Currículum - BATX Llengua i Cultura Gregues

Torna a Matèries comunes i de modalitat

Llengua i Cultura Gregues BATX

Competències específiques

1, Identificar els aspectes bàsics de la llengua grega, distingir i analitzar les unitats lingüístiques i reflexionar-hi mitjançant la comparació amb la llengua d’ensenyament i amb altres llengües del repertori individual de l’alumnat, per traduir i interpretar textos grecs que siguin significatius per a l’estudiant.

La traducció constitueix el nucli del procés d’aprenentatge de les llengües clàssiques i una eina fonamental per a la interpretació i la comprensió dels textos grecs. A aquest efecte, es proposa una progressió en l’aprenentatge per conduir l’alumnat cap al coneixement essencial de la morfologia, la sintaxi i el lèxic de la llengua grega. A partir dels coneixements adquirits, els i les alumnes han de ser capaços de traduir i interpretar, de manera progressivament autònoma, textos originals o adaptats, de dificultat adequada i gradual, des del grec a la llengua d’ensenyament amb atenció a la correcció ortogràfica i estilística. La traducció afavoreix la reflexió sobre la llengua, el maneig de termes metalingüístics i l’ampliació del repertori lèxic de l’alumnat. Es proposen dos enfocaments per desenvolupar aquesta competència específica. En primer lloc, la traducció amb interpretació com a procés que contribueix a activar els sabers bàsics de caràcter lingüístic com a eina i no com a fi, reforçant les estratègies d’anàlisi i d’identificació d’unitats lingüístiques de la llengua grega i complementant-les amb la comparació amb llengües conegudes quan aquesta sigui possible. En segon lloc, la traducció com a mètode contribueix a desenvolupar la constància, la capacitat de reflexió i l’interès pel propi treball i la revisió, i a apreciar-ne el valor per a la transmissió de coneixements entre diferents cultures i èpoques.

Cal, a més, que l’alumnat aprengui a desenvolupar habilitats d’explicació i justificació de la traducció elaborada, atenent tant als mecanismes i les estructures lingüístiques de les llengües d’origen i destí com a referències intratextuals i intertextuals que siguin essencials per conèixer el context i el sentit del text. La mediació docent és imprescindible, així com una guia en l’ús de recursos, preferentment digitals, i fonts bibliogràfiques d’utilitat. Tot això amb la finalitat última de promoure l’exercici de reflexió sobre la llengua que es troba a la base de l’art i la tècnica de la traducció i la interpretació.

2. Distingir els ètims i formants grecs presents en el lèxic d’ús quotidià, identificant els canvis semàntics que hagin tingut lloc i establint una comparació amb la llengua d’ensenyament i altres llengües del repertori individual de l’alumnat, per deduir el significat etimològic del lèxic conegut i els significats de lèxic nou o especialitzat.

L’ensenyament de la llengua grega des d’un enfocament plurilingüe permet a l’alumnat activar el seu repertori lingüístic individual, relacionant les llengües que el componen i identificant-hi arrels, prefixos i sufixos grecs, i reflexionant sobre els possibles canvis morfològics o semàntics que hagin tingut lloc al llarg del temps. L’enfocament plurilingüe afavoreix el desenvolupament de les destreses necessàries per a la millora de l’aprenentatge de llengües noves i permet tenir en compte els diferents nivells de coneixements lingüístics de l’alumnat, així com els seus diferents repertoris individuals. Aquesta competència específica afavoreix un aprenentatge interconnectat de les llengües, i reconeix el caràcter del grec com a llengua present en gran part del lèxic de diferents llengües modernes, amb l’objectiu d’apreciar la varietat de perfils lingüístics i contribuir a la identificació, la valoració i el respecte de la diversitat lingüística, dialectal i cultural per construir una cultura compartida.

Així, l’estudi del lèxic de la llengua grega ajuda a millorar la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita, així com a consolidar i a ampliar el repertori lèxic de l’alumnat en les llengües que el conformen, i ofereix la possibilitat d’identificar i definir el significat etimològic d’un terme i d’inferir significats de termes nous o especialitzats, tant de l’àmbit humanístic com cientificotecnològic.

