Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural PRI (485 h)  = 5 h/s a repartir al cicle a 2 cicles, i 1 Cicle 2 h/setmana.

En l’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural es treballen un total de 10 competències específiques que són la concreció dels indicadors operatius de les competències clau definits al perfil competencial de sortida de l’alumnat al final de l’educació bàsica.

Competències específiques

1, Seleccionar i utilitzar dispositius i recursos digitals de forma responsable i eficient per tal de buscar informació, comunicar-se i treballar col·laborativament i en xarxa i per crear continguts segons les necessitats digitals del context.

En les últimes dècades, l’ús de les tecnologies s’ha anat incorporant en les nostres vides, i s’han integrat a tots els àmbits de la nostra societat, proporcionant coneixements i nombrosos recursos que ajuden en una infinitat de tasques de la vida quotidiana. La varietat de dispositius i aplicacions que existeixen en l’actualitat fa necessari introduir el concepte de digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge, entès com el conjunt de dispositius i recursos digitals que l’alumnat usa d’acord amb les seves necessitats d’aprenentatge i que li permeten dur a terme aquest procés de manera eficient, responsable i segura. Per tant, aquesta competència pretén preparar l’alumnat per desenvolupar-se en un ambient digital que va més enllà del mer maneig de dispositius i la cerca d’informació en la xarxa.

El desenvolupament de la competència digital permet comprendre i valorar l’ús que es dona a la tecnologia; augmentar les possibilitats i l’eficiència en el propi treball; desenvolupar habilitats d’interpretació, organització i anàlisi de la informació; crear contingut; comunicar-se a través de mitjans informàtics i treballar de manera cooperativa per fer un ús crític i segur de l’entorn digital, prenent consciència dels riscos, aprenent a evitar-los o minimitzar-los, demanant ajuda quan calgui, i resolent els possibles problemes tecnològics de la forma més autònoma possible.

2. Plantejar-se preguntes sobre el món, aplicant les diferents formes de raonament i mètodes del pensament científic, per interpretar, respondre i predir els fets i fenòmens del medi natural, social i cultural i per prendre decisions creatives i decidir actuacions ètiques i socialment sostenibles.

Els enfocaments didàctics per a l’ensenyament-aprenentatge de les ciències han de partir de la curiositat de l’alumnat per comprendre el món que l’envolta i afavorir la participació activa en els diferents processos d’indagació i d’exploració propis del pensament científic. Per tant, l’alumnat ha de poder identificar i plantejar petits problemes, generar hipòtesis, fer prediccions, obtenir, analitzar i classificar informació i fer comprovacions, interpretant i comunicant els resultats. Perquè aquesta forma de treball generi veritables aprenentatges, els i les docents han de facilitar i guiar el procediment, proporcionant a l’alumnat les condicions, pautes, estratègies i materials didàctics que afavoreixin aquestes destreses. A més, cal contextualitzar les activitats inicialment a l’entorn més proper de manera que l’alumnat sigui capaç d’aplicar progressivament allò que ha après a diferents contextos i situacions. D’aquesta manera, a més, s’estimula l’interès per l’adquisició de nous aprenentatges i per la cerca de solucions a problemes que es puguin plantejar a la vida quotidiana.

3. Resoldre problemes i reptes generant cooperativament un producte creatiu i innovador a partir de projectes interdisciplinaris, utilitzant diferents formes de raonament, com el pensament de disseny i el pensament computacional, per respondre a necessitats concretes.

L’elaboració de projectes interdisciplinaris basats en activitats cooperatives suposa el desenvolupament coordinat del conjunt dels sabers essencials de les diferents àrees per donar resposta a un repte o problema de l’entorn físic, natural, social, cultural o tecnològic, utilitzant tècniques pròpies del pensament de disseny o el pensament computacional. La detecció de necessitats, el disseny, la creació i la prova de prototips i l’avaluació dels resultats són requisits bàsics en l’obtenció d’un producte final, fomentant el valor ecosocial, com a part del pensament de disseny.

D’altra banda, el pensament computacional utilitza la descomposició d’un problema en parts més senzilles, el reconeixement de patrons, la realització de models, la selecció de la informació rellevant i la creació d’algorismes per automatitzar processos de la vida quotidiana. Les estratègies dels diferents tipus de pensament i formes de raonament de l’àmbit cientificotecnològic no són excloents i poden ser usades conjuntament d’acord amb les necessitats del projecte.

La realització d’aquest tipus de projectes fomenta, a més, la creativitat i la innovació en generar situacions d’aprenentatge en què cal imaginar solucions i no hi ha una única solució correcta, sinó que tota decisió es presenta com una oportunitat per obtenir informació vàlida que ajudarà a elaborar una resposta millor. Aquestes situacions propicien, a més, un entorn excel·lent per al treball cooperatiu, en què es desenvolupen destreses com l’argumentació, la comunicació efectiva d’idees complexes, la presa de decisions compartides, la col·laboració i la resolució de conflictes de manera pacífica.

