Per poder entendre formalment el llegat del patrimoni audiovisual des de la invenció del cinematògraf el 1895, resulta indispensable el coneixement de la història i l’evolució de la fotografia i la tecnologia que el precedeix, a les quals està íntimament lligat.

Més enllà dels aspectes tècnics, la composició fotogràfica és la base de la cinematogràfica, que hi aporta el moviment i el temps. Així doncs, des del coneixement de la història i la tècnica de la fotografia, l’alumnat podrà comprendre i assimilar millor tots dos llenguatges, sempre amb una mirada àmplia i la base posada a conèixer i comprendre’n l’evolució, que li permetrà descobrir multiplicitat d’acostaments diferents a la narració audiovisual, sense limitar-se únicament a les formes més populars que adopta actualment. Per això, és fonamental la contextualització de les produccions audiovisuals, que implicarà un coneixement millor i més tolerant de les societats que els donen origen. L’alumnat, treballant aquest aspecte, entendrà també la importància cabdal de la conservació, la preservació i la difusió del patrimoni audiovisual global, com una riquesa cultural essencial. Per això haurà de començar pel que li és més proper, que servirà per construir la seva identitat, fins a assolir finalment el del conjunt de la humanitat, que l’enriquirà, fent-li conèixer narratives audiovisuals diferents de les que formen de manera predominant del seu imaginari.

Avui dia les imatges fotogràfiques fixes i les narracions audiovisuals arriben a l’alumnat en tota mena de formats; tant els més nous, que circulen sobretot per mitjà de les xarxes socials, com els establerts des de fa dècades, en un flux continu que es decanta cada cop més cap a la difusió de continguts de tota mena per Internet. Gaudir-los i identificar-los en la seva gran varietat, mutabilitat i complexitat, és enriquidor per a l’alumnat, atès que, a més del plaer inherent a la seva exposició a la imatge fixa i la narració audiovisual, implica la construcció d’una part de la identitat cultural de tot ésser humà. La multiplicitat de punts de vista i opinions que sustenten ha d’ajudar l’alumnat a construir una mirada sobre el món empàtica, sense prejudicis i tolerant.

Per això, també és indispensable que l’alumnat assimili que la comprensió dels missatges fotogràfics i audiovisuals en tota la seva complexitat requereix un treball d’anàlisi que va més enllà del gaudi. Aquesta anàlisi permetrà, a més d’aprofundir en la importància dels contextos de producció, posar en valor ambdós mitjans com a vehicles transmissors d’opinions, sentiments i punts de vista, que facilitarà el respecte a la llibertat d’expressió i la comprensió de l’altre.

L’alumnat està exposat a un enorme nombre d’imatges fotogràfiques fixes i narracions audiovisuals de tota mena, en augment exponencial en la producció contemporània, i té un accés cada vegada més ampli i còmode a treballs del passat, cosa que ha d’ajudar-lo en la construcció d’una personalitat artística respecte del medi audiovisual informada i respectuosa.

Els estímuls visuals (entesos com a imatge fixa) són continus, però els audiovisuals resulten definidors de la nostra època (sèries de televisió, pel·lícules, espots publicitaris, videoclips, formats nous associats a les xarxes socials, formats televisius, etc.). Per tant, apreciar, valorar, qüestionar i interpel·lar aquests formats resulta fonamental en la construcció d’un discurs crític per part de l’alumnat, que ha d’entendre que, més enllà del plaer inherent a l’exposició del discurs audiovisual, ha de construir la seva personalitat creativa a partir d’una mirada conscient i crítica cap a aquest fenomen. Assimilant de manera activa els llenguatges utilitzats en aquestes produccions, podrà generar, més endavant, un discurs personal.

En la creació d’imatges fotogràfiques fixes i narracions audiovisuals, les tècniques i els llenguatges emprats són molt variats. Des de la fotografia estenopeica fins als videojocs en 3D, l’arc expressiu és amplíssim i els resultats són tan diversos com ho és la pròpia creativitat de l’ésser humà, que pot saltar d’un format a un altre contínuament. És important que l’alumnat assimili aquesta pluralitat com a riquesa, per això haurà d’entendre la multiplicitat d’aproximacions al medi, aspecte en què resulta fonamental el coneixement dels seus modes de producció, així com els formats molt diversos als quals dona lloc el context contemporani.