3. Interpretar i valorar, amb sentit crític, textos grecs de diferents gèneres i èpoques, assumint el procés creatiu com a complex i inseparable del context històric, social i polític i de les seves influències artístiques, per identificar-ne la genealogia i valorar-ne l’aportació a la literatura europea en general i catalana en particular.

La interpretació i la valoració de textos grecs pertanyents a diferents gèneres i èpoques constitueix un dels pilars de la matèria de Llengua i Cultura Gregues en l’etapa de batxillerat i és imprescindible perquè l’alumnat prengui consciència de la importància de l’ús de les fonts primàries en l’obtenció d’informació. La comprensió i la interpretació d’aquests textos necessita un context històric, cívic, social, lingüístic i cultural que ha de ser producte de l’aprenentatge. El treball amb textos originals o adaptats, en edició bilingüe o traduïts, complets o mitjançant fragments seleccionats, permet prestar atenció a conceptes i termes bàsics en grec que impliquen un coneixement lèxic i cultural, per tal de contribuir a una lectura crítica i identificar els factors que en determinen el valor per a la civilització occidental i per a la cultura catalana, en particular. A més, el treball amb textos bilingües afavoreix la integració de sabers de caràcter lingüístic i no lingüístic, i ofereix la possibilitat de comparar diferents traduccions i enfocaments interpretatius, i de discutir-ne les fortaleses i debilitats respectives.

La lectura de textos grecs comporta generalment accedir a textos que no estan relacionats amb l’experiència de l’alumnat, per això és necessària l’adquisició d’eines d’interpretació que afavoreixin l’autonomia progressiva amb relació a la lectura pròpia i l’emissió de judicis crítics de valor. La interpretació de textos grecs comporta la comprensió i el reconeixement del seu caràcter fundacional de la civilització occidental, i assumir l’aproximació als textos com un procés dinàmic que té en compte des del coneixement sobre el context i el tema fins al desenvolupament d’estratègies d’anàlisi i reflexió per donar sentit a la pròpia experiència, comprendre el món i la condició humana i desenvolupar la sensibilitat estètica. El coneixement de les creacions literàries i artístiques i dels fets històrics i llegendaris de l’antiguitat clàssica contribueix a fer més intel·ligibles les obres, i a identificar i valorar la pervivència en el patrimoni cultural català i universal i els processos d’adaptació a les diferents cultures i moviments literaris, culturals i artístics que han pres les seves referències de models antics. La mediació docent en l’establiment de la genealogia dels textos mitjançant un enfocament intertextual permet constatar la presència d’universals formals i temàtics al llarg de les èpoques, alhora que afavoreix la creació autònoma d’itineraris lectors que n’augmentin progressivament la complexitat, la qualitat i la diversitat al llarg de la vida.

4. Analitzar i percebre les característiques de la civilització grega en l’àmbit personal —individual i col·lectiu— religiós i sociopolític, adquirint coneixements sobre el món hel·lènic i comparant críticament el present i el passat, per valorar les aportacions del món clàssic grec al nostre entorn com a base d’una ciutadania democràtica i compromesa.

L’anàlisi de les característiques de la civilització hel·lena i la seva aportació a la identitat europea en general i catalana en particular representa rebre informació expressada mitjançant fonts gregues i contrastar-la, activant les estratègies adequades per poder reflexionar sobre el llegat d’aquestes característiques i la seva presència a la nostra societat. Aquesta competència específica es vertebra al voltant de tres àmbits: el personal, que inclou aspectes com ara els vincles familiars i les característiques de les diferents etapes de la vida d’un home i d’una dona al món grec antic o el comportament de vencedors i vençuts en una guerra; el religiós, que comprèn, per exemple, el concepte antic del sagrat i la relació de l’individu amb les divinitats i els ritus, i el sociopolític, que atén tant a la relació de l’individu amb la πόλις (polis) i les seves institucions com a les diferents formes d’organització social en funció de les diferents formes de govern.

