El perfil competencial de sortida de l’alumnat en finalitzar l’ensenyament bàsic identifica i defineix, en connexió amb els reptes del segle XXI, les competències clau que s’espera que els alumnes i les alumnes hagin desenvolupat en completar aquesta fase del seu itinerari educatiu.

El perfil competencial de sortida parteix d’una visió alhora estructural i funcional de les competències clau i l’assoliment per part de l’alumnat es considera indispensable per al seu desenvolupament personal, per resoldre situacions i problemes dels diferents àmbits de la seva vida, crear noves oportunitats de millora, així com per desenvolupar la seva socialització, aconseguir la continuïtat del seu itinerari formatiu i inserir-se i participar activament en la societat i en la cura de l’entorn natural i del planeta.

El referent de partida per definir les competències recollides en el perfil competencial de sortida ha estat la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l’aprenentatge permanent. L’ancoratge del perfil competencial de sortida a la Recomanació del Consell es fonamenta en l’objectiu d’adoptar unes referències comunes que enforteixin la cohesió educativa en l’àmbit europeu i facilitin a la ciutadania, si així ho considera, estudiar i treballar al llarg de la seva vida tant al seu propi país com en altres països del seu entorn.

La vinculació entre competències clau i reptes del segle XXI és la que donarà sentit als aprenentatges, en apropar l’escola a situacions, qüestions i problemes reals de la vida quotidiana, cosa que, al seu torn, proporcionarà el punt de suport necessari per afavorir situacions d’aprenentatge significatives i rellevants, tant per a l’alumnat com per al personal docent. Es vol garantir que tot alumne o alumna que superi amb èxit l’educació bàsica i, per tant, assoleixi el perfil competencial de sortida, sàpiga mobilitzar els aprenentatges adquirits per respondre als principals desafiaments a què haurà de fer front al llarg de la seva vida:

• Desenvolupar una actitud responsable a partir de la presa de consciència de la degradació del medi ambient basada en el coneixement de les causes que la provoquen, agreugen o milloren, des d’una visió sistèmica, tant local com global.

• Identificar els diferents aspectes relacionats amb el consum responsable i de productes de proximitat, valorant-ne les repercussions sobre el bé individual i el comú, jutjant críticament les necessitats i els excessos i exercint un control social davant la vulneració dels seus drets com a consumidor.

• Desenvolupar hàbits de vida saludable a partir de la comprensió del funcionament de l’organisme i la reflexió crítica sobre els factors interns i externs que hi incideixen, assumint la responsabilitat personal en la promoció de la salut pública, incloent-hi el coneixement d’una sexualitat positiva, respectuosa i igualitària.

• Exercitar la sensibilitat per detectar situacions de desigualtat i exclusió des de la comprensió de les causes complexes per desenvolupar sentiments d’empatia.

• Desenvolupar un compromís actiu amb la igualtat de gènere, la igualtat de tracte i la no- discriminació, coneixent el recorregut històric per a la consecució dels drets humans de totes les persones i col·lectius.

• Entendre els conflictes com a elements connaturals a la vida en societat que s’han de resoldre de manera pacífica i rebutjar qualsevol expressió de violència masclista, LGTBI- fòbica, racista, capacitista o motivada per qualsevol altra mena de situació personal o socioeconòmica.

• Analitzar de manera crítica i aprofitar les oportunitats de tota mena que ofereix la societat actual, en particular les de la cultura digital, avaluant-ne els beneficis i riscos i fer un ús ètic i responsable que contribueixi a la millora de la qualitat de vida personal i col·lectiva.

• Acceptar la incertesa com una oportunitat per articular respostes més creatives, aprenent a gestionar l’ansietat que pot comportar.

• Cooperar i conviure en societats obertes i canviants, valorar la diversitat personal i cultural com a font de riquesa i fomentant l’interès per altres llengües i cultures.

• Sentir-se part d’un projecte col·lectiu, tant en l’àmbit local com en el global, desenvolupant empatia i generositat.

• Desenvolupar les habilitats que li permetin seguir aprenent al llarg de la vida, des de la confiança en el coneixement com a motor de desenvolupament i la valoració crítica dels riscos i beneficis d’aquest coneixement.

