Aquesta competència se centra en la rellevància i riquesa que la diversitat lingüística, cultural i artística de la societat actual ens aporta. La consciència de la diversitat proporciona l’alumnat la possibilitat de relacionar diferents cultures. A més, afavoreix el desenvolupament d’una sensibilitat artística i cultural, i la capacitat d’identificar i utilitzar una gran varietat d’estratègies que li permetin establir relacions amb persones d’altres cultures. Les situacions interculturals que es poden plantejar en aquesta etapa durant l’ensenyament de la segona llengua estrangera permeten l’alumnat obrir-se a noves experiències, idees, societats i cultures, mostrant interès cap al diferent; relativitzar la pròpia perspectiva i el propi sistema de valors culturals; a més de distanciar-se i evitar les actituds sustentades sobre qualsevol tipus de discriminació o reforç d’estereotips.

La interculturalitat, que afavoreix l’entesa amb els altres, mereix una atenció específica perquè formi part de l’experiència de l’alumnat i per evitar que la seva percepció sobre aquesta diversitat estigui distorsionada pels estereotips i constitueixi l’origen de certs tipus de discriminació. La valoració crítica i l’adequació a la diversitat ha de permetre a l’alumnat actuar de forma empàtica i respectuosa en situacions interculturals.

El plurilingüisme és un concepte promogut pel Consell d’Europa, que emfasitza el fet que les llengües que una persona coneix o domina no estan disposades en compartiments estancs i separats, sinó que conformen un repertori dinàmic i en constant desenvolupament on s’interrelacionen i interactuen els coneixements lingüístics i les experiències comunicatives de l’individu, per contribuir al desenvolupament de la competència en comunicació lingüística, així com de la competència personal, social i d’aprendre a aprendre. La competència plurilingüe es defineix com la capacitat de tots els parlants d’utilitzar i aprendre, de manera autònoma o a través de l’ensenyament, més d’una llengua; l’habilitat d’un individu d’utilitzar els seus coneixements parcials de diverses llengües i la seva experiència de diverses cultures per comunicar-se i participar en activitats interculturals; el valor de la convivència, bàsica per a la tolerància lingüística i cultural, és a dir, la conscienciació del propi repertori lingüístic i de la riquesa lingüística i cultural de l’entorn.

En definitiva, aquesta competència té la capacitat d’activar tot el repertori lingüístic i cultural propi i utilitzar les estratègies adquirides de forma transversal, segons la situació d’aprenentatge, amb l’objectiu d’ajudar l’individu a construir la seva pròpia identitat, lingüística i/o cultural, i a desenvolupar la seva capacitat d’aprenentatge.

La comprensió suposa rebre i processar informació. A l’etapa de l’educació secundària obligatòria, la comprensió és una destresa comunicativa que cal desenvolupar a partir de textos orals i multimodals sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interès públic propers a l’experiència de l’alumnat, expressats de manera clara i usant la llengua estàndard. La comprensió, en aquest nivell, implica entendre i interpretar els textos i extreure’n el sentit general i els detalls més rellevants per satisfer les necessitats comunicatives. Per fer-ho, s’han d’activar les estratègies més adequades al desenvolupament psicoevolutiu i les necessitats de l’alumnat, a fi de reconstruir la representació del significat i del sentit del text i per formular hipòtesis sobre la intenció comunicativa subjacent a aquests textos. Entre les estratègies de comprensió més útils per a l’alumnat hi ha la inferència i l’extrapolació de significats a nous contextos comunicatius, així com la transferència i la integració dels coneixements, les destreses i les actituds de les llengües que conformen el seu repertori lingüístic. Inclou la interpretació de diferents formes de representació (imatge, gràfics, taules, diagrames, so, gestos, etc.), així com de la informació contextual (elements extralingüístics) i cotextual (elements lingüístics), que permeten comprovar la hipòtesi inicial sobre de la intenció i sentit del text, així com plantejar hipòtesis alternatives si calgués.