L’anàlisi crítica de la relació entre passat i present requereix la investigació i la cerca d’informació guiada, en grup o de manera individual, en fonts tant analògiques com digitals, amb l’objectiu de reflexionar, des d’una perspectiva humanista, tant sobre les constants com sobre les variables culturals al llarg del temps. Els processos d’anàlisi crítica requereixen contextos de reflexió i comunicació dialògics, respectuosos amb l’herència de l’antiguitat clàssica i amb les diferències culturals que hi tenen l’origen i orientats a la consolidació d’una ciutadania democràtica i compromesa amb el món que l’envolta, per la qual cosa ofereix una excel·lent oportunitat per posar en marxa tècniques i estratègies de debat i d’exposició oral a l’aula, d’acord amb la tradició clàssica de l’oratòria.

5. Valorar críticament el patrimoni històric, arqueològic, artístic i cultural heretat de la civilització grega, promovent-ne la sostenibilitat i reconeixent-lo com a producte de la creació humana i com a testimoni de la història, per explicar el llegat material i immaterial grec com a transmissor de coneixement i font d’inspiració de creacions modernes i contemporànies.

El patrimoni cultural, tal com assenyala la UNESCO, és alhora un producte i un procés que subministra a les societats un cabal de recursos que s’hereten del passat, es creen en el present i es transmeten a les futures generacions. És, a més, com passa amb la mitologia clàssica, font d’inspiració per a la creativitat i la innovació, i genera productes culturals contemporanis i futurs, per la qual cosa conèixer-lo i identificar-lo afavoreix la comprensió dels productes culturals i de la seva evolució i la relació al llarg del temps.

El llegat de la civilització hel·lena, tant material com immaterial (mites i llegendes, restes arqueològiques, representacions teatrals, usos socials, sistemes de pensament filosòfic i d’organització política, etc.), constitueix una herència excepcional, la sostenibilitat de la qual implica trobar el just equilibri entre treure profit del patrimoni cultural en el present i preservar-ne la riquesa per a les generacions futures. En aquest sentit, la preservació del patrimoni cultural grec requereix el compromís d’una ciutadania interessada a conservar el seu valor com a memòria col·lectiva del passat i a revisar i actualitzar les seves funcions socials i culturals, per ser capaços de relacionar-los amb els problemes actuals i mantenir-ne el sentit, la significació i el funcionament en el futur. La investigació sobre la pervivència de l’herència del món grec, sobretot en l’àmbit català, així com dels processos de preservació, conservació i restauració, implica l’ús de recursos, tant analògics com digitals, per accedir a espais de documentació com ara biblioteques, museus o excavacions. En aquest sentit, el jaciment grecoromà d’Empúries, sent com és l’única colònia grega de la península Ibèrica i porta d’entrada de la civilització grega i romana a Catalunya, ofereix a l’estudiant un camp de treball esplèndid per valorar la petja de la civilització grega antiga en l’ideari català, des del noucentisme fins als nostres dies.