És important, doncs, que l’alumnat pugui identificar i diferenciar els llenguatges i els mitjans de producció i manipulació d’imatges (el concepte de postproducció és clau en aquest sentit) i els diferents resultats que proporcionen. Així arribarà a valorar-los tant des dels aspectes purament artesanals (com es fa), com des dels formals (com s’utilitza el llenguatge).

Dur a terme una producció audiovisual és el resultat d’un procés complex, que implica especialment la capacitat d’introspecció i de projecció cap a l’exterior dels propis pensaments i sentiments, donant-los una forma original i personal que resulti atractiva per als altres. També requereix habilitats tecnològiques notables i, en el cas de treballs que impliquen moltes persones, de l’aptitud de gestió de grups cooperatius. En conseqüència, la facultat de comprendre l’entorn i generar empatia cap a ell i els seus semblants també resulta imprescindible per a l’alumnat a l’hora d’intentar crear un treball audiovisual que “parli” als seus contemporanis.

Finalment, en la recerca d’una expressió efectiva en el medi audiovisual, l’emoció, el sentiment que sempre suposa, d’una manera o altra, a “l’altre”, ha de formar part indefugible del procés. Començant per l’emoció de l’alumnat en crear l’obra, cosa que implica autoconeixement i l’honestedat cap a un mateix, ja que difícilment s’aconseguirà cap reacció del públic al qual es vulgui dirigir la producció si el mateix alumnat no s’hi implica de manera íntegra.

L’autoconeixement és essencial per desenvolupar la creativitat. Sense una mirada cap a dins que abasti, assimili i comprengui tant el millor com allò que menys ens agradi del que trobem, resulta impossible produir una obra artística significativa. Tots els grans creadors parteixen de processos de creació complexos fins a assolir l’obra definitiva. En l’escriptura de guions per a cinema, és normal que s’elaborin moltes versions prèvies del que serà el definitiu; la “depuració” és part essencial del treball audiovisual. És gairebé impossible que la millor pel·lícula d’un cineasta sigui la primera, i així, per exemple, Alfred Hitchcock no va assolir la maduresa creativa fins a la dècada dels cinquanta del segle XX, encara que va començar a dirigir el 1925.

L’alumnat ha de comprendre que cada error és un pas cap a un èxit futur, per modest que sigui, que no es podria explicar sense aquell, i que, en aquest camí, el coneixement d’un mateix resulta una eina indispensable. També pel fet que obre la porta a la comprensió de l’altre, aspecte igualment essencial per generar una obra que signifiqui alguna cosa per als altres.

En el panorama contemporani, el mitjà audiovisual representa una eina de formació en els estats d’opinió globals. Des de la televisió, de manera directa a través dels continguts informatius i indirecta amb els de qualsevol altre tipus, fins a la difusió superveloç de les diferents classes de píndoles videogràfiques que circulen per les xarxes socials, passant per les narracions amb una vocació més artística a primer terme, com les del cinema d’autor, tot contribueix a la generació d’un cultiu de pensament, la reflexió i el sentir de les societats respecte de tota mena de problemàtiques.

L’alumnat ha de ser conscient de tot això. Cal que identifiqui i comprengui les eines de què disposa per transmetre opinions, sentiments i estats d’ànim per mitjà de l’audiovisual amb compromís i rigor ètic. Sent conscient que l’efecte buscat en l’espectador mai no pot estar per sobre de la seva honestedat en el tractament dels materials. De resultes d’aquest treball sorgirà naturalment la implicació emocional de l’alumnat amb les seves produccions, però sense perdre mai de vista el component ètic indispensable en la manipulació inevitable que suposa la narració audiovisual.