La resposta a aquests i altres reptes —entre els quals hi ha una absoluta interdependència— necessita els coneixements, destreses i actituds subjacents a les competències clau i s’aborda en les diferents àrees i matèries que componen el currículum. Aquests sabers disciplinaris són imprescindibles, perquè sense ells l’alumnat no entendria el que passa al seu voltant i, per tant, no podria valorar críticament la situació, ni molt menys respondre adequadament. L’essencial de la integració dels reptes en el perfil competencial de sortida està en el fet que afegeixen una exigència d’actuació, la qual connecta amb l’enfocament competencial del currículum: la meta no és la mera adquisició de sabers, sinó aprendre a utilitzar-los per solucionar necessitats encarnades en la realitat.

Aquests desafiaments impliquen adoptar una posició ètica exigent, ja que suposen articular la recerca legítima del benestar personal respectant el bé comú. Requereixen, a més, transcendir la mirada local per analitzar i comprometre’s també amb els problemes globals. Tot això exigeix, d’una banda, una ment complexa, capaç de pensar en termes sistèmics, oberts i amb un alt nivell d’incertesa, i, de l’altra, la capacitat d’empatitzar amb aspectes rellevants, encara que no ens afectin de manera directa, la qual cosa implica assumir els valors de la cura i desenvolupar una gran sensibilitat cap a les situacions d’injustícia, desigualtat i exclusió.

Les competències clau que es recullen en el perfil competencial de sortida són l’adaptació al sistema educatiu de les competències clau establertes en l’esmentada Recomanació del Consell de la Unió Europea. Aquesta adaptació respon a la necessitat de vincular aquestes competències als reptes i desafiaments de segle XXI i al context escolar, ja que la Recomanació es refereix a l’aprenentatge permanent que ha de produir-se al llarg de tota la vida, mentre que el perfil remet a un moment precís i limitat del desenvolupament personal, social i formatiu de l’alumnat: l’etapa de l’educació bàsica.

Amb caràcter general, s’ha d’entendre que l’assoliment de les competències i objectius que preveu aquest decret per a les diferents etapes educatives està vinculat a l’assoliment i desenvolupament de les competències clau recollides en aquest perfil competencial de sortida, i que són les següents:

• Competència en comunicació lingüística.

• Competència plurilingüe.

• Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria.

• Competència digital.

• Competència personal, social i d’aprendre a aprendre.

• Competència ciutadana.

• Competència emprenedora.

• Competència en consciència i expressió culturals.

La transversalitat és una condició inherent al perfil competencial de sortida, en el sentit que tots els aprenentatges contribueixen a la seva consecució. De la mateixa manera, l’assoliment de cadascuna de les competències clau contribueix a l’assoliment de totes les altres. No hi ha jerarquia entre les competències, ni pot establir-se una correspondència exclusiva amb una única àrea, matèria o àmbit sinó que totes es concreten en els aprenentatges de les diferents àrees, matèries o àmbits i, al seu torn, s’adquireixen i desenvolupen a partir dels aprenentatges que es produeixen en el conjunt de les competències.

Pel que fa a la dimensió aplicada de les competències clau, s’ha definit per a cadascuna un conjunt d’indicadors operatius partint dels diferents marcs internacionals de referència existents.

Els indicadors operatius de les competències clau constitueixen el marc referencial a partir del qual es concreten les competències específiques de cada àrea, matèria o àmbit.

Aquesta vinculació entre indicadors operatius i competències específiques fa que de l’avaluació de les competències se’n pugui inferir el grau d’assoliment de les competències clau definides en el perfil competencial de sortida i, per tant, la consecució de les competències i objectius previstos per a l’etapa.

Atès que les competències s’adquireixen necessàriament de forma seqüencial i progressiva, s’inclouen també al perfil els indicadors operatius que orienten sobre el nivell d’assoliment esperat quan es completa l’educació primària, per afavorir i explicitar així la continuïtat, la coherència i la cohesió entre les dues etapes que componen l’ensenyament obligatori.