Criteris d'avaluació 1r Curs

1.1 Fer traduccions directes de frases o fragments breus, adaptats, de dificultat baixa, amb correcció ortogràfica i expressiva, per tal d’identificar i analitzar unitats lingüístiques regulars de la llengua grega i apreciar variants i coincidències amb altres llengües conegudes per l’alumnat.
1.2 Seleccionar de manera progressivament autònoma el significat apropiat de paraules polisèmiques i justificar la decisió, tenint en compte la informació cotextual o contextual i utilitzant les diferents eines de suport al procés de traducció, com ara llistes de vocabulari, glossaris, diccionaris, mapes o atles, correctors ortogràfics, gramàtiques i llibres d’estil, amb l’objectiu de millorar la competència lingüística de l’alumnat tant en la llengua de partida com en la d’arribada.
1.3 Analitzar els progressos i les dificultats d’aprenentatge de la llengua grega, seleccionant les estratègies més adequades i eficaces per superar aquestes dificultats i consolidar-ne l’aprenentatge, per tal de poder fer activitats de planificació del propi aprenentatge, autoavaluació i coavaluació, com les proposades al portafolis europeu de les llengües (PEL) o en un diari d’aprenentatge, fent-los explícits i compartint-los.
2.1 Deduir el significat etimològic d’un terme d’ús comú i habitual, tot atenent els canvis fonètics, morfològics o semàntics que hagin tingut lloc, per tal de millorar la precisió lèxica en la llengua o llengües d’ús habitual de l’alumne i alumna.
2.2 Explicar, de manera guiada, la relació del grec amb el català, el castellà i, si s’escau, amb l’aranès, amb l’objectiu d’apreciar la continuïtat de la llengua grega fins als nostres dies en les llengües oficials de Catalunya.
2.3 Identificar i denunciar prejudicis i estereotips lingüístics, adoptant una actitud de respecte i valoració de la diversitat com a riquesa cultural, lingüística i dialectal, per ajudar a crear una societat més tolerant i integradora.
3.1 Analitzar, interpretar i comentar textos i fragments literaris de diversa índole, de complexitat baixa i de manera guiada, aplicant estratègies d’anàlisi i reflexió que impliquin mobilitzar la pròpia experiència, com a eina per comprendre el món i la condició humana i desenvolupar la sensibilitat estètica i l’hàbit lector.
3.2 Analitzar i explicar els temes, els tòpics i els valors ètics o estètics de fragments literaris grecs, des d’un enfocament intertextual guiat, per tal de valorar les arrels gregues de la civilització occidental.
3.3 Identificar i definir paraules gregues que designen conceptes bàsics i fonamentals per a l’estudi i la comprensió de la civilització hel·lena, l’aprenentatge dels quals combina coneixements lèxics i culturals, en textos de diferents formats, per introduir l’alumnat en el coneixement de conceptes clau de la civilització grega i universal.
3.4 Crear textos breus, de manera individual o col·lectiva, amb una mínima intenció literària i consciència d’estil, en diferents suports, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en els quals s’hagi partit de la civilització i la cultura gregues com a font d’inspiració, amb la finalitat que l’alumne o alumna sigui conscient de la utilitat de la llengua i la literatura gregues per millorar la llengua pròpia.
4.1 Explicar, a partir de criteris donats, els processos històrics i polítics, la vida quotidiana, les institucions i els costums de la societat grega per apreciar en la seva justa mesura les adaptacions i els canvis experimentats amb vista a l’evolució de les societats i els drets humans, i afavorir el desenvolupament d’una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb la memòria col·lectiva i els valors democràtics.
4.2 Debatre sobre la continuïtat del llegat grec a la nostra societat, tot mostrant interès, empatia i respecte per les opinions dels altres.
4.3 Elaborar treballs senzills sobre diversos aspectes del llegat de la civilització grega en l’àmbit personal, religiós i sociopolític, localitzant, seleccionant i contrastant informació procedent de diferents fonts, calibrant-ne la fiabilitat i pertinència i respectant els principis de rigor i propietat intel·lectual, per tal de desvetllar en l’alumnat una actitud responsable i de respecte vers les fonts d’informació utilitzades.
5.1 Identificar i explicar el llegat material i immaterial de la civilització grega com a font d’inspiració, i analitzar produccions culturals i artístiques posteriors (d’èpoques i orígens diferents) a partir de criteris donats, per prendre així consciència de la petja inesborrable que ha deixat damunt d’aquestes la civilització grega.
5.2 Investigar, de manera guiada, el patrimoni històric, arqueològic, artístic i cultural català i universal heretat de la civilització grega.
5.3 Explorar les empremtes del llegat grec, com també del romà com a continuador del llegat grec, a l’entorn de l’alumnat, a partir de criteris donats, aplicant els coneixements adquirits, per tal de ser capaç de reflexionar sobre les implicacions dels diferents usos, donar exemples de la continuïtat i la pervivència de l’antiguitat clàssica en la vida quotidiana i presentar els seus resultats mitjançant diferents suports.