Com qualsevol altra mena de creació, l’audiovisual necessita la vida per créixer i multiplicar- se. És difícil generar un producte audiovisual valuós des del pur solipsisme; fins i tot els treballs més individualistes impliquen una mirada cap a fora i una crida a l’altre (Inside, de Bo Burnham, 2021), motiu pel qual s’ha de fomentar en l’alumnat la socialització en tots els vessants i l’obertura cap als altres com una de les maneres essencials per construir la seva pròpia personalitat, que no es pot definir si no és en relació amb la resta.

D’aquesta manera, l’alumnat aprendrà a alimentar el seu imaginari a partir de les seves experiències vitals, alhora que descobreix que hi ha múltiples maneres d’afrontar la realitat, i normalitza el respecte pels drets de tots els éssers humans que la componen, amb les seves identitats tan diverses com, de vegades, contradictòries, i n’extreu una font per a la seva creativitat.

Una de les característiques que defineix el llenguatge audiovisual contemporani és la necessitat d’adaptació a la mutació permanent dels seus formats i a la multiplicació exponencial dels procediments, eines i tècniques per a la seva creació. L’alumnat ha de conèixer i identificar l’entorn digital, per això és important que experimenti, de manera que pugui aprofundir activament en les enormes potencialitats creatives i aprengui a desenvolupar-se en diferents situacions i circumstàncies de producció.

De resultes d’aquest coneixement del llenguatge audiovisual i les seves tècniques, tots dos inscrits en les possibilitats de l’entorn digital esmentat, sorgirà la possibilitat real de la creació per part de l’alumnat de produccions audiovisuals que siguin fruit d’una expressió personal.

El procés de realització d’una producció audiovisual ha estat tradicionalment complex i requeria la participació d’un nombre ampli de persones. La popularització de la tecnologia digital ha modificat aquest requeriment, fins al punt que, a hores d’ara, és possible explicar una història amb imatges i so amb l’ajuda únicament d’un telèfon mòbil i un ordinador. L’arc expressiu de l’audiovisual, doncs, s’ha ampliat enormement, i dona cabuda, per exemple, a les narratives del jo, més habituals en la literatura o en altres formes d’expressió artística de producció menys complexa que la de l’audiovisual estàndard.

En qualsevol cas, el llenguatge audiovisual es continua caracteritzant per la seva naturalesa interseccional, i implica particularitats de les arts escèniques, l’art digital, etc. Així, doncs, l’alumnat ha d’afrontar el repte de la creació de produccions audiovisuals involucrant-hi altres mitjans d’expressió, i imbricar-los en el procés pautat i ordenat que caracteritza la producció audiovisual. Des de la gestació de la idea fins a la peça acabada, haurà de passar per un procés que requereix ordre i constància. A aquesta experiència caldrà aportar una especial atenció per a la sostenibilitat dels projectes.

L’alumnat ha de conèixer el ventall de possibilitats actual de la narració audiovisual: el videoart propi d’un museu d’art contemporani, el canal d’un youtuber, els formats televisius o la producció industrial d’un llargmetratge de ficció, entre d’altres. Totes aquestes possibilitats fan un ús particular dels elements que donen forma al llenguatge audiovisual, però de maneres molt diferents.

Per això, és essencial que l’alumnat sàpiga dissenyar les seves produccions audiovisuals de manera rigorosa, tenint en compte les aproximacions diferents que requereix cadascuna de les seves tipologies, adaptant sempre els mitjans i els llenguatges emprats al públic ideal al qual es destinen.

La producció audiovisual no té sentit si no arriba al públic, i assoleix tota la seva potencialitat quan, a més, aconsegueix afectar-lo d’una manera o d’una altra. Per fer-ho, hi ha múltiples vies de difusió dels treballs audiovisuals, i les d’accés més senzill a dia d’avui són les que proporciona Internet, encara que no cal menysprear altres possibilitats. És important que l’alumnat ho conegui, de manera que pugui donar a conèixer les seves produccions a un públic ampli, per la qual cosa haurà d’aprendre a avaluar les reaccions dels receptors de la seva obra, sempre de manera respectuosa i autocrítica.

En el procés, determinarà quins mètodes de producció s’adapten millor a cada tipus de producte audiovisual, i de quina manera aconsegueix arribar al públic amb cadascun, i establirà igualment el canal de difusió més apropiat en cada cas.