A més d’aquestes estratègies, la cerca de fonts fiables, en suports tant analògics com digitals, constitueix un mètode de gran utilitat per a la comprensió, ja que permet contrastar, validar i sustentar la informació, així com obtenir conclusions rellevants a partir dels textos. Els processos de comprensió i interpretació requereixen contextos de comunicació dialògics que estimulin la col·laboració, la identificació crítica de prejudicis i estereotips de qualsevol tipus, així com l’interès genuí per les diferències i les similituds etnoculturals.

El desenvolupament de la competència comunicativa de l’alumnat passa necessàriament per l’atenció als usos orals, que han de ser vehicle d’aprenentatge i objecte de coneixement. Les classes de segona llengua estrangera han d’oferir contextos diversificats i significatius on l’alumnat pugui prendre la paraula i conversar amb els seus iguals en diàlegs pedagògicament orientats, i estimular la construcció de coneixements que facin possible la reflexió sobre els usos formals i informals, espontanis i planificats. L’alumnat pot fer l’exposició d’una petita descripció o anècdota, una presentació formal de certa extensió, una senzilla argumentació en aquests contextos. La producció oral de caràcter formal, monologada o dialogada, ofereix marge per a la planificació, i comparteix, per tant, estratègies amb el procés d’escriptura.

La interacció oral requereix conèixer les estratègies per prendre i cedir la paraula, desplegar actituds d’escolta activa, expressar-se amb fluïdesa, claredat i el to i el registre elementals, així com posar en joc les estratègies de cortesia i de cooperació conversacional.

Atenent a la situació comunicativa, amb el seu major o menor grau de formalitat, la relació entre els interlocutors, el propòsit comunicatiu i el canal, els gèneres discursius —motlles en què han cristal·litzat les pràctiques comunicatives pròpies dels diferents àmbits- ofereixen pautes per estructurar el discurs i per adequar el registre i el comportament no verbal.

Desenvolupar la competència lectora implica incidir en la motivació, el compromís, les pràctiques de lectura i el coneixement i ús de les estratègies que s’han de desplegar abans, durant i després de l’acte lector, per tal que noies i nois esdevinguin lectors competents i autònoms davant tot tipus de textos, sàpiguen avaluar-ne la qualitat i fiabilitat i hi trobin la resposta a diferents propòsits de lectura en tots els àmbits de la seva vida.

Comprendre un text implica captar el seu sentit global i la informació més rellevant en funció del propòsit de lectura, integrar la informació explícita i realitzar les inferències necessàries que permetin reconstruir la relació entre les seves parts, formular hipòtesis sobre la intenció comunicativa subjacent a aquests textos i reflexionar sobre la seva forma i contingut. Per a això, convé acompanyar els processos lectors dels estudiants de manera detinguda a l’aula, tenint en compte a més que l’alfabetització de segle XXI passa necessàriament per l’ensenyament de la lectura dels hipertextos d’Internet. Les classes de llengües han de diversificar els àmbits als quals pertanyen els textos escrits i crear contextos significatius per a treballar-los a l’aula, buscant la gradació i complementarietat en la complexitat dels textos (extensió, estructura, llenguatge, tema, etc.) i les tasques proposades. Es fa aquí imprescindible el treball coordinat amb altres matèries de currículum, donada l’especificitat dels gèneres discursius associats a cada àrea de coneixement, així com amb les altres llengües curriculars.

En aquesta etapa, la producció escrita consisteix en la redacció de textos sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interès públic proper a l’experiència de l’alumnat, amb creativitat, coherència i adequació. La producció, en diversos formats i suports, pot incloure en aquesta etapa la redacció de textos que expressin fets, conceptes, pensaments, opinions i sentiments, mitjançant eines digitals i analògiques, així com la cerca d’informació a Internet com a font de documentació. En el seu format multimodal, la producció inclou l’ús conjunt de diferents recursos per produir significat.