4. Conèixer i prendre consciència del propi cos, de les emocions i sentiments propis i aliens, a partir de l’adquisició d’hàbits fonamentats en coneixements científics, per aconseguir el benestar físic i emocional i afavorir la convivència.

La presa de consciència del propi cos des de les primeres edats permet a l’alumnat conèixer-lo i controlar-lo, millorar l’execució dels moviments i la seva relació amb l’entorn, essent la via d’expressió dels sentiments i les emocions. La seva regulació i expressió enforteix l’optimisme, la resiliència, l’empatia i la recerca de propòsits i permet gestionar constructivament els reptes i els canvis que sorgeixen al seu entorn.

El coneixement científic que adquireix l’alumnat sobre el funcionament del cos humà i els riscos de certes conductes per a la salut ha de vincular-se a accions de prevenció, mitjançant el desenvolupament d’hàbits, estils i comportaments de vida saludables, i a l’educació afectivosexual, adaptada al nivell maduratiu, que són imprescindibles per al creixement, desenvolupament i benestar d’una persona sana en totes les seves dimensions físiques, emocionals i socials.

5. Analitzar les característiques de diferents elements o sistemes del medi natural, social i cultural, identificant la seva organització i propietats, establint relacions entre aquests, per tal de reconèixer el valor del patrimoni cultural i natural i emprendre accions per a un ús responsable, la seva conservació i la millora.

Conèixer els diferents elements i sistemes que formen el medi natural, social i cultural és el primer pas per comprendre i valorar-ne la riquesa i diversitat. Per això, aquesta competència pretén que l’alumnat no sols conegui els diferents elements del medi que l’envolta, de manera rigorosa i sistèmica, sinó que, a més a més, estableixi quines són les relacions que mantenen entre si la societat, la natura i l’economia. D’aquesta manera, es persegueix l’objectiu que l’alumnat conegui, comprengui, respecti, valori i prengui decisions tot protegint el medi natural, social i cultural des de la perspectiva de l’espai i el temps. Això li permetrà adquirir un coneixement científic connectat i la capacitat de mobilitzar-lo enfront de les investigacions o projectes que realitzi. També ajuda a visibilitzar els problemes relacionats amb l’ús de l’espai i les seves transformacions, els canvis i les adaptacions protagonitzades pels humans a través del temps per a les seves necessitats, així com les diferents organitzacions socials que s’han anat desenvolupant. La presa de consciència del continu ús i explotació dels recursos del territori ha d’afavorir que l’alumnat desenvolupi accions d’ús, conservació i millora del patrimoni natural i cultural, considerant-lo com un bé comú, ja que el respecte per la naturalesa s’inicia en la incorporació d’un model de desenvolupament econòmic diferent. A més, ha de promoure el compromís i la proposta d’actuacions ètiques que responguin a reptes naturals, socials i culturals plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible.

6. Analitzar críticament les causes i conseqüències de la intervenció humana en l’entorn integrant els vessants social, econòmic, cultural, tecnològic i ambiental definits en els objectius de desenvolupament sostenible, per tal de promoure la capacitat d’afrontar els problemes, aportar solucions i actuar de manera individual i col·laborativa en la seva resolució, posant en pràctica hàbits de vida i de consum responsable i sostenible.

Saber com ha evolucionat la interacció de l’ésser humà amb el món que l’envolta en l’ús i l’aprofitament dels béns comuns mitjançant processos tecnològics cada cop més avançats resulta essencial perquè l’alumnat reflexioni i sigui conscient dels límits de la biosfera, dels problemes associats al consum accelerat de béns i de l’establiment d’un model energètic basat en els combustibles fòssils. D’aquesta manera poder afrontar els reptes i els desafiaments de la societat contemporània des de la perspectiva de la sostenibilitat.

Comprendre les relacions d’interdependència i eco dependència, així com la importància que tenen per a nosaltres, com a éssers socials dependents, les cures que ens aporta la comunitat és el punt de partida per poder identificar i aprofundir les diferents problemàtiques que planteja el model de societat actual i el seu impacte a escala local i global. Cal, per tant, dotar l’alumnat d’eines que facilitin l’apoderament com a agents de canvi ecosocial des d’una perspectiva emprenedora i una actitud crítica i cooperativa. Això suposa que dissenyin, participin i s’involucrin en activitats que permetin avançar cap als objectius de desenvolupament sostenible de manera conscient i contextualitzada. Així seran partícips de la construcció de models de relació i convivència basats en l’empatia, la cooperació i el respecte a les persones i al planeta.

7. Observar, detectar, comprendre i interpretar canvis i continuïtats del medi natural, social i cultural, analitzant relacions de causalitat, simultaneïtat i successió, per explicar i valorar les relacions entre diferents elements i esdeveniments que permeten entendre el present i imaginar futurs possibles.

Els elements i esdeveniments de cada societat són l’expressió de la complexitat de les relacions econòmiques, socials i polítiques, així com dels valors, creences i idees que les sustenten, però també de les seves múltiples identitats, del talent dels seus integrants i de les relacions amb altres cultures. La investigació i la contextualització d’esdeveniments rellevants, des d’un punt de vista històric, és fonamental perquè l’alumnat comprengui, establint relacions de causalitat, simultaneïtat i successió entre ells, i identificant els aspectes dinàmics i els més estables, la manera com contribueix el passat en la configuració del present. Aquesta xarxa dinàmica d’interaccions és el rerefons de tot valor crític i interpretació del passat.

