L’assoliment d’aquesta competència específica es materialitzarà quan l’alumnat, conscient de tots els elements que condicionen la salut i l’activitat física, sigui capaç de tenir-los en compte, adaptar-los i coordinar-los per gestionar, planificar i autoregular la seva pròpia pràctica motriu i els seus hàbits de vida sobre la base dels seus interessos i objectius personals.

Aquesta competència de caràcter transdisciplinari impregna la globalitat de l’àrea d’educació física, i es pot abordar des de l’autogestió de la condició física, la participació activa, l’alimentació saludable, l’educació postural, la cura del cos, l’autoconcepte, l’autoestima i la imatge percebuda en el camp de l’activitat física i l’esport. Hi ha diferents fórmules i contextos d’aplicació per materialitzar aquests aprenentatges, començant per la planificació personal de la pràctica motriu (de manera clàssica o mitjançant aplicacions digitals amb més possibilitats) o l’anàlisi de diferents aspectes per mantenir una dieta saludable, els primers auxilis, la prevenció de lesions o la participació en una àmplia gamma de propostes fisicoesportives que hi aportin context mitjançant la transferència a la seva vida quotidiana.

El bagatge motor que l’alumnat té en aquesta etapa li permetrà anticipar-se a les diferents situacions i adaptar les seves habilitats motrius a les exigències de cada situació. Això, li permetrà focalitzar la seva atenció en aspectes que fins ara quedaven en un pla secundari, millorant i perfeccionant així la seva execució tècnica i tàctica i identificant els errors més habituals que es donen en cada situació per poder-los evitar.

Com en etapes anteriors, aquests aspectes s’hauran de desenvolupar en contextos de pràctica molt variats, entre els quals es poden destacar els reptes físics cooperatius i projectes motrius relacionats amb situacions de joc reduït o pròpies de l’esport. S’ha de prioritzar, en la mesura que sigui possible i segons les circumstàncies de cada centre, les manifestacions menys conegudes per l’alumnat i/o que destaquin pel seu caràcter mixt i inclusiu.

D’altra banda, aquest bagatge motor, també li permetrà continuar consolidant la identitat pròpia, el coneixement expressiu i comunicatiu i la millora de les tècniques artisticoexpressives i ritmicomusicals que de manera progressiva anirà integrant en projectes artístics i representacions.

Per abordar la cultura artisticoexpressiva es podrien emprar tècniques expressives concretes (com la improvisació, la mímica o la pantomima), el teatre (teatre gestual o de màscares, teatre d’ombres, teatre de llum negra, teatre de carrer, musical o similars), representacions més elaborades (lluita escènica, jocs de rol o activitats circenses, entre d’altres), o activitats ritmicomusicals amb caràcter expressiu (percussió corporal, balls, coreografies o altres expressions semblants).

Continuant amb el treball iniciat en les etapes prèvies i amb l’objectiu d’ampliar-ne el bagatge motor i les experiències, l’alumnat de batxillerat haurà de participar en activitats diverses realitzades en tot tipus de contextos, dins i fora del centre. A més, en aquests contextos també dissenyaran i organitzaran esdeveniments, espectacles i activitats fisicoesportives per a altres, amb un enfocament de responsabilitat ecològica i social en la línia de plantejaments com l’aprenentatge-servei.

Es plantejaran situacions en què l’alumnat haurà d’implicar-se en la presa de decisions ajustades a les circumstàncies, en reptes o projectes que se li plantegin, en la definició d’objectius concrets, en l’elaboració de plans de treball i la seva execució, en la dinamització d’aquestes accions, en l’anàlisi del procés d’implementació d’aquestes i en la valoració del resultat final. Amb això, es pretendrà que l’alumnat transfereixi aquests aprenentatges i sigui capaç de gestionar activitats fisicoesportives fora d’horari escolar per a l’ocupació i el gaudi del seu temps de lleure.

Els entorns on es podrà portar a terme l’organització d’aquestes activitats seran molt variats: dins del centre, poliesportius, escenaris, centres cívics, entorns urbans (circuits de cal·listènia, crossfit, patinatge, skate, parkour, etc.) i entorns naturals tant terrestres com aquàtics (senderisme, escalada, ràpel, esquí, orientació, rutes BTT, etc.).

Finalment, també en el treball d’aquesta competència es posaran en valor les diferents sortides professionals vinculades a l’activitat física i l’esport perquè l’alumnat les conegui.

Aquesta competència específica pretén superar les desigualtats i els comportaments incívics i antidemocràtics que de vegades es reprodueixen en els contextos fisicoesportius. Per això, d’una banda, incideix en les habilitats personals, en la gestió de les emocions i en el foment d’actituds de superació, tolerància a la frustració i maneig de l’èxit i del fracàs en contextos de pràctica motriu. Mentre que, de l’altra, en el pla col·lectiu, implica posar en joc habilitats socials per afrontar la interacció amb les persones amb les quals es convergeix en la pràctica motriu. Es tracta de dialogar, debatre, contrastar idees i posar-se d’acord per resoldre situacions, expressar propostes, pensaments i emocions, escoltar activament i actuar amb assertivitat. Com a conseqüència d’això es plantejaran situacions en què l’alumnat hagi d’exercir rols diversos relacionats amb la pràctica física (participant, espectador, àrbitre, entrenador, etc.) que ajudaran a analitzar i vivenciar les relacions socials des de diferents perspectives. D’altra banda, aquesta competència pretén anar un pas més enllà en aquesta etapa, i contribuir a generalitzar i democratitzar les pràctiques motrius que es practiquin al centre, així com els espais d’interacció en què es reprodueixin, fomentant la difusió de manifestacions esportives que no estan afectades per estereotips de gènere o competència motriu, com sí que passa en altres contextos.

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant- se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.