Les activitats vinculades amb la producció de textos compleixen funcions importants en els àmbits acadèmics i professionals, i hi ha un valor social i cívic concret associat a elles. La destresa en les produccions més formals en diferents suports no s’adquireix de forma natural, sinó que és producte de l’aprenentatge. En aquesta etapa, les produccions es basen en l’aprenentatge de: trets formals bàsics de caire més lingüístic, sociolingüístic i pragmàtic; expectatives i convencions comunes associades al gènere emprat; eines de producció, i suport utilitzat. Les estratègies que permeten la millora de la producció, tant formal com informal, comprenen la planificació, l’autoavaluació i coavaluació, la retroalimentació, així com el monitoratge, la validació i la compensació.

L’accés a la informació no garanteix per si mateix el coneixement, entès com a principi estructurador de la societat moderna i eina essencial per fer front als reptes de segle XXI, inclosos els objectius de desenvolupament sostenible. Per això, és imprescindible que l’alumnat adquireixi habilitats i destreses per transformar la informació en coneixement, reconeixent el moment en què es necessita, on buscar-la, com gestionar-la, avaluar-la i comunicar-la, adoptant un punt de vista crític i personal, i evidenciant una actitud ètica i responsable amb la propietat intel·lectual i amb la identitat digital.

S’ha de procurar que l’alumnat, individualment o de forma cooperativa, consulti fonts d’informació variades en contextos socials o acadèmics per a la realització de treballs o projectes de recerca, sigui sobre temes del currículum o al voltant d’aspectes importants de l’actualitat social, científica o cultural. Aquests processos d’investigació han de tendir a l’abordatge progressivament autònom de la seva planificació amb relació a les convencions establertes a la presentació de les produccions pròpies amb les quals es divulga el coneixement adquirit: organització en epígrafs; procediments de cita, notes, bibliografia i webgrafia; combinació ajustada de diferents codis comunicatius en els missatges multimodals. És imprescindible també el desenvolupament de la creativitat i l’adequació al context en la difusió del seu nou aprenentatge. La biblioteca escolar, entesa com un espai creatiu d’aprenentatge, serà l’entorn ideal per a l’assoliment d’aquesta competència.

Desenvolupar aquesta competència implica recórrer un camí de progrés planificat, que implica la dedicació d’un temps diari i constant de lectura individual, acompanyat d’estratègies i bastides adequades per configurar l’autonomia i la identitat lectora, que es desenvoluparà al llarg de tota la vida.

És essencial la configuració d’un corpus de textos adequat, format per obres de qualitat que possibilitin tant la lectura guiada com l’enriquiment de l’experiència personal de lectura, i que inclogui el contacte amb formes literàries actuals impreses i digitals, i pràctiques culturals emergents. Paral·lelament, és recomanable anar configurant una comunitat de lectors amb referents compartits; establir estratègies que ajudin cada lector a seleccionar els textos del seu interès, apropiar-se’n i compartir la seva experiència personal de lectura, i també establir contextos en què apareguin motius per llegir que parteixin de reptes d’indagació sobre les obres i que proposin maneres de vincular afectivament els lectors amb els textos. A mesura que la competència es vagi afermant, serà possible reduir progressivament l’acompanyament docent i establir relacions entre lectures més o menys complexes.

La mediació és l’activitat del llenguatge consistent a explicar i facilitar la comprensió de missatges o textos a partir d’estratègies com la reformulació, de manera oral o escrita. En la mediació, l’alumnat ha d’actuar com a agent social encarregat de crear ponts i ajudar a construir o expressar missatges de forma dialògica, no només entre llengües diferents, sinó també entre diferents modalitats o registres dins d’una mateixa llengua. A l’educació secundària obligatòria, la mediació se centra, principalment, en el paper de la llengua com a eina per resoldre els reptes que sorgeixen del context comunicatiu, creant espais i condicions propícies per a la comunicació i l’aprenentatge; en la cooperació i el foment de la participació dels altres per construir i entendre nous significats.

