Currículum - BATX Fonaments Artístics

Torna a Matèries comunes i de modalitat

Fonaments Artístics BATX

Competències específiques

1, Descobrir els canvis en la concepció de l’art, analitzant la seva transformació al llarg del temps i la seva relació amb el context, per implicar-se de forma activa, democràtica i lliure valorant la capacitat de l’art i la cultura d’enriquir la societat, aportant visibilitat a una gran diversitat d’identitats, amb respecte al seu valor social com a patrimoni cultural.

El concepte d’art avui continua obrint debats polèmics. El seu significat és un element viu, canviant, que s’ha anat modificant al llarg de la història de la humanitat. No és només un canvi associat a la cronologia dels esdeveniments, sinó que és relatiu a la diversitat de les cultures. Aprofundint en el significat d’art, sorgeix irremeiablement el qüestionament de la seva utilitat. La funció de l’art ha anat canviant, així com el seu propi concepte, assignant diferents funcions al llarg de la història.

L’apreciació i el coneixement d’aquests canvis comporta per a l’alumnat un enriquiment en els recursos que permet analitzar transversalment, amb criteri i perspectiva, produccions artístiques de diferents estils i èpoques, així com valorar la importància del patrimoni artístic i cultural.

Prenent consciència de totes les consideracions ambientals i contextuals, l’alumnat podrà, des del respecte, analitzar amb profunditat i criteri qualsevol producció artística valorant-ne les particularitats i descartant qualsevol prejudici cap a les produccions.

2. Diferenciar els diferents llenguatges i les claus artístiques utilitzant mètodes d’anàlisi formal, funcional i semàntica de diverses produccions artístiques en diversos períodes i estils, per desenvolupar una mirada crítica i generar un diàleg compartit amb l’art, la pròpia identitat i la societat.

Cada estil, tendència o moviment artístic posseeix unes claus comunes associades a un llenguatge propi, que ajuden en el moment de la recepció de les obres a la comprensió i la identificació d’aquestes. Aquest mètode d’aproximació, que cerca la classificació i el marc de les obres d’art, consisteix en una primera manera d’abordar la complexitat circumstancial i substancial de la producció artística. Per tal d’aproximar-se a l’estudi dels estils, dels moviments o de les tendències artístics, cal analitzar tant les particularitats i els punts en comú com les diferències. Aquesta anàlisi permet a l’alumnat enriquir-ne l’estudi. Entre altres eines, l’alumnat haurà de conèixer l’àmplia terminologia específica per saber descriure, amb un llenguatge precís, adequat i coherent, la multiplicitat de matisos, les variables i les subtileses que admet l’anàlisi d’una obra d’art.

L’alumnat haurà de conèixer i aplicar amb criteri les diferents metodologies que estudien les formes, les funcions i els significats associats als moviments i estils artístics, que fonamenten l’aproximació a les obres.

Aquests mètodes permeten també reconèixer els diferents llenguatges utilitzats en les obres d’art. L’objectiu és promoure en l’alumnat una consciència sensible cap a les produccions artístiques, basant-se en la contemplació, el sentit de delit estètic, la identificació de l’estil i el context, i la valoració de la riquesa expressiva de l’art.

3. Explorar diferents obres artístiques realitzades al llarg del temps, valorant el seu context social, geogràfic i històric i les possibles influències i projeccions, per avaluar com mantenen la seva capacitat d’establir un diàleg més enllà del seu temps i valorar la necessitat de respectar aquest patrimoni artístic i cultural.

La millor manera d’apreciar i respectar les obres que componen el patrimoni artístic consisteix a conèixer en profunditat, no només les produccions, sinó el context.

Mitjançant metodologies de recerca del context històric, geogràfic i social, sumades a l’anàlisi tècnica i procedimental de l’obra, es podrà assolir una aproximació al coneixement de l’estil i el moviment de l’obra.

Aquesta identificació estilística permet a l’alumnat valorar-la d’una manera més conscient i respectuosa.

Alhora, en la diversitat del patrimoni cultural i artístic esdevenen diferents tipus de relacions. Des de les influències separades o no en el temps, fins als elements que romanen immutables de període a període, passant per les reaccions, els rebuigs o les subversions cap a un estil o corrent concret.

Estudiar, conèixer i identificar aquest conjunt de relacions entre obres o estils, permetrà a l’alumnat analitzar amb més criteri i profunditat qualsevol producció artística. D’aquesta manera, generarà connexions que permetran tenir una visió més aguda de l’obra en el seu context, apreciant-la com a testimoni cultural de la seva època i també com a peça clau per la seva capacitat d’enriquir-nos, i per tant com part del patrimoni.

