Com a formes d’expressió cultural, la música, la dansa i les arts escèniques tenen un paper fonamental en la construcció social de la realitat. Al llarg de la història, el desenvolupament ha anat lligat a les condicions econòmiques, socials i històriques de cada grup humà. En aquest sentit, el seu coneixement, anàlisi, comprensió i valoració crítica aporten a l’alumnat els elements essencials per formar-se criteris propis de comprensió i d’interpretació del present, així com les claus per fer front als reptes del futur en relació amb la importància de protegir el patrimoni cultural i artístic.

Un cop compartits en grup, aquests criteris permetran a l’alumnat construir la seva pròpia identitat cultural, des d’on afrontar els reptes que planteja el futur en relació amb el desenvolupament i l’evolució de l’art i la cultura. Així mateix, proporcionaran una visió més àmplia respecte a les diverses manifestacions culturals i artístiques, des de la qual es podran posicionar al món amb una actitud d’acceptació, respecte i tolerància envers les diferències.

El coneixement, l’anàlisi, la interpretació i la valoració de diferents propostes contribuirà al desenvolupament en l’alumnat d’una sèrie d’estratègies lligades als sabers, a les destreses i a les actituds que estan en connexió amb la naturalesa pròpia de l’ésser humà, ja que entronquen amb la necessitat d’expressió inherent a l’evolució de les societats des del començament de la història de la humanitat.

L’adquisició i la construcció d’aquests criteris propis per mitjà del coneixement i de la valoració crítica de les diferents propostes musicals i dansístiques contribuirà al desenvolupament d’una posició oberta i receptiva que permeti a l’alumnat situar-se al seu món per entendre la realitat que els envolta, assimilant tots els valors positius i, alhora, mostrant les seves potencialitats expressives i artístiques com a aportació per a la vertebració de societats més respectuoses, plurals i democràtiques.

La música, les arts escèniques i la dansa són tres dels mitjans d’expressió més valuosos a través dels quals es poden comunicar les persones. Gràcies a aquestes, l’ésser humà ha mostrat, al llarg de la història, les seves idees, l’estat d’ànim, els pensaments, les emocions, els sentiments, les sensacions i els seus anhels més profunds. De la mateixa manera, les disciplines artístiques han servit com a mitjà comunicatiu, d’opinió i de posicionament social. Per això, aquestes arts també esdevenen eines fonamentals per canviar el món.

Si tenim en compte aquests factors i comprenem que la música, les arts escèniques i la dansa s’han de convertir en elements inherents a la vida de l’alumnat, es comprèn que hem d’impulsar l’ús de l’expressió i la creació per afavorir el desenvolupament de la personalitat, l’autoestima i el pensament lliure i crític. Així, podrà conformar una identitat pròpia on la cultura i les arts siguin pilars bàsics per al desenvolupament emocional i, en definitiva, vital de l’alumnat. A més, l’enorme patrimoni de recursos i materials amb què avui dia comptem per al desenvolupament de la música, les arts escèniques i la dansa, sumat al coneixement cada vegada més gran i més precís del passat cultural, han de servir d’ajuda fonamental per al creixement creatiu de l’alumnat i per afavorir la formació de persones felices, lliures de prejudicis i respectuoses.

Per assolir un grau més alt de satisfacció amb una producció musical, dansística i/o escènica hem de partir d’una autocrítica que permeti a la persona comprendre, d’una manera realista, les possibilitats de millora que hi ha per interpretar-les. L’exigència, per tant, d’un rigor adequat en la realització de qualsevol tipus de manifestació musical o dansística suposarà un pas fonamental per aconseguir propostes valuoses per a l’alumnat i per als altres.

La manera més favorable per aconseguir aquestes metes es basa, precisament, en el desenvolupament d’un esperit crític, fonamentat en el respecte per les produccions i les interpretacions pròpies i alienes i en el coneixement necessari per comprendre les possibilitats de perfeccionament en la interpretació. A més, amb tot això, s’aconseguirà afavorir la consolidació d’una identitat personal ferma, la creativitat com a element de millora de qualsevol producció artística i, així mateix, la formació d’un alumnat cooperatiu, per tal que les opinions dels altres siguin preses com un component positiu a les produccions vinculades amb la música i la dansa pròpies.

L’aplicació de coneixements musicals i dansístics presenta l’oportunitat de comprendre i interioritzar allò que s’ha après a un nivell personal i íntim, alhora que es comparteixen experiències, idees, sentiments i sensacions amb el grup. Per descomptat, aquest procés es durà a terme utilitzant la música i la dansa com a fil conductor, ja sigui com a protagonista o present de diferents formes, aplicant els coneixements sobre característiques històriques i escèniques durant tot el procés de creació i posada en pràctica. Cal no oblidar que, per aconseguir un resultat satisfactori, és imprescindible que els i les alumnes combinin la capacitat d’expressar-se de manera assertiva amb la de comprendre, valorar i respectar les opinions dels altres. Només així podran dissenyar i crear un projecte de manera cooperativa i creativa.

En definitiva, mitjançant el disseny i la creació de projectes artístics es contribueix al desenvolupament personal de cadascú, enriquint la pròpia identitat i la capacitat de viure en societat d’una manera activa i solidària.

Per a la creació de propostes artístiques és imprescindible que els i les alumnes coneguin i utilitzin tant la veu com diferents instruments i el seu propi cos. Així, la capacitat d’expressió es veu enriquida i les oportunitats al seu abast es multipliquen. Si, a més a més, combinen el treball individual amb el grupal, els seus projectes seran molt més complexos i complets.

D’altra banda, és important recordar que al món actual tenim a la nostra disposició una gran varietat d’eines tecnològiques, i els i les alumnes les han de conèixer per poder aprofitar tot allò que ofereixen. En primer lloc, com a eines extremadament útils per donar suport a la creació i potenciar la creativitat. I, en segon lloc, com a portals al món que els envolta, un mitjà molt extens per trobar oportunitats de desenvolupament personal, social i econòmic. D’aquesta manera, podran ampliar els seus coneixements previs, alhora que estaran preparats per donar-se a conèixer i desenvolupar-se com a individus.

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant- se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.