La mediació facilita el desenvolupament del pensament estratègic de l’alumnat, en tant que suposa que triï les destreses i estratègies més adequades del seu repertori per aconseguir una comunicació eficaç, però també per afavorir la participació pròpia i d’altres persones en entorns col·laboratius d’intercanvis d’informació. Així mateix, implica reconèixer els recursos disponibles i promoure la motivació dels altres i l’empatia, comprenent i respectant les diferents motivacions, idees i circumstàncies personals dels interlocutors, i harmonitzant-les amb les pròpies. Per això, l’empatia, el respecte, l’esperit crític i el sentit ètic són elements clau en la mediació en aquest nivell.

L’ús del repertori lingüístic i la reflexió sobre el seu funcionament estan vinculats amb l’enfocament plurilingüe de l’adquisició de llengües. L’enfocament plurilingüe parteix del fet que les experiències de l’alumnat amb les llengües que coneix serveixen de base per a l’ampliació i millora de l’aprenentatge de llengües noves i l’ajuden a desenvolupar i enriquir el seu repertori lingüístic plurilingüe i la seva curiositat i sensibilització cultural. En l’educació secundària obligatòria l’alumnat aprofundeix en aquesta reflexió sobre les llengües i estableix relacions entre les diferents llengües i els repertoris individuals, analitzant-ne les semblances i diferències per tal d’ampliar els coneixements i estratègies en les llengües que els formen. D’aquesta manera, s’afavoreix l’aprenentatge de noves llengües i es millora la competència comunicativa. La reflexió sobre les llengües i el seu funcionament implica que l’alumnat entengui les seves relacions, però, a més, contribueix al fet que identifiqui les fortaleses i mancances pròpies en el terreny lingüístic i comunicatiu, prenent consciència dels coneixements i estratègies propis, fent- los explícits. En aquest sentit, suposa també la posada en marxa de destreses per fer front a la incertesa, el sentit de la iniciativa i la perseverança en la consecució dels objectius o la presa de decisions.

A més, el coneixement de diferents llengües permet valorar la diversitat lingüística de la societat com un aspecte enriquidor i positiu. La selecció, configuració i aplicació dels dispositius i eines tant analògiques com digitals per a la construcció i integració de nous continguts sobre el repertori lingüístic propi pot facilitar l’adquisició i millora de l’aprenentatge d’altres llengües.

Les activitats d’autoavaluació i coavaluació es poden inspirar en les proposades en el portafolis europeu de les llengües (PEL).

Assolir aquesta competència implica que els estudiants siguin eficaços a l’hora de comunicar-se i que posin les paraules al servei d’uns objectius que no es desentenguin de la indefugible dimensió ètica de la comunicació.

En l’àmbit de la comunicació personal, l’educació lingüística ha d’ajudar a establir relacions interpersonals basades en l’empatia i el respecte, facilitant eines per a l’escolta activa, la comunicació assertiva, la deliberació argumentada i la resolució dialogada dels conflictes. Erradicar els usos discriminatoris i manipuladors del llenguatge, així com els abusos de poder a través de la paraula és un imperatiu ètic. En els àmbits educatiu, social i professional, l’educació lingüística ha de capacitar per prendre la paraula en l’exercici una ciutadania activa i compromesa en la construcció de societats més equitatives, més democràtiques i més responsables amb relació als grans desafiaments que com a humanitat tenim plantejats: la sostenibilitat del planeta, les infinites violències, les creixents desigualtats, en la línia del que plantegen els objectius de desenvolupament sostenible.

• 1.1 Acceptar i adequar-se a la diversitat lingüística, cultural i artística pròpia de països on es parla la llengua estrangera com a font d’enriquiment personal, mostrant interès per compartir elements culturals i lingüístics que fomentin la sostenibilitat i la democràcia.

• 1.2 Participar de manera empàtica i respectuosa en situacions interculturals, construint vincles entre les diferents llengües i cultures, rebutjant qualsevol tipus de discriminació, prejudici i estereotip en contextos comunicatius quotidians.

• 1.3 Aplicar, de forma guiada, estratègies bàsiques per explicar i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística.