4. Apreciar l’expressivitat i el poder comunicatiu de l’art, identificant i reconeixent la presència de les experiències vitals pròpies i alienes a diferents produccions, per comprendre com l’expressió artística facilita la comprensió, aprofundint en la pròpia identitat, l’alteritat, dialogant amb el seu entorn, potenciant la creativitat i l’exploració de formes de llenguatge i expressió.

Els diferents llenguatges propis de la creació artística representen una gran eina per aconseguir transmetre i comunicar no només idees i conceptes, sinó també sentiments, sensibilitats i emocions. La creació artística d’obres permet al creador o productor d’expressar-se, i també possibilita a l’espectador manifestar les idees, els sentiments o les emocions que es desprenen de la recepció. El coneixement i la pràctica d’aquesta doble dimensió del valor comunicatiu dels llenguatges artístics i les seves produccions, permetrà a l’alumnat aprofundir en les explicacions de les obres d’art o dels treballs artístics, i expressar i compartir amb els altres les seves experiències. D’aquesta manera, l’alumnat tindrà en compte l’expressió artística com una manera vàlida per potenciar el desenvolupament personal, i aconseguirà connectar experiències vitals amb productes artístics.

D’altra banda, l’alumnat comprendrà que els recursos que s’apliquen a la creació i l’expressió artística són vàlids per abordar altres problemes pertanyents a altres camps aliens a l’art que es relacionen amb els processos creatius i amb la imaginació.

5. Expressar sentiments, emocions i idees pròpies, mitjançant la recepció i la interpretació de creacions artístiques, per desenvolupar la sensibilitat i el sentit crític, i valorar davant les produccions artístiques, superant estereotips, la visualització de la diversitat d’identitats, d’opinions i percepcions.

Entre els aspectes bàsics de l’anàlisi de les produccions artístiques, destaquen l’anàlisi tècnica, l’estudi de la forma, el significat de l’obra i el context. La identificació d’aquests aspectes permetrà a l’alumnat avançar amb criteri cap a un nivell superior d’acostament: la interpretació.

La interpretació comporta no només tenir en compte l’anàlisi anterior sinó vincular la producció artística a elements aliens a l’obra, que es poden trobar en diferents camps de coneixement. La interpretació requereix un exercici d’incorporació, no només d’idees i coneixements propis, sinó també de sentiments i emocions. D’aquesta manera, la interpretació fa possible que el producte artístic sigui un element viu, fent- lo propi i convertint-lo en objecte dinamitzador d’un diàleg, pluralisme d’opinions i afavoridor de l’empatia. La interpretació ajudarà a la superació d’estereotips per part de l’alumnat, en saber apreciar i valorar diferents punts de vista. L’alumnat podrà aguditzar el sentit crític i la sensibilitat cap a les produccions artístiques.

6. Idear i participar en la creació de projectes vinculats a l’art, tant individuals com col·lectius, mitjançant l’ús de diferents mitjans, suports i tècniques sostenibles, valorant l’ús d’eines tecnològiques, per vincular amb coherència l’estudi de les obres a la pràctica compositiva i productiva, assumint nous reptes personals i professionals en un context de diversitat cultural i artística.

L’estudi dels fonaments de les produccions artístiques permet a l’alumnat assentar una base de coneixements, destreses i actituds per poder participar en projectes que estiguin directament o indirectament relacionats amb l’art. Aquests projectes vincularan conceptualment i materialment, en un context de diversitat cultural i artística, l’estudi dels fonaments de l’art amb la seva producció i pràctica.

Els projectes podent ser individuals o col·lectius, i haurien de tenir en compte la sostenibilitat a l’hora de definir i planificar els mitjans i els suports que cal utilitzar. Per les virtuts comunicatives i de difusió, i per la capacitat de cohesió i motivació, es potenciarà l’ús d’eines digitals com a mitjà de treball. En els projectes col·lectius, es valorarà l’ús de dinàmiques de treball col·laboratiu, convertint-los en plataformes promotores de la inclusió. Aquests projectes es poden presentar en formats homòlegs als proposats al món laboral, de manera que l’alumnat podrà percebre-hi les possibilitats professionals futures, i així es convertiran en una projecció dels seus reptes personals.

7. Dissenyar i participar en un projecte cultural o artístic col·laboratiu, investigant els estils, moviments i corrents artístics vinculats a la proposta, i integrant recursos de diversos llenguatges i tècniques multidisciplinaris, per respondre amb creativitat a la proposta.