Conèixer els trets de les diferents societats al llarg del temps i el paper que hi han exercit les persones com a protagonistes individuals i col·lectius de la història ha de servir a l’alumnat per relacionar les diferents èpoques i identificar les accions i fets més destacats a cadascuna, adquirint una comprensió més gran i millor de si mateix, de les seves relacions amb els altres i amb l’entorn, i adoptar una actitud objectiva i analítica pel que fa en l'actualitat i per assumir un compromís responsable i conscient pel que fa als reptes del futur.

8. Reconèixer, valorar i defensar la diversitat i la igualtat de gènere reflexionant sobre qüestions ètiques i mostrant empatia i respecte, per tal de construir una societat diversa i equitativa i contribuir al benestar individual i col·lectiu i a la consecució dels valors dels drets humans.

L’alumnat ha d’adquirir comportaments i actituds basats en el respecte, la tolerància i l’empatia, per incloure la diversitat i la igualtat de gènere com un eix de riquesa i de transformació global. Tots aquests comportaments i valors s’han de desplegar a l’entorn familiar i social de l’alumnat, a través de l’exercici d’una ciutadania activa, responsable i compromesa amb la igualtat entre dones i homes.

Atenint-nos a la realitat de les societats contemporànies, hem de vetllar perquè l’alumnat superi els estereotips de gènere i contribueixi a promoure una societat igualitària des de la perspectiva dels valors dels drets humans.

9. Participar en la vida social de manera eficaç i constructiva respectant i aprofundint en el desenvolupament dels drets humans i dels infants i de les minories, per tal d’aconseguir una ciutadania activa, responsable i implicada.

La societat demana una ciutadania implicada i crítica que participi de manera activa tant en l’àmbit escolar com en altres activitats per afavorir el benestar de la comunitat. En aquest marc de convivència, l’alumnat ha de prendre consciència de la importància de les normes de conducta social, juntament amb els principis i els valors que impliquen l’exercici d’una ciutadania responsable a favor de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat, l’estat de dret i el respecte dels drets humans i de les minories. L’adopció expressa de valors com la justícia, la solidaritat i la igualtat entre persones prepara l’alumnat per afrontar els reptes i els desafiaments del segle XXI.

La interconnexió mundial, els processos d’integració cultural i els moviments migratoris connecten amb la realitat, múltiple i diversa, que cal fer front des dels principis d’equitat, de respecte als drets humans i dels infants, per prevenir prejudicis i actituds discriminatòries i afavorir la integració i la cohesió social.

10. Valorar el funcionament de les administracions públiques, a partir dels principis i els valors que es desprenen de l’ordenament jurídic que regula la nostra convivència, per protegir els drets civils i polítics i generar interaccions respectuoses i equitatives promovent la resolució pacífica i dialogada dels conflictes.

L’anàlisi comparativa entre diferents societats i territoris al món mostra la coexistència de diferents formes d’organització social i política derivades de diversos factors geogràfics, econòmics i culturals. Comprendre i donar valor al funcionament d’una societat a partir de les administracions públiques és fonamental per a l’educació ciutadana. En aquest sentit, l’alumnat ha de ser capaç de respondre amb certesa a la distribució de drets i responsabilitats entre les persones de manera igualitària i dialogada, desenvolupant habilitats de comunicació, escolta activa, pensament crític i de resolució pacífica de conflictes.

Criteris d'avaluació 1r i 2n

Criteris d'avaluació 3r i 4t

Criteris d'avaluació 5è i 6è

Organització dels Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar el seu aprenentatge competencial.

Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent.

Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, les persones docents poden valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de l’àrea o de les diferents àrees coordinades en un àmbit, a partir de situacions d’aprenentatge.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, àrea o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos, circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges. Això modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

Sabers 1r i 2n curs

Cultura científica

Iniciació a l’activitat científica

La vida al nostre planeta

Matèria, forces i energia


Tecnologia i digitalització

Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge

Projectes de disseny i pensament computacional


Societats i territoris

Reptes del món actual

Lliçons del passat

Alfabetització cívica

Consciència ecosocial

Sabers 3r i 4t curs

Cultura científica

Iniciació a l’activitat científica

La vida al nostre planeta

Matèria, forces i energia


Tecnologia i digitalització

Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge

Projectes de disseny i pensament computacional


Societats i territoris

Reptes del món actual

Lliçons del passat

Alfabetització cívica

Consciència ecosocial

Sabers 5è i 6è

Cultura científica

Iniciació a l’activitat científica

La vida al nostre planeta

Matèria, forces i energia


Tecnologia i digitalització

Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge

Projectes de disseny i pensament computacional


Societats i territoris

Reptes del món actual

Lliçons del passat

Alfabetització cívica

Consciència ecosocial