• 2.1 Comprendre i interpretar el sentit global i la informació específica i explícita de textos orals i multimodals breus i senzills sobre temes freqüents i quotidians, de rellevància personal i pròxims a la seva experiència, propis dels àmbits de les relacions interpersonals, de l’aprenentatge, dels mitjans de comunicació i de la ficció, expressats de forma clara i en la llengua estàndard a través de diversos suports.

• 2.2 Seleccionar, organitzar i aplicar de manera guiada les estratègies bàsiques en situacions comunicatives quotidianes per comprendre el sentit general, la informació essencial i els detalls més rellevants dels textos; interpretar elements no verbals, i cercar i seleccionar informació.

• 3.1 Expressar oralment textos breus, senzills, estructurats, comprensibles i adequats a la situació comunicativa sobre temes quotidians i freqüents, de rellevància per a l’alumnat, per tal de descriure, narrar i informar sobre temes concrets, en diferents suports, utilitzant de forma guiada recursos verbals i no verbals, així com estratègies de planificació i control de la producció.

• 3.2 Aplicar de forma guiada coneixements i estratègies bàsiques per planificar, produir i revisar textos comprensibles, coherents i adequats a les intencions comunicatives, les característiques contextuals i la tipologia textual, amb ajuda dels recursos físics o digitals més adequats en funció de la tasca i les necessitats de cada moment, tenint en compte el destinatari del text.

• 3.3 Participar en situacions interactives breus i senzilles sobre temes quotidians, de rellevància personal i pròxims a la seva experiència, a través de diversos suports i estratègies bàsiques guiades, i mostrant empatia i respecte per la cortesia lingüística i l’etiqueta digital, així com per les diferents necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors.

• 4.1 Comprendre i interpretar el sentit global, l’estructura, la informació més rellevant, la intenció de l’emissor, la forma i el contingut de textos escrits i multimodals breus i senzills de diferents àmbits que responguin a propòsits de lectura diversos, realitzant les inferències necessàries.

• 4.2 Seleccionar i aplicar, de forma guiada, estratègies bàsiques en situacions comunicatives quotidianes i de rellevància per a l’alumnat per captar el sentit global i processar informacions explícites en textos breus i senzills sobre temes familiars, quotidians i de mitjans de comunicació.

• 5.1 Organitzar i redactar textos breus i comprensibles, amb claredat, coherència, cohesió i adequació a la situació comunicativa proposada, seguint pautes establertes, a través d’eines analògiques i digitals, sobre assumptes quotidians i freqüents, de rellevància per a l’alumnat i pròxims a la seva experiència.

• 5.2 Aplicar de forma guiada coneixements i estratègies bàsiques per planificar, produir i revisar textos comprensibles, coherents i adequats a les intencions comunicatives, les característiques contextuals i la tipologia textual, usant, amb acompanyament, els recursos físics o digitals més adequats en funció de la tasca i les necessitats de cada moment, tenint en compte la persona a qui va dirigit el text.

• 6.1 Aplicar estratègies de cerca d’informació (localització, selecció i contrast), en diferents fonts, incloses les digitals, calibrant-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura, sobre temes d’interès acadèmic, personal, ecològic i social, de forma progressivament autònoma, a la xarxa i a les biblioteques, valorant críticament el resultat de la cerca i adoptant hàbits d’ús crític, segur, sostenible i saludable.

• 6.2 Elaborar treballs d’investigació i comunicar de forma creativa i respectant els drets de la propietat intel·lectual, els resultats d’un procés d’investigació individual o grupal, organitzant la informació, integrant-la en esquemes propis i reelaborant-la, i adoptant un punt de vista crític i respectuós amb els principis de propietat intel·lectual, sobre temes d’interès acadèmic, personal, ecològic i social.

• 7.1 Triar i llegir textos i obres prèviament seleccionats a partir dels propis gustos, interessos i necessitats per crear el propi itinerari lector.

• 7.2 Compartir l’experiència de lectura en suports diversos tot relacionant el sentit de l’obra amb la pròpia experiència biogràfica i lectora.