Els projectes culturals o artístics innovadors representen una manera d’impulsar l’art i la cultura integrant diferents disciplines per aconseguir donar forma a idees, recursos i objectius dins un context i amb determinats condicionants. La participació en aquests projectes comporta una organització humana i de recursos, així com una planificació del projecte en diferents fases. L’alumnat respondrà activament, des de la planificació del projecte fins a la seva intervenció, a les diferents fases d’aquests, i es convertirà en part activa d’un equip de treball. El treball es desenvoluparà en un context d’inclusió, que afavorirà l’ús de metodologies col·laboratives. Aquestes contribuiran a dur a terme, entre altres tasques, una investigació sobre els aspectes relacionats amb els estils, els moviments i els corrents artístics, que inclogui la proposta. Serà clau la selecció de recursos i mitjans de presentació del projecte. Per això, no només l’ús de llenguatges i tècniques multidisciplinaris, sinó la combinació i l’aplicació creativa d’aquests, dotaran l’alumnat de recursos a l’hora d’afrontar altres projectes futurs.

Criteris d'avaluació

1.1 Apreciar els canvis en el concepte d’art en les diverses manifestacions artístiques en el seu context, reflexionant de manera personal i relacionant-lo sense prejudicis amb el propi context valorant-lo des de noves mirades, integrant la perspectiva de gènere, la diversitat d’identitat i el reconeixement de la pluralitat.
1.2 Analitzar l’evolució en la concepció de l’art al llarg de la història, comparant-ne amb criteri els significats en períodes i cultures diverses.
1.3 Explicar la funció social de l’art, aprofundint amb respecte en les singularitats del patrimoni cultural i artístic a través d’obres de diferents èpoques i estils.
2.1 Investigar i singularitzar els elements que constitueixen les produccions artístiques, identificant les claus del seu llenguatge, i associant-les a cada època, artista o corrent estilístic analitzat.
2.2 Argumentar amb criteri la diversitat en les manifestacions artístiques, valorant l’acostament sensible cap a aquestes i fent ús de la terminologia específica associada al llenguatge artístic.
3.1 Detectar les influències, les pervivències o les reaccions dins del llegat del patrimoni cultural i artístic, indagant amb curiositat i mostrant una actitud oberta, sensible i empàtica envers aquest.
3.2 Valorar amb respecte la diversitat tècnica i estilística de les produccions artístiques, caracteritzant-ne tant la ubicació temporal i geogràfica com la relació amb altres èpoques i cultures.
4.1 Destacar el llenguatge artístic com a recurs potenciador del creixement personal i l’autoestima, mitjançant l’anàlisi i l’explicació de produccions artístiques de qualsevol naturalesa, època i estil.
4.2 Valorar les diverses possibilitats expressives de l’art i el poder de transmissió d’idees, sentiments i emocions, explicant obres d’artistes de qualsevol època i estil, i vinculant-les de manera constructiva a experiències vitals pròpies o alienes.
4.3 Participar activament en interpretacions d’obres artístiques de períodes i estils diversos, connectant creativament experiències vitals pròpies i alienes, amb la forma, el significat i els processos de creació de produccions artístiques concretes.
5.1 Plantejar que les produccions artístiques no són només el suport sinó el vehicle per expressar sentiments, emocions i idees, mitjançant l’explicació raonada de creacions artístiques concretes, valorant els diferents punts de vista.
6.1 Integrar l’estudi dels fonaments artístics a la creació de projectes individuals o col·lectius, seleccionant i aplicant diferents mitjans, suports i tècniques en un context de sostenibilitat, valorant el treball col·laboratiu i la inclusió en un context de diversitat cultural, personal i artística.
7.1 Planificar amb criteri un projecte col·laboratiu investigant la vinculació del binomi art i cultura, i integrant creativament recursos de diferents llenguatges, valorant-ne la cohesió i la innovació en el desenvolupament.
7.2 Participar activament en les diferents fases d’un projecte relacionat amb l’art i la cultura, responent activament a la proposta i valorant l’enriquiment propi de la integració de diferents mirades en un mateix projecte.

Organització dels Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant- se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

Sabers

La projecció de la idea clàssica i la crítica romàntica. L’inici de la modernitat

Identificació i valoració del concepte d’estil en el context social i històric de la Il·lustració.
Reconeixement de les característiques formals de l’estil clàssic mitjançant la comparació de les seves influències i projeccions en el temps, especialment en el neoclassicisme.
Identificació i interpretació les formes arquitectòniques fonamentals al llarg del temps i la geografia en el context de les reutilitzacions historicistes i dels eclecticismes del segle XIX.
Comparació i identificació de les característiques del romanticisme en els diferents àmbits de creació (pintura i música, entre d’altres), atenent el seu paper com a iniciador de la modernitat.
Identificació de les diferents propostes de la dansa i les arts escèniques al segle XIX, atenent les seves relacions amb el discurs artístic del seu temps.

Mirar el món amb els propis ulls

Exploració i anàlisi de les iniciatives del realisme i de l’impressionisme a partir de l’observació de les seves obres i dels seus autors més rellevants.
Comparació i identificació de les característiques de l’impressionisme gràcies a les connexions entre la música i la pintura com a mitjans d’observació i representació de la natura.
Identificació de les singulars propostes dels postimpressionistes i els simbolistes atenent les seves relacions amb les avantguardes.

