar-la, com gestionar-la, avaluar-la i comunicar-la, adoptant un punt de vista crític i personal, i evidenciant una actitud ètica i responsable amb la propietat intel·lectual i amb la identitat digital. Es tracta d’una aposta per l’alfabetització mediàtica i informacional, que implica la utilització responsable de les tecnologies, amb una atenció especial a la detecció d’informacions esbiaixades o falses, a l’avaluació constant de les fonts, als temps d’ús i a l’autoregulació.

S’ha de procurar que l’alumnat, individualment o de manera cooperativa, consulti fonts d’informació variades en contextos socials o acadèmics per a la realització de treballs o projectes d’investigació, especialment sobre temes del mateix currículum o de les obres literàries llegides. Aquests processos de recerca han de tendir a l’abordatge autònom de la planificació, la gestió i l’emmagatzematge de la informació per a la seva recuperació òptima, i del respecte a les convencions de presentació establertes (índex, organització en epígrafs, procediments de citació, notes a peu de pàgina, bibliografia i bibliografia web), i també al desenvolupament de la creativitat i l’adequació al context en la difusió del seu nou aprenentatge alhora. La biblioteca escolar, com a espai d’aprenentatge creatiu, serà l’entorn ideal per a l’assoliment d’aquesta competència.

7. Seleccionar i llegir de manera autònoma obres rellevants de la literatura contemporània com a font de plaer i coneixement, configurant un itinerari lector que s’enriqueixi progressivament quant a diversitat, complexitat i qualitat de les obres, i compartir experiències lectores, per construir la pròpia identitat lectora i gaudir de la dimensió social de la lectura.

Desenvolupar aquesta competència implica avançar en la consolidació de l’autonomia i la construcció de la identitat lectora pròpia, dedicant un temps periòdic i constant a la lectura individual, i propiciant moments de reflexió que permetin establir relacions entre els textos llegits.

Això suposa ampliar les formes de gaudi, la diversitat i la complexitat dels textos apreciats

—incloent-hi el contacte amb formes literàries actuals impreses i digitals i amb pràctiques culturals emergents— i la capacitat d’expressar l’experiència lectora. Es tracta de fer un pas cap a un corpus de lectures autònomes menys vinculades a l’entreteniment i a la lectura argumental, i més orientat cap a l’apreciació estètica de la literatura. En conseqüència, l’explicitació de judicis de valor sobre les obres es basarà en molts més elements, incloent- hi la identificació de la intertextualitat, així com la indagació, la lectura i la producció d’assaig relacionades amb les obres llegides.

Aquesta competència contribueix a l’apropiació per part de l’alumnat d’un saber literari i cultural que permet establir relacions entre les lectures guiades (competència específica 8) i les autònomes, indagar sobre les obres llegides, mobilitzar la pròpia experiència lectora i cultural en la comprensió i la interpretació dels textos, ubicar amb precisió els textos en el context de producció així com en les formes culturals en les quals s’inscriuen, i entendre les funcions i els efectes de les diferents convencions a partir de les quals es construeixen les obres.

8. Llegir, interpretar i valorar obres rellevants de la literatura catalana, castellana i hispanoamericana, utilitzant un metallenguatge específic i mobilitzant l’experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals, per establir vincles entre textos diversos que configurin un mapa cultural i eixamplin les possibilitats de gaudir de la literatura i de crear textos d’intenció literària.

Aquesta competència té la funció de desenvolupar habilitats d’interpretació que permetin l’accés a obres rellevants del patrimoni literari, que facilitin la verbalització d’un judici de valor argumentat sobre les lectures, que ajudin a construir un mapa cultural que tingui en compte horitzons propers, europeus i universals i relacioni les obres literàries amb altres manifestacions artístiques. Per aconseguir un gaudi conscient i elaborat de la lectura, serà necessari establir itineraris formatius de progrés amb lectures guiades, per mitjà dels quals s’apreciï el funcionament del fenomen literari, s’aprofundeixi en la noció d’historicitat i de jerarquia entre textos, i se sustenti l’aprenentatge en processos d’indagació i de construcció compartida de la interpretació de les obres.