Criteris d'avaluació 2n Curs

1.1 Fer traduccions directes i/o inverses de textos o fragments de dificultat mitjana-alta (originals o adaptats), amb correcció ortogràfica i expressiva, per tal d’identificar i analitzar unitats lingüístiques regulars de la llengua grega i apreciar variants i coincidències amb altres llengües conegudes per l’alumnat.
1.2 Ampliar el coneixement iniciat en el curs anterior de paraules polisèmiques, a partir de diversos suports, tant escrits com digitals, amb l’objectiu d’aprofundir en la millora de la competència lingüística de l’alumnat tant en la llengua de partida com d’arribada.
1.3 Revisar i esmenar de manera progressivament autònoma les pròpies traduccions i les dels companys i companyes, per tal de ser capaç de fer propostes de millora i argumentar els canvis amb terminologia especialitzada a partir de la reflexió lingüística.
1.4 Aprofundir en l’anàlisi dels progressos i de les dificultats d’aprenentatge de la llengua grega, seleccionant les estratègies més adequades i eficaces per superar aquestes dificultats i consolidar-ne l’aprenentatge, amb l’objectiu de poder fer activitats de planificació del propi aprenentatge, autoavaluació i coavaluació, com les proposades a primer.
2.1 Deduir el significat etimològic d’un terme d’ús específic i poc freqüent i inferir el significat de termes de nova aparició o procedents de lèxic especialitzat, aplicant, de manera guiada, estratègies de reconeixement de formants grecs, tot atenent els canvis fonètics, morfològics o semàntics que hagin tingut lloc, per tal de millorar la precisió lèxica en la llengua o llengües d’ús habitual de l’alumne o alumna.
2.2 Explicar la relació del grec amb les llengües modernes més enllà de les llengües oficials de Catalunya i molt especialment amb el grec modern, utilitzant amb iniciativa estratègies i coneixements de les llengües i els llenguatges que conformen el repertori de l’alumnat, amb l’objectiu d’apreciar la continuïtat de la llengua grega fins als nostres dies en molts idiomes moderns.
2.3 Analitzar críticament i denunciar prejudicis i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la diversitat com a riquesa cultural, lingüística i dialectal per ajudar a crear una societat més tolerant i integradora.
3.1 Analitzar, interpretar i comentar textos i fragments literaris de diversa índole, de complexitat mitjana o alta, aplicant estratègies d’anàlisi i reflexió que impliquin mobilitzar la pròpia experiència, com a eina per comprendre el món i la condició humana i desenvolupar la sensibilitat estètica i l’hàbit lector.
3.2 Analitzar i explicar els temes, els tòpics, els gèneres i els valors ètics o estètics d’obres o fragments literaris grecs, comparant-los amb obres o fragments literaris posteriors (procedents especialment de la literatura catalana), des d’un enfocament intertextual guiat, per tal de valorar les arrels gregues de la civilització occidental.
3.3 Identificar i definir paraules gregues que designen conceptes específics per a l’estudi i la comprensió de la civilització hel·lena, l’aprenentatge dels quals combina coneixements lèxics i culturals, en textos de diferents formats, perquè l’alumnat aprofundeixi en el coneixement de conceptes clau de la civilització grega i universal.
3.4 Crear textos d’una certa extensió, de manera individual o col·lectiva, amb una clara intenció literària i consciència d’estil, en diferents suports i amb ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en els quals s’hagi partit de la civilització i la cultura gregues com a font d’inspiració, amb la finalitat que l’alumne o alumna sigui conscient de la utilitat de la llengua i la literatura gregues per millorar la llengua pròpia.
4.1 Cercar, contrastar, seleccionar i combinar informacions obtingudes des de diferents fonts sobre la pervivència del llegat grec en el món modern i molt especialment en la cultura catalana.
4.2 Debatre sobre la importància, l’evolució, l’assimilació o el qüestionament de diferents aspectes del llegat grec a la nostra societat, tot utilitzant estratègies retòriques i oratòries de manera guiada, per tal que l’estudiant prengui consciència del seu potencial paper com a mediador entre posicions contraposades quan sigui necessari, seleccionant i contrastant informació i experiències veraces i mostrant interès, respecte i empatia per altres opinions i argumentacions.
4.3 Elaborar treballs de recerca de manera progressivament autònoma en diferents suports sobre aspectes del llegat de la civilització grega en l’àmbit personal, religiós i sociopolític, localitzant, seleccionant i contrastant informació procedent de diferents fonts, calibrant-ne la fiabilitat i pertinència i respectant els principis de rigor i propietat intel·lectual, per tal de desvetllar en l’alumnat una actitud responsable i de respecte vers les fonts d’informació utilitzades.
5.1 Aprofundir en la identificació i l’explicació del llegat material i immaterial de la civilització grega com a font d’inspiració, i analitzar produccions culturals i artístiques posteriors (de l’àmbit fonamentalment català) a partir de criteris donats, per prendre així consciència de la petja inesborrable que ha deixat damunt d’aquestes la civilització grega.
5.2 Aprofundir en el coneixement i la valoració del patrimoni històric, arqueològic, artístic i cultural universal i, sobretot, català, heretat de la civilització grega, interessant-se pels processos de construcció, preservació, conservació i restauració i per les actituds cíviques que n’asseguren la sostenibilitat.
5.3 Fomentar una actitud crítica i compromesa de l’alumnat per ser capaç de denunciar totes les accions que puguin posar en risc la conservació del patrimoni grec (material o immaterial) i la seva pervivència en el futur, tot fent propostes d’acció coherents per protegir-lo i llegar-lo en perfectes condicions a les generacions futures.