L’art, la ciència i la tecnologia

Exploració i anàlisi de les influències de la revolució industrial i de la introducció de nous materials a l’arquitectura atenent especialment a l’arquitectura del ferro i a l’Escola de Chicago.
Identificació i valoració de les obres i dels autors més rellevants de l’Arts and Crafts i el Modernisme atenent especialment a la seva reacció al procés d’industrialització.
Descobriment de les influències en el món de l’art que tenen les innovacions en la reproducció tècnica de la imatge: la seva seriació, la fotografia, el cinema i la imatge digital, entre d’altres, en el context de la revolució industrial i fins als nostres dies.
Descobriment dels nous àmbits de creació, com el circ, el còmic, el cabaret, la fotografia, el cinema, la moda i el videojoc, entre d’altres, atenent el seu desenvolupament en el context de les transformacions socials del segle XIX.

La revolució del llenguatge

Explorar i analitzar l’experimentació formal dels llenguatges vinculats a l’expressió artística gràcies als moviments anomenats “primeres avantguardes” a partir de l’observació de les seves obres i dels seus autors.
Explorar i analitzar l’experimentació formal dels llenguatges musicals i escènics gràcies als moviments de les primeres avantguardes a partir de l’observació de les seves obres i dels seus autors.
Exploració, anàlisi i comparació de les propostes i les solucions que l’art-decó i l’arquitectura i el disseny funcionalistes, especialment la Bauhaus, van aportar als àmbits del disseny, l’arquitectura i l’urbanisme, entre d’altres, atenent les relacions amb el seu context.
Exploració i anàlisi del paper de l’art com a agent polític i social per donar suport als totalitarismes o per denunciar-ne els excessos, així com el valor documental de la fotografia i el cinema en el context de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola.
Exploració i anàlisi de l’ús de l’art com agent polític i social per generar propostes utòpiques de canvis socials en el context dels moviments de les primeres avantguardes.

El descrèdit de la modernitat. La postmodernitat

Exploració i anàlisi de les darreres manifestacions de l’esperit de la modernitat que es dona a les segones avantguardes, així com l’expansió del concepte d’art que formulen l’expressionisme abstracte i l’informalisme, la nova figuració, l’art pop, la nova abstracció, l’art cinètic, l’art conceptual, l’art d’acció i altres tendències artístiques rupturistes a partir de l’observació de les seves obres i dels seus autors més rellevants.
Descobriment de les darreres expressions de l’arquitectura funcionalista i les noves propostes postmodernes a partir de l’observació de les obres del desconstructivisme arquitectònic, i les diferents propostes neoavanguardistes i transavanguardistes dels anys vuitanta i els seus autors més rellevants.
Aprofundiment en el concepte de l’objecte artístic i la seva vinculació amb el mercat de l’art atenent les propostes del dadaisme, l’art d’acció, el pop art, l’art minimal, l’art del cos i l’art conceptual, entre d’altres.
Exploració i anàlisi de les manifestacions culturals als mitjans durant la segona meitat del segle XX atenent especialment a l’aparició del cinema europeu i del cinema independent americà, el desenvolupament de la indústria del còmic a Europa i al Japó, els nous formats televisius i la irrupció de les sèries de televisió a partir dels exemples més rellevants.
Anàlisi del paper de la moda i la seva capacitat d’influència en el desenvolupament dels referents socials, culturals i econòmics de la societat a partir de l’observació dels dissenys i dels autors més rellevants.
Descobriment de la influència i la transformació de la música clàssica en el decurs de la segona meitat del segle XX gràcies a la irrupció de les tecnologies digitals, a partir de les composicions i autors més rellevants.

La cultura visual i audiovisual contemporània

Exploració i anàlisi de l’ús de l’art com a agent polític i social per generar propostes d’acció col·laborativa o individual vinculades a l’ecologia i als drets socials a partir dels moviments sorgits a la dècada dels anys seixanta i fins avui.
Descobriment de les darreres tendències arquitectòniques i de disseny vinculades al desenvolupament d’esdeveniments lúdics, culturals, socials i esportius a partir d’exemples rellevants com les exposicions universals, els parcs temàtics, els Jocs Olímpics o la construcció de grans equipaments culturals, entre d’altres.
Exploració i anàlisi de les manifestacions culturals vinculades a la tecnologia digital: el cinema, les sèries, els videojocs, les instal·lacions immersives, la fotografia digital i, les xarxes socials, a partir de l’observació de les obres i dels seus autors més rellevants.
Descobriment de la interdisciplinarietat creativa en el desenvolupament de la creació contemporània vinculada al teatre, la música i la dansa, a partir de l’observació de les obres i dels seus autors més rellevants.

Page updated

Report abuse