No es tracta d’emprendre una història de la literatura de pretensions enciclopèdiques, sinó de seleccionar un nombre reduït d’obres que seran objecte de lectura guiada i compartida a l’aula. Per tal d’afavorir la indagació entorn de l’evolució del fenomen literari i la connexió entre obres, els títols elegits aniran acompanyats d’un conjunt de textos que ajudin a entendre tant la contextualització històrica i cultural com el lloc en la tradició literària, la història de les seves interpretacions i el diàleg amb altres formes artístiques clàssiques i actuals. Es tracta, finalment, de seleccionar per a la lectura guiada i compartida a l’aula algunes obres rellevants del patrimoni literari —que ha d’incorporar l’obra de dones escriptores— per mostrar elements rellevants de la construcció i el funcionament de la literatura, i de les relacions que s’estableixen amb altres textos i amb els valors ideològics i estètics del seu context de producció, així com de capacitat d’il·luminar i explicar el nostre present.

És important que aquesta lectura comparada inicial prioritzi obres de la literatura catalana en contrast amb obres de la literatura castellana, seleccionades de manera conjunta entre els docents d’aquestes matèries en funció de gèneres, temes i tòpics compartits. En l’anàlisi de les obres, és imprescindible la coordinació d’ambdós docents.

9. Consolidar el coneixement explícit i sistemàtic sobre l’estructura de la llengua i els usos i aprofundir-hi, i reflexionar de manera autònoma sobre les eleccions lingüístiques i discursives, amb la terminologia adequada, per desenvolupar la consciència lingüística, augmentar el repertori comunicatiu i millorar les destreses tant de producció oral i escrita com de recepció crítica.

Per tal que l’estudi sistemàtic de la llengua sigui útil, ha de promoure la competència metalingüística de l’alumnat i vincular-se amb els usos reals i contextualitzats propis dels parlants. La reflexió metalingüística ha de partir del coneixement intuïtiu de l’alumnat com a usuari de la llengua i establir ponts amb el coneixement sistemàtic, utilitzant una terminologia específica i integrant els nivells morfosintàctic, semàntic i pragmàtic en l’estudi de les formes lingüístiques.

Per tant, es tracta d’abordar l’aprenentatge estructurat de la gramàtica mitjançant processos d’indagació, establint una relació entre coneixement gramatical explícit i ús de la llengua a partir de la reflexió i de l’elaboració de petits projectes d’investigació. Per això cal partir de l’observació del significat i de la funció que adquireixen les formes lingüístiques en el discurs per arribar a la generalització i a la sistematització a partir de l’experimentació amb enunciats, del contrast entre oracions, de la formulació d’hipòtesis i de regles, de l’ús de contraexemples o de la connexió amb altres fenòmens lingüístics, i comunicar els resultats amb el metallenguatge adequat. En definitiva, es tracta d’estimular la reflexió metalingüística i interlingüística perquè els estudiants puguin pensar i parlar sobre la llengua de manera que aquest coneixement reverteixi en una millora de les produccions pròpies i en una millor comprensió i interpretació crítica de les produccions alienes i, alhora, permeti construir de manera progressiva un coneixement explícit sobre el funcionament del sistema lingüístic.

10. Posar les pràctiques comunicatives al servei de la convivència democràtica, de la resolució dialogada dels conflictes i de la igualtat de drets de totes les persones, utilitzant un llenguatge no discriminatori i rebutjant els abusos de poder mitjançant la paraula per afavorir un ús eficaç, ètic i democràtic del llenguatge.