Organització dels Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant- se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

Sabers 1r Curs

Traducció

• Unitats lingüístiques de la llengua grega

Aplicació dels coneixements de l’alfabet, la pronunciació i la cal·ligrafia de la llengua grega en els exercicis de lectura i escriptura de la matèria.
Comprensió i aplicació pràctica del concepte de llengua flexiva: flexió nominal, pronominal i verbal de la llengua grega en el procés de traducció.
Interpretació i anàlisi de la sintaxi oracional: funcions i sintaxi dels casos, així com de les estructures oracionals i la concordança i l’ordre de les paraules en oracions simples en el context de comparació amb la llengua o llengües de l’aprenentatge.

• La traducció: tècniques, processos i eines

Valoració de la importància de l’anàlisi morfosintàctica no tant per se sinó com a eina per ajudar a la interpretació i la comprensió dins del procés de la traducció.
Identificació de les principals estratègies de traducció, per aprofundir en el valor intrínsec i extrínsec dels textos grecs, originals o adaptats: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra, etc.) i del text mateix (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), així com a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i el gènere; peculiaritats lingüístiques senzilles dels textos traduïts (ús de temps, formes nominals verbals i els seus usos etc.), i errors freqüents de traducció i tècniques per evitar- los.
Maneig adequat de les eines de traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc., en el context d’anàlisi i comprensió de textos.
Presa de consciència de la importància de la traducció com a instrument que afavoreix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi per tal de millorar l’actitud cívica de l’alumnat i el seu paper en una societat tolerant i solidària.
Foment de l’autoconfiança, l’autonomia i la iniciativa de l’alumnat en el trasllat de frases o textos grecs breus a la llengua d’aprenentatge, com a garantia de la seva estabilitat emocional, en el benentès que l’error, lluny de ser una mostra de fracàs, és una part integrant del propi procés d’aprenentatge que porta a tenir una actitud positiva de superació.
Establiment d’estratègies i adopció d’eines, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació i la coavaluació en un món cada cop més interconnectat, en el qual les noves tecnologies i el treball cooperatiu són una realitat inqüestionable i la base d’una societat més rica, informada i tolerant.

Plurilingüisme

Coneixement bàsic de determinats sistemes d’escriptura al llarg de la història, així com de l’alfabet grec, en el context de la seva evolució i influència posterior i de les regles de transcripció d’aquest alfabet a la llengua de l’ensenyament, a partir d’exemples de dificultat creixent i de la resolució d’exercicis pràctics.
Presentació de la família lingüística indoeuropea a partir d’unes nocions que comportin la identificació de la llengua grega i altres llengües de l’entorn de l’alumnat.
Domini i ús correcte del lèxic grec, així com dels procediments bàsics de composició i derivació en la formació de paraules gregues, de lexemes, sufixos i prefixos d’origen grec en el lèxic d’ús comú, del significat i de la definició de paraules d’ús comú en la llengua d’ensenyament a partir dels seus ètims grecs, de la influència del grec en l’evolució de la llengua d’ensenyament i de la resta de llengües que conformen el repertori lingüístic individual de l’alumnat, a partir del lèxic que aparegui en les frases o textos traduïts a classe, per tal que la traducció i l’estudi de les etimologies d’origen grec presents en les llengües de l’alumnat es complementin mútuament.
Assimilació d’unes tècniques bàsiques per a l’elaboració de famílies lèxiques i d’un vocabulari bàsic grec de freqüència a partir de les frases i dels textos traduïts a classe.
Foment de l’interès i la curiositat de l’alumnat per conèixer el significat etimològic de les paraules i la importància de l’ús adequat del vocabulari com a instrument bàsic en la comunicació, prenent novament com a base els textos o frases traduïts ja sigui de manera autònoma o sota l’orientació de l’ensenyant.
Desvetllament en l’alumnat d’una actitud de respecte per totes les llengües i acceptació de les diferències culturals de la gent que les parla com a element enriquidor de la pròpia personalitat.
Maneig adequat de les eines analògiques i digitals per a l’aprenentatge de la llengua grega clàssica.
Coneixement de les expressions i del lèxic bàsic grec per compartir amb els altres la reflexió sobre la comunicació, la llengua i les eines de comunicació i aprenentatge (metallenguatge), enteses com a part fonamental de l’educació integral de l’alumnat.