• 8.1 Inferir i explicar textos, conceptes i comunicacions breus i senzilles en situacions de diversitat lingüística, social i cultural, mostrant respecte i empatia per les i els interlocutors i per les llengües emprades, i interès per participar en la solució de problemes d’intercomprensió i d’entesa en l’entorn proper.

• 8.2 Aplicar, de forma guiada, estratègies bàsiques que ajudin a crear ponts i facilitin la comprensió i producció d’informació i la comunicació, adequades a les intencions comunicatives, utilitzant recursos i suports físics o digitals en funció de les necessitats de cada moment.

• 9.1 Comparar i contrastar les similituds i diferències entre diferents llengües reflexionant de manera progressivament autònoma sobre el seu funcionament.

• 9.2 Utilitzar i diferenciar els coneixements i estratègies de millora de la pròpia capacitat de comunicar i d’aprendre la llengua estrangera, amb suport d’altres participants i de suports analògics i digitals.

• 9.3 Identificar i registrar, seguint models, els progressos i dificultats d’aprenentatge de la llengua estrangera, seleccionant de forma guiada les estratègies més eficaces per superar aquestes dificultats i progressar en el seu aprenentatge, realitzant activitats d’autoavaluació i coavaluació, fent-los explícits i compartint-los.

• 10.1 Identificar i rebutjar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regeixen la comunicació entre les persones.

• 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la recerca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

Les llengües i els seus parlants (interculturalitat)

- Anàlisi i valoració de la llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional, font d’informació i com a eina per a l’enriquiment personal, en situacions de la vida quotidiana i acadèmica.

- Interès i iniciativa en la realització d’intercanvis comunicatius a través de diferents mitjans amb parlants o estudiants de la llengua estrangera, per al desenvolupament i millora de l’aprenentatge de la llengua.

- Explicació d’aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics relatius a la vida quotidiana, les condicions de vida i les relacions interpersonals; convencions socials bàsiques; llenguatge no verbal, cortesia lingüística i etiqueta digital; cultura, costums i valors propis de països on es parla la llengua estrangera.

- Aplicació d’estratègies bàsiques per entendre i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística, atenent a valors ecològics, socials i democràtics, en escenaris presencials, híbrids i en línia.

Comunicació

Aplicació d’estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta als aspectes següents:

● Context

- Anàlisi dels components de fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació, en situacions d’aula, de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació.

● Gèneres discursius

- Anàlisi i ús de models contextuals i gèneres discursius bàsics en la comprensió, producció i coproducció de textos orals, escrits i multimodals, breus i senzills, literaris i no literaris: característiques i reconeixement del context (participants i situació), expectatives generades pel context; organització i estructuració segons el gènere, la funció textual i l’estructura.

● Processos

- Desenvolupament progressiu de l’autoconfiança. Valoració de l’error com a instrument de millora i proposta de reparació en qualsevol tipus de situació d’aprenentatge de la llengua) (formal, no formal, informal)

- Aplicació d’estratègies d’ús comú per a la planificació, execució, control i reparació de la comprensió, la producció i la coproducció de textos orals i multimodals, com ara reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, resoldre problemes i gestionar situacions compromeses, en situacions comunicatives informals i semiformals.

- Aplicació de recursos com ara la repetició, el ritme pausat o el llenguatge no verbal per a la participació en situacions interactives breus i senzilles sobre temes quotidians, de rellevància personal i pròxims a la seva experiència.

- Utilització d’eines analògiques i digitals d’ús comú per a la comprensió, producció i coproducció oral, escrita i multimodal; i plataformes virtuals d’interacció i col·laboració educativa (aules virtuals, videoconferències, eines digitals col·laboratives...) per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenvolupament de projectes amb parlants o estudiants de la llengua estrangera.

- Anàlisi i ús de funcions comunicatives bàsiques adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: salutacions, comiats i presentacions; descripció de persones, objectes i llocs; situar esdeveniments en el temps; situar objectes, persones i llocs en l’espai; petició i intercanvi d’informació sobre qüestions quotidianes; instruccions i ordres; oferir, acceptar i rebutjar ajuda, proposicions o suggeriments; expressar parcialment el gust o l’interès i emocions bàsiques; narració d’esdeveniments passats, descripció de situacions presents i expressió de successos futurs; expressar l’opinió i la possibilitat.