Criteris d'avaluació 1r Curs

1.1 Reconèixer i valorar les llengües de Catalunya i d’Espanya i les respectives varietats dialectals, amb una atenció especial a la del propi territori, a partir de l’explicació del seu desenvolupament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del català i del castellà, en manifestacions orals, escrites i multimodals.
1.2 Qüestionar i refutar prejudicis i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’exploració i la reflexió entorn dels fenòmens de contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.
2.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant en funció de les necessitats comunicatives i la intenció de l’emissor en textos orals i multimodals complexos propis de diferents àmbits, analitzant la interacció entre els diferents codis.
2.2 Valorar la forma i el contingut de textos orals i multimodals complexos, avaluant- ne la qualitat, la fiabilitat i la idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.
3.1 Dur a terme exposicions i argumentacions orals formals amb diferent grau de planificació sobre temes d’interès científic i cultural i de rellevància acadèmica i social, ajustant-se a les convencions pròpies de cada gènere discursiu, i fer-ho amb la fluïdesa, el rigor, la coherència i el registre adequats, en diferents suports i utilitzant de manera eficaç recursos verbals i no verbals.
3.2 Participar de manera activa i adequada en interaccions orals formals i informals i en el treball en equip, amb una actitud d’escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i cortesia lingüística.
4.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals especialitzats, amb una atenció especial a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, fent les inferències necessàries i amb diferents propòsits de lectura.
4.2 Valorar la forma i el contingut de textos complexos, avaluant-ne la qualitat, la fiabilitat i la idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.
5.1 Elaborar textos acadèmics coherents, cohesionats i amb el registre adequat sobre temes curriculars o d’interès social i cultural, precedits d’un procés de planificació que atengui la situació comunicativa, el destinatari, el propòsit i el canal, i de redacció i revisió d’esborranys de manera individual o entre iguals, o mitjançant altres instruments de consulta.
5.2 Incorporar procediments per enriquir els textos, atenent l’ús discursiu de diferents elements lingüístics i d’estil, amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical, de l’àmbit social i acadèmic.
6.1 Elaborar treballs d’investigació de manera autònoma, en diferents suports, sobre temes curriculars d’interès cultural que impliquin localitzar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts; calibrar-ne la fiabilitat i la pertinència en funció dels objectius de lectura; organitzar-la i integrar-la en esquemes propis, i reelaborar-la i comunicar-la de manera creativa, adoptant un punt de vista crític i respectuós amb la propietat intel·lectual.
6.2 Avaluar la veracitat de notícies i informacions, amb especial atenció a les xarxes socials i a altres entorns digitals, seguint pautes d’anàlisi, contrast i verificació, fent ús de les eines adequades i mantenint una actitud crítica davant els possibles biaixos de la informació i autoregulant-se’n en l’ús.
6.3 Adoptar hàbits d’ús crític, segur, sostenible i saludable de les tecnologies digitals en relació amb la cerca i la comunicació de la informació.
7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants de la literatura contemporània i deixar constància del progrés de l’itinerari lector i cultural personal mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, de les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura.
7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.
8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides mitjançant l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzant un metallenguatge específic i incorporant judicis de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres.
8.2 Desenvolupar projectes d’investigació que es concretin en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, mitjançant l’establiment de vincles argumentats entre els clàssics de la literatura catalana, castellana i hispanoamericana, des de l’edat mitjana fins a l’últim quart del segle XIX, objecte de lectura guiada, i altres textos i manifestacions artístiques clàssiques o contemporànies, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitant la implicació i la resposta personal del lector a la lectura.
8.3 Crear textos personals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en suports diferents i amb ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en què s’utilitzin les convencions formals dels diversos gèneres i estils literaris.
9.1 Revisar els textos propis i fer propostes de millora argumentant els canvis a partir de la reflexió metalingüística i amb un metallenguatge específic, i identificar i resoldre problemes de comprensió lectora utilitzant els coneixements explícits sobre la llengua i el seu ús.
9.2 Explicar i argumentar la interrelació entre el propòsit comunicatiu i les eleccions lingüístiques de l’emissor, així com els seus efectes en el receptor, utilitzant el coneixement explícit de la llengua i un metallenguatge específic, en la comprensió i la producció de textos acadèmics, dels mitjans de comunicació, personals i socials.
9.3 Elaborar i presentar els resultats de petits projectes d’investigaicó sobre aspectes rellevants del funcionament de la llengua, formulant hipòtesis i establint generalitzacions, utilitzant els conceptes i la terminologia lingüística adequada i consultant de manera autònoma diccionaris, manuals i gramàtiques.
10.1 Identificar i rebutjar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder mitjançant la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regeixen la comunicació entre les persones.
10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i per a la recerca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

Criteris d'avaluació 2n Curs

1.1 Reconèixer i valorar les llengües de Catalunya i d’Espanya i les respectives varietats dialectals, amb una atenció especial a la del propi territori, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les llengües i els dialectes en manifestacions orals, escrites i multimodals, diferenciant els trets de llengua que responen a la diversitat dialectal de les que es corresponen amb sociolectes o registres.
1.2 Qüestionar i refutar prejudicis i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, atenent la diversitat de normes cultes i estàndards que es donen en una mateixa llengua, així com analitzant i valorant la rellevància actual dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.
2.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant en funció de les necessitats comunicatives i la intenció de l’emissor en textos orals i multimodals especialitzats propis de diferents àmbits, analitzant la interacció entre els diferents codis.
2.2 Valorar la forma i el contingut de textos orals i multimodals especialitzats, avaluant-ne la qualitat, la fiabilitat i la idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.
3.1 Dur a terme exposicions i argumentacions orals extenses i en què es recullin diferents punts de vista, amb diferent grau de planificació sobre temes d’interès científic i cultural i de rellevància acadèmica i social, ajustant-se a les convencions pròpies de cada gènere discursiu, i fer-ho amb la fluïdesa, el rigor, la coherència i el registre adequats, en diferents suports i utilitzant de manera eficaç recursos verbals i no verbals.
3.2 Participar de manera activa i adequada en interaccions orals formals i informals i en el treball en equip, amb una actitud d’escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i cortesia lingüística.
4.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals especialitzats de major complexitat, amb una atenció especial a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, fent les inferències necessàries i amb diferents propòsits de lectura.
4.2 Valorar críticament la forma i el contingut de textos especialitzats, avaluant- ne la qualitat, la fiabilitat i la idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments lingüístics emprats.
5.1 Elaborar textos acadèmics coherents, cohesionats i amb el registre adequat sobre temes curriculars o d’interès social i cultural, precedits d’un procés de planificació que atengui la situació comunicativa, el destinatari, el propòsit i el canal, i de redacció i revisió d’esborranys entre iguals o utilitzant altres instruments de consulta.
5.2 Incorporar procediments per enriquir els textos, atenent l’ús discursiu de diferents elements lingüístics i d’estil, amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical, de l’àmbit social i acadèmic.
6.1 Elaborar treballs d’investigació de manera autònoma, en diferents suports, sobre diversos temes d’interès acadèmic, personal o social que impliquin localitzar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts, amb una atenció especial a la gestió del seu emmagatzematge i de la seva recuperació, així com a l’avaluació de la fiabilitat i la pertinència; organitzar-la i integrar-la en esquemes propis, i reelaborar-la i comunicar-la de manera creativa, adoptant un punt de vista crític i respectuós amb la propietat intel·lectual.
6.2 Avaluar la veracitat de notícies i informacions, amb especial atenció a les xarxes socials i a altres entorns digitals, seguint pautes d’anàlisi, contrast i verificació, fent ús de les eines adequades i mantenint una actitud crítica davant els possibles biaixos de la informació i autoregulant-se’n en l’ús.
6.3 Adoptar hàbits d’ús crític, segur, sostenible i saludable de les tecnologies digitals en relació amb la cerca i la comunicació de la informació.
7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants que es relacionin amb les propostes de lectura guiada, incloent-hi l’assaig literari i les obres actuals que estableixin connexions amb la tradició, i deixar constància del progrés de l’itinerari lector i cultural personal mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, de les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura.
7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.
8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzant un metallenguatge específic i incorporant judicis de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres.
8.2 Desenvolupar projectes d’investigació que es concretin en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, mitjançant l’establiment de vincles argumentats entre les obres de la literatura catalana, castellana i hispanoamericana des de l’últim quart del segle XIX fins al segle XXI, objecte de lectura guiada, i altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i d’avui, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitant la implicació i la resposta personal del lector a la lectura.
8.3 Crear textos personals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en suports diferents i amb ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en què s’utilitzin les convencions formals dels diversos gèneres i estils literaris.
9.1 Revisar els textos propis i fer propostes de millora argumentant els canvis a partir de la reflexió metalingüística i amb un metallenguatge específic, i identificar i resoldre problemes de comprensió lectora utilitzant els coneixements explícits sobre la llengua i el seu ús.
9.2 Explicar i argumentar la interrelació entre el propòsit comunicatiu i les eleccions lingüístiques de l’emissor, així com els seus efectes en el receptor, utilitzant el coneixement explícit de la llengua i un metallenguatge específic, en la comprensió i la producció de textos acadèmics, dels mitjans de comunicació, personals i socials.
9.3 Elaborar i presentar els resultats de petits projectes d’investigació sobre aspectes rellevants del funcionament de la llengua, formulant hipòtesis i establint generalitzacions, utilitzant els conceptes i la terminologia lingüística adequada i consultant de manera autònoma diccionaris, manuals i gramàtiques.
10.1 Identificar i rebutjar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder mitjançant la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regeixen la comunicació entre les persones.
10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i per a la recerca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

Organització dels Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant- se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

Sabers 1r Curs

Les llengües i els seus parlants

Anàlisi del desenvolupament sociohistòric i situació actual de les llengües d’Espanya, amb especial atenció a la llengua catalana.
Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de les llengües catalana i castellana dins i fora de la península.
Aplicació d’estratègies de reflexió interlingüística en situacions d’ús de la llengua que permetin observar, descriure, diferenciar, identificar, recopilar, etc. elements i fenòmens lingüístics.
Detecció i rebuig de prejudicis i estereotips lingüístics en diferents textos i situacions.
Anàlisi dels fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs i interferències; comparació entre diglòssia lingüística i diglòssia dialectal; argumentació al voltant del paper actual de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, en situacions personals, acadèmiques i socials.
Anàlisi i defensa dels drets lingüístics en el context de la seva expressió en lleis i en declaracions institucionals.
Causes i conseqüències de la convivència entre llengües per mitjà de diversos models. Diferenciació entre llengües minoritàries i llengües minoritzades en situacions reals.
Argumentació al voltant de la sostenibilitat lingüística en el context social i acadèmic.
Identificació de prejudicis i estereotips lingüístics i formulació de formes d’evitar-los, tant a l’aula com a la vida quotidiana de l’alumnat i als mitjans de comunicació.

Comunicació

Aplicació d’estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta als aspectes següents:

• Context

- - Observació, identificació i descripció dels components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació. Aplicació de la reflexió en textos orals, escrits i multimodals dels àmbits acadèmic, social i dels mitjans de comunicació.

• Gèneres discursius

- - - Anàlisi i aplicació en textos orals, escrits i multimodals de les propietats textuals (adequació, coherència, cohesió i correcció) i dels gèneres discursius propis de l’àmbit educatiu (textos acadèmics) i de l’àmbit social (xarxes socials i mitjans de comunicació).

• Processos

- - - Participar en interaccions orals i escrites de caràcter formal, amb especial atenció als moments de prendre i cedir la paraula i de la cooperació conversacional i la cortesia lingüística, en situacions d’ús de la llengua acadèmica i social.
    - Comprensió del sentit global i de les relacions entre les diverses parts, selecció i retenció de la informació rellevant, identificació de la intenció de l’emissor, detecció i rebuig dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal i valoració de la forma i el contingut del text, en textos orals i multimodals procedents de diverses fonts, especialment de contextos acadèmics, dels mitjans de comunicació i dels mitjans de comunicació socials.
    - Planificació i cerca de la informació, textualització i revisió, adequació a l’audiència i al temps d’exposició, amb especial atenció als elements no verbals, als trets discursius i lingüístics de l’oralitat formal i de la deliberació oral argumentada, en el context de la producció de textos orals pertanyents a l’àmbit acadèmic i social.
    - Identificació del sentit global del text i anàlisi de la relació entre les parts i de la intenció de l’emissor; detecció i rebuig dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i icònic, i valoració de la forma i el contingut del text, en textos escrits i multimodals procedents de diverses fonts, especialment de contextos acadèmics, dels mitjans de comunicació i dels mitjans de comunicació socials.
    - Elaboració de textos escrits i multimodals atenent el seu procés: planificació, redacció, revisió i edició, correcció gramatical i ortogràfica i propietat lèxica, en el context de la producció de textos escrits pertanyents a l’àmbit acadèmic i social.
    - Cerca autònoma i selecció d’informació procedent de fonts diverses amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, valoració, reorganització i síntesi de la informació en esquemes propis i transformació en coneixement; comunicació i difusió de la informació reelaborada de manera creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual amb citació precisa de les fonts; detecció de notícies falses, distorsió i manipulació informativa, i verificació de fets en situacions diverses dels àmbits personal, social i acadèmic.

• Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics

- - Reconeixement, anàlisi i ús de les formes lingüístiques d’expressió de la subjectivitat i de l’objectivitat i de les seves formes d’expressió en textos diversos.
  - Reconeixement, anàlisi i ús de recursos lingüístics per adequar el registre a la situació de comunicació en textos diversos.
  - Reconeixement, anàlisi i ús de connectors, marcadors discursius i procediments anafòrics que contribueixen a la cohesió del text en textos diversos.
  - Reconeixement, anàlisi i ús de relacions entre les formes verbals i nominals com a procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i la utilització dels temps verbals, als elements lèxics i a la morfosintaxi en textos diversos.
  - Reconeixement, anàlisi i ús de la correcció lingüística i revisió ortogràfica, gramatical i tipogràfica dels textos. Ús eficaç de diccionaris, de manuals de consulta i de correctors ortogràfics en suport analògic o digital en textos diversos.
  - Reconeixement, anàlisi i ús dels signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit i de la seva relació amb el significat en textos diversos.

Educació literària

• Lectura autònoma: processos i estratègies

Lectura d’obres rellevants de la literatura universal contemporània que suscitin reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció d’aquestes obres en el debat interpretatiu de la cultura, amb especial atenció als aspectes següents:
Selecció de les obres amb l’ajuda de recomanacions especialitzades.
Participació activa en el circuit literari i lector i en altres experiències culturals en un context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques.
Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best-sellers.
Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, de gènere i subgènere, elements de l’estructura i de l’estil, i valors ètics i estètics de les obres.
Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques.
Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals.

• Lectura guiada: processos i estratègies

Lectura i anàlisi de clàssics de les literatures catalana i castellana des de l’edat mitjana fins a l’últim quart del segle XIX, a partir d’itineraris temàtics o de gènere, amb especial atenció als aspectes següents:
Construcció compartida de la interpretació de les obres mitjançant discussions o converses literàries.
Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i de la seva relació amb el sentit de l’obra, i dels efectes d’aquests elements i dels seus recursos expressius en la recepció del lector.
Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per interpretar les obres i comprendre el lloc que ocupen en la tradició literària.
Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística necessària per interpretar obres i comprendre el lloc que ocupen en la tradició literària.
Establiment de vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de gèneres, temes, tòpics, estructures i llenguatges. Reflexió al voltant dels elements de continuïtat i ruptura. Gèneres: novel·la, narració breu, teatre, poesia, assaig, etc. Temes: amor, amistat, mort, viatge, etc. Tòpics: amor post mortem, beatus ille, carpe diem, donna angelicata, homo viator, locus amoenus, memento mori, omnia mors aequat, tempus fugit, theatrum mundi, ubi sunt, vita flumens, etc.
Expressió argumentada de la interpretació dels textos, integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere.
Lectura expressiva, dramatització i recitat d’obres i fragments literaris atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats.
Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides.

Reflexió sobre la llengua

Elaboració de conclusions pròpies argumentades sobre els principis gramaticals i la seva aplicació, amb un metallenguatge específic, a partir de l’observació, la descripció i la comparació de les unitats lingüístiques, i del contrast entre llengües, amb especial atenció als aspectes següents:
Experimentació amb unitats gramaticals (des de la paraula fins a l’oració), formulació d’hipòtesis i regles, contraexemples, generalitzacions i ús del metallenguatge específic en contextos d’ús real de la llengua.
Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita, atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics de textos reals de caràcter acadèmic i social.
Relació entre la forma (categories gramaticals i relacions estructurals) i el significat de les paraules i els sintagmes (funcions sintàctiques, funcions semàntiques / papers temàtics i estructura informativa de l’oració simple i l’oració composta), en funció del propòsit comunicatiu.
Ús de procediments d’adquisició i de formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el significat; reflexió al voltant de les relacions semàntiques entre paraules; els valors denotatius i connotatius en funció de la seva adequació al context i al propòsit comunicatiu.
Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per obtenir informació gramatical de caràcter general encarat a la millora de la comprensió i l’expressió orals i escrites.

Sabers 2n Curs