Educació literària

Aproximació i anàlisi de la literatura grega a partir d’exemples pràctics extrets d’obres literàries de diferents èpoques, així com dels principals gèneres literaris, ja sigui per mitjà de les explicacions de l’ensenyant o amb la lectura de fragments traduïts.
Introducció de l’alumnat als rudiments de la crítica literària de manera coordinada amb la resta de matèries de l’àrea lingüística, per tal que es pugui aprofundir convenientment en la lectura, la interpretació i la valoració dels textos grecs i la seva importància per a la configuració del llegat literari occidental.
Foment de l’interès de l’alumnat cap a la literatura com a font de plaer i de coneixement del món a partir fonamentalment de fragments seleccionats i, eventualment, d’obres senceres, mitjançant la lectura amb perspectiva de gènere.
Conscienciació de l’alumnat sobre la necessitat de respectar la propietat intel·lectual i els drets d’autor respecte de les fonts consultades i els continguts utilitzats, en el benentès que el plagi atempta contra la creació artística i literària.

L’antiga Grècia

Coneixement de la geografia de l’antiga Grècia (topografia, nom, importància i funció dels principals llocs i viatgers il·lustres) a partir de fragments de textos literaris traduïts i de mapes.
Familiarització de l’alumnat amb la història de l’antiga Grècia: etapes, fites de la història del món grec, mites i llegendes i principals episodis històrics, personalitats rellevants de la història de Grècia, la seva biografia en context i la seva importància per a Europa.
Aproximació a les institucions, les creences i les formes de vida de la civilització hel·lènica amb una mirada crítica vers els aspectes de la civilització grega que atempten contra la igualtat de gènere i d’oportunitats i que, segons els criteris actuals, mereixen un clar rebuig.
Percepció del mar Mediterrani com a cruïlla de cultures ahir i avui i com a marc ideal per compartir idees i projectes comuns, tot mostrant un clar rebuig cap a actituds intolerants o xenòfobes respecte de realitats humanes com la dels refugiats.
Coneixement de les bases teòriques gregues del règim democràtic per a la vertebració de tota societat moderna i de la utilitat del discurs polític com a eina per a la vida política i social, a partir de la lectura de textos grecs representatius.
Presa de consciència sobre l’aportació crucial de Grècia a la cultura i al pensament de la societat occidental a partir d’exemples procedents de cultures i èpoques diferents.

Llegat i patrimoni

Valoració de la importància dels conceptes de llegat, herència i patrimoni a partir, fonamentalment, de realitats properes de l’alumnat.
Coneixement dels principals suports d’escriptura (tipus, preservació i models) a partir tant de restes arqueològiques com de la lectura de textos grecs traduïts.
Identificació dels principals mites clàssics en manifestacions literàries i artístiques de l’antiga Hèl·lade.
Coneixement de les principals obres públiques gregues i valoració de la importància de la seva conservació, preservació i restauració per tal de garantir-ne la sostenibilitat i la transmissió, en el millor estat possible, a les generacions futures.
Coneixement de les representacions i festivals teatrals, les competicions atlètiques i les institucions polítiques de l’antiga Grècia, en el context de la seva pervivència i aportacions a la realitat de l’alumnat.

Sabers 2n Curs