- Identificació i respecte de l’autoria de les fonts consultades i els continguts utilitzats, en contextos personals, socials i acadèmics.

- Cerca d’informació que impliqui l’ús de recursos per a l’aprenentatge i estratègies bàsiques: diccionaris, llibres de consulta, biblioteques, recursos digitals i informàtics, etc. en contextos de l’àmbit personal i acadèmic.

● Reconeixement, anàlisi i ús discursiu dels elements lingüístics

- Identificació, reflexió i aplicació de convencions i estratègies conversacionals bàsiques, en format síncron o asíncron, per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, demanar i donar aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, etc.

- Utilització d’unitats lingüístiques bàsiques i significats associats a aquestes unitats tals com l’expressió de l’entitat i les seves propietats, quantitat i qualitat, l’espai i les relacions espacials, el temps i les relacions temporals, l’afirmació, la negació, la interrogació i l’exclamació, relacions lògiques bàsiques en situacions personals, socials i acadèmiques.

- Anàlisi i ús de lèxic d’ús comú i d’interès per a l’alumnat, relatiu a la identificació personal, relacions interpersonals, llocs i entorns propers, oci i temps lliure, vida quotidiana, salut i activitat física, habitatge i llar, clima i entorn natural, tecnologies de la informació i la comunicació, tenint en compte la perspectiva de gènere.

- Reconeixement, anàlisi i ús de patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació d’ús comú, i significats i intencions comunicatives generals associades a aquests patrons, en situacions informals i semiformals.

- Inferència i aplicació de convencions ortogràfiques bàsiques i significats i intencions comunicatives associats als formats, patrons i elements gràfics, inclosos els recursos i plataformes digitals.

Educació literària

- Implicació en la lectura a partir d’una preselecció de textos variats que incloguin obres d’autores i autors. Reflexió sobre els textos i sobre la pròpia pràctica de lectura sustentada en models.

- Selecció d’obres variades que incloguin autores i autors de manera orientada a partir de l’exploració guiada de la biblioteca escolar i pública disponible.

- Aplicació d’estratègies de presa de consciència dels propis gustos i identitat lectora, en l’àmbit personal i social (lectures compartides).

- Expressió, a través de models comentats a l’aula o bé aportats per l’alumnat, de l’experiència lectora i de diferents formes d’apropiació i recreació dels textos llegits.

- Aplicació d’estratègies de mobilització de l’experiència personal i lectora que permetin establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat, així com amb altres textos i manifestacions artístiques, en l’àmbit personal i en conversa a l’aula.

- Aplicació d’estratègies per a la recomanació de les lectures, en suports variats o bé oralment entre iguals.

Reflexió sobre la llengua (plurilingüisme)

- Desenvolupament dels coneixements, destreses i actituds que permetin detectar i col·laborar en activitats de mediació en situacions quotidianes senzilles.

- Aplicació d’estratègies i tècniques per respondre eficaçment a una necessitat comunicativa bàsica i concreta de manera entenedora, tot i les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les llengües familiars, en comunicacions orals, escrites i multimodals.

- Aplicació d’estratègies bàsiques per identificar, organitzar, retenir, recuperar i utilitzar creativament unitats lingüístiques (lèxic, morfosintaxi, patrons sonors, etc.) a partir de l’ús tàctic dels coneixements que es tenen de les llengües, i les seves varietats, i que conformen el repertori lingüístic, de forma autònoma.

- Aplicació d’estratègies i eines bàsiques d’autoavaluació i coavaluació, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per al desenvolupament, regulació i millora del procés d’aprenentatge de la llengua.

- Ús d’estructures morfosintàctiques i de lèxic adequat amb la utilització del metallenguatge específic.

- Aplicació dels coneixements de les diferents llengües del repertori lingüístic com a eina d’aprenentatge de la